Aquesta uruguaiana de 33 anys en fa 11 que viu a Catalunya. Treballa de dissenyadora web autònoma per a empreses: “Ens busquen perquè els sortim barats.” Tot i així, valora la llibertat d'horaris de la qual (no sempre) gaudeix. Amb la crisi creu que els dissenyadors web no han sortit perdent: si abans se'ls contractava a través d'agències, ara les empreses prefereixen contractar-los directament per abaratir costos. Des de fa dos mesos la Soledad està impulsant un nou projecte més vocacional: una SL que treballi amb innovacions digitals aplicades en idees que atreguin la seva passió per l'art.

Va venir del Perú fa 11 anys i fa poc s'ha donat de baixa com a autònom després de 4 anys de fer de transportista per a una gran empresa de distribució de mercaderies. Des del 2009 la feina va començar a disminuir i als transportistes de l'empresa els van rebaixar la quota de servei. Luis Ángel pagava la hipoteca del seu pis i també el seu camió, però va arribar un moment en què no va poder seguir fent front als costos. Va perdre el camió, la feina i el pis. L'empresa no el tenia contractat com a treballador autònom dependent (TRADE) malgrat que Luis Ángel en rebia més del 75% dels seus ingressos, així que no ha rebut cap tipus d'indemnització. Guanyava una part de la facturació que feia l'empresa amb les entregues, però havia d'assumir el manteniment del seu vehicle, amb despeses que no hauria d'haver pagat ell: afirma que l'obligaven a circular amb sobrepès i que ell havia fet front a multes de fins a 2.500 euros. Ara s'està a casa els seus pares i pensa a tornar al Perú.

Aquest autònom de 53 anys és propietari de la botiga Confeccions J. Sospedra, un negoci que ja va per la tercera generació des que es va crear el 1941. Mai no ha necessitat finançament i tan sols s'ha de fer càrrec del sou d'un treballador. Precisament aquest és l'inconvenient que troba de ser autònom: “He d'indemnitzar amb el meu patrimoni els treballadors, en cas d'acomiadament.” La crisi no només ha afectat les vendes de la botiga, sinó també els seus proveïdors de gènere, que han notat el cop fins a l'extrem que alguns han hagut de plegar.

Al1982 va obrir a Cornellà un petit gimnàs, el Club Delfos. Trenta anys més tard, el treball i la il·lusió de tirar endavant el seu projecte han permès Matías Polo, el seu propietari, ampliar-ne les instal·lacions i el ventall de serveis. Actualment disposa d'un equip de 30 treballadors. “En començar, em vaig haver de guanyar la gent: els pobres hem de ser seriosos”, afirma en relació amb la necessitat de crèdit dels inicis. Ara, als 55 anys, no vol parlar de crisi, sinó de canvi de model, però sigui com sigui un nou gimnàs municipal de baix cost li suposa una forta competència: “És per això que cal una gran capacitat d'adaptació i una actitud d'emprenedoria que avui dia no veig en els joves.” Tot i així creu que començar de zero avui hauria estat més difícil.