300

La Catalunya de les primeres dècades del segle XX és un país en plena transformació econòmica. Superant el monocultiu industrial de béns de consum, sobretot tèxtil, que van marcar el despertar industrial de Catalunya, el teixit fabril català incorpora firmes de béns de producció. Els pals d'electricitat i les grans obres d'enginyeria també estan canviant el paisatge de les ciutats. Barcelona, que el segle anterior havia enderrocat les muralles que l'encotillaven, és la gran exponent d'aquesta ebullició urbanística i econòmica, però també social, política i cultural que el fotògraf Josep Brangulí, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1879, va saber captar brillantment amb la seva càmera.

L'exposició sobre l'obra de Brangulí, que es pot visitar al CCCB fins al 23 d'octubre, suposa el descobriment d'un dels pioners del fotoperiodisme del nostre país injustament oblidat com tants d'altres, i que a poc a poc comencen a ser estudiats i reivindicats.

Les més de 300 fotografies de la mostra, a més d'altres materials gràfics com ara revistes i diaris de l'època, estan organitzades per àmbits temàtics com, de fet, les havia distribuït el mateix Brangulí, segons revela Javier Levenfeld, comissari amb Valentín Vallhonrat. Tots dos es van haver d'afrontar a un llegat de mig milió d'instantànies custodiades a l'Arxiu Nacional. “Era un fons fotogràfic que Brangulí explotava comercialment quan algun client li demanava alguna foto, per aquesta raó estava molt ben endreçat i tenia una estructura temàtica”, explica Levenfeld.

La mostra recull fotografies de boxa, de lleure popular a les platges, de violència en la Setmana Tràgica, de les barraques del Somorrostro, de la Guerra Civil, de la postguerra... Però per a les persones atretes per l'economia resulten especialment interessants la sèrie d'instantànies que immortalitzen el desenvolupament fabril d'aquells moments. És la continuació de la moda del segle XIX de deixar testimoni fotogràfic de les grans obres d'enginyeria de l'administració. “La nova burgesia contracta els millors fotògrafs del moment quan construeix una nau industrial o quan vol immortalitzar l'activitat diària de les empreses; són fotos per al consum privat”, explica el comissari de l'exposició.

Brangulí retrata el moment de finalització de les obres de la central tèrmica d'energia elèctrica de Catalunya el 1913, la fàbrica de ciments Fradera de Sitges el 1930, la planta de productes químics Ramon Graupera Garrigó entre el 1915 i el 1920, i els tallers de rotatives del Diari de Barcelona. En alguns casos són imatges de grans naus immaculades abans que entrin les màquines, amb l'empresari, cigarro en mà, o un grup d'obrers com a recurs estilístic per humanitzar la instal·lació i proporcionar una referència amb què dimensionar l'obra.

Contractat per l'empresa Construcciones y Pavimentos, el fotògraf hospitalenc va documentar la construcció del primer vaixell de formigó que es feia a Espanya, “eren anys d'escassetat de ferro per la Primera Guerra Mundial i aquesta empresa pionera de l'encofrat volia retenir aquesta proesa en fotos; malauradament el vaixell es va enfonsar pocs anys després”, explica Levenfeld.

També va treballar per Fira de Barcelona i va documentar, per exemple, la primera Fira de Mostres. Tirantes y ligas Alaska, es pot llegir a l'estand de l'empresa JBB, en una foto.

L'ull de Brangulí també es va concentrar en l'activitat minorista i va deixar moltes fotografies de cuidades botigues, cafès, quioscos de begudes, restaurants, granges de llet, etc. No menys interessant és l'activitat vinculada amb els tallers artesanals, dels quals destaquen un seguit d'instantànies sobre uns obradors on es confeccionaven joguines de fusta i les de dones que treballen de modistes a casa seva.

Brangulí combina la seva activitat per a la premsa amb aquests encàrrecs empresarials que devien proporcionar al fotògraf una més folgança econòmica. Així, treballa per a La Caixa de Pensions i Telefónica, que ha produït aquesta exposició. La companya espanyola va reunir un important equip de fotògrafs espanyols per documentar la implantació del telèfon entre els quals estan els millors de l'època. Alfonso, Marín, Claret, Gaspar, Contreras y Vilaseca i el mateix Brangulí. De fet, l'estudi del fotògraf català es va gestar després d'una primera mostra promoguda per Telefónica en què es va treure la pols a aquell testimoni fotogràfic. “Hi ha encara molts fotògrafs per rescatar, però exigeix un esforç d'hores d'investigació i diners important, i ara no és el millor moment”, es lamenta Levenfeld.