El principal dubte d'una dona que es planteja operar-se els pits és la incertesa de a veure si serà pitjor el remei que la malaltia. El cas és que ja no cal confiar-ho tot al precís ull clínic del doctor quan una pacient decideix modificar-se la mida, la forma o el volum de les mames. Dos enginyers catalans han desenvolupat una eina que possibilita mostrar a la pacient una imatge exacta de com li quedaran les seves sines després de passar per la sala d'operacions.

Ni retrats d'actrius, ni esbossos, ni fotos amb els sostenidors farcits de mitjons i mocadors de paper serveixen ja d'exemple per mostrar a la pacient com se li veurien un cop modificats els pits (i tota la silueta del tors en general) amb la implantació d'una determinada mida de pròtesi. L'empresa Crisalix es dedica al desenvolupament científic de tecnologia per al camp de la cirurgia plàstica i el seu fundador és Jaime García, un enginyer de 33 anys natural de Gavà que, després de llicenciar-se a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), se'n va anar d'Erasmus a Suïssa per acabar la seva formació i que, precisament a Suïssa, va posar la primera pedra –en col·laboració amb la Universitat de Berna i l'Escola Tècnica de Lausana- d'un projecte que busca aplicar la tecnologia 3D al ram de les ciències de la medicina estètica.

L'invent ha estat batejat com a e-Stetix i es tracta d'un simulador en 3D que, i aquí hi ha la seva gran particularitat, analitza paràmetres físics de la pacient com ara el tipus de pell, el percentatge de greix i les característiques de la musculatura, per donar una imatge autèntica i real de com se li adaptaran les pròtesis que esculli.

Javier Sánchez (enginyer de Barcelona i que exerceix de vicepresident a Crisalix) apunta que la tecnologia “e-Stetix és útil per a la pacient perquè li resol els dubtes relatius a com quedarà un cop surti de la sala d'operacions. Fins i tot pot visualitzar com se li posarà un biquini, un escot o la peça de roba que ella triï”. De la mateixa manera, és també una eina vàlida per als doctors ja que, més enllà d'estalviar-se adjectius i dibuixos per fer entendre com quedarà la seva obra, és útil per convèncer pacients obsessionades amb una determinada talla que la tria és, per la morfologia del seu cos, una tria estèticament desencertada.

El procediment de funcionament és bàsic ja que es tracta d'un programa informàtic que està preparat perquè el doctor hi introdueixi tres retrats de la candidata a operar-se els pits. Amb una imatge frontal i una de cada perfil, més la descripció dels paràmetres físics de cada pacient -les ja mencionades particularitats de tipus de pell, tant per cent de greix, etc-, el programa té tota la informació que necessita. Atès que el programa ja porta introduïda la gamma de pròtesis mamàries que hi ha en el mercat, el sistema fa l'associació de les pròtesis que més agraden a cada pacient amb les característiques de la dona i, llavors, ho tradueix en una imatge real de com quedaria l'implant en aquell cos.

El procés no dura més de cinc minuts i agilitza i economitza la funció que compleixen els escàners corporals, eines que poden costar fins a 60.000 euros. L'e-Stetix es ven a un preu que fluctua entre els 500 i els 6.000 euros l'any (el preu va en funció del nombre de vegades que s'hagi d'utilitzar) i, segons Javier Sánchez, “no és un mercat fàcil, però hi ha uns 2.400 cirurgians d'arreu del món que proven el programa”.