Ara li toca pagar a la banca

Si els agricultors paguen, els banquers també ho han de fer. I després que el contribuent europeu s'hagi gastat 4,6 bilions d'euros en tres anys de crisi en ajudes per rescatar el sistema financer, ara “és de justícia” que la banca retorni aquesta contribució a la societat. Amb aquest raonament, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, es va atrevir ahir per fi a proposar un impost a les transaccions financeres que permeti recaptar 55.000 milions d'euros a l'any a partir del 2014.

La taxa Tobin gravaria accions i bons amb un 0,1%, i amb un 0,01% els productes estructurats i derivats, mentre que els particulars i les petites i mitjanes empreses no pagarien.

“Necessitem consolidació fiscal i més ingressos, però d'on els traurem? Gravem l'ocupació? Apugem encara més els impostos al consum?”, va argumentar Barroso davant l'eurocambra. Als governs alemany, francès i espanyol ja els té convençuts, però el rebuig del britànic fa preveure que la taxa Tobin s'acabarà aplicant només a la zona euro. Tampoc els EUA ni la resta del G-20 no han volgut sentir-ne a parlar, i això fa témer al BCE que el sector financer es deslocalitzarà i fugirà d'Europa per no pagar.

Barroso va tornar a la càrrega amb els eurobons, però aquest cop els va rebatejar com “bons d'estabilitat”, convençut que el nom fa la cosa i que així desactivarà les reticències de Merkel. Brussel·les presentarà “en les pròximes setmanes” un mecanisme per mutualitzar el deute que alhora permeti premiar els complidors (és a dir, que Alemanya continuï pagant menys per col·locar els seus bons) i “castigar” els dolents de la classe. Precisament ahir, la UE va aprovar finalment el paquet legislatiu que li permetrà, per primer cop, imposar sancions semiautomàtiques als socis de l'euro que estirin més el braç que la màniga. Brussel·les podrà multar amb fins al 0,2% del PIB els països que excedeixin el dèficit públic màxim permès del 3% i l'endeutament del 60%, llevat que una majoria qualificada dels estats hi voti en contra.

El conservador portuguès també va voler replicar amb relació a Barack Obama; es va queixar que el “fereixen” les seves “lliçons paternalistes”. I va demanar a Merkel, a Sarkozy i a la resta que responguin a la Casa Blanca “amb la dignitat i l'orgull de ser europeus”. El president dels EUA va tornar a pressionar ahir la UE criticant-la perquè “no ha sanejat el seu sistema financer amb l'eficàcia necessària”.

El parlament finlandès va aplanar ahir el camí del segon rescat grec i de l'ampliació del fons europeu d'estabilitat financera ratificant els acords del 21 de juliol. Avui votarà el Bundestag alemany, mentre els inspectors de la CE, el BCE i l'FMI tornen a Atenes per desbloquejar els pròxims dies el pagament dels 8.000 milions que el govern de Papandreu necessita urgentment per no fer fallida.