Als Estats Units, fins i tot les paradetes de fira demanen el document d'identitat al client de més de trenta anys que es vol prendre una simple cervesa i té la sort d'aparentar menys anys dels que arrossega. No és d'estranyar, doncs, que el sistema de comercialització de begudes alcohòliques sigui força més complexe que en altres mercats –els fabricants no poden accedir directament al consumidor sinó que venen al distribuïdor i aquest, al detallista– i que les firmes hagin de recórrer a fórmules imaginatives per promocionar els seus vins, caves i licors.

És el cas de l'empresa catalana Freixenet, que acaba de fer gira per les principals ciutats nord-americanes amb una cinquantena de camions ambulants que reparteixen tapes i cava (sparkling wine s'anomena allà) en festes, festivals de música, restaurants i altres espais d'oci on té a tocar el públic que més li interessa: els joves.

Aquesta i moltes altres iniciatives comercials estan donant fruit i la firma de Sant Sadurní d'Anoia ja té als Estats Units el 5% de quota del mercat d'sparklings. Dels 500 milions d'euros que va facturar el darrer any fiscal, tancat a l'abril, el mercat nord-americà representa el 10% de les vendes.

La setmana passada, Freixenet va celebrar els 25 anys de la seva implantació als Estats Units amb bodegues pròpies (hi va haver un primer intent molts anys abans però va ser truncat per la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial). Representants de la segona i la tercera generació familiar es van desplaçar fins a les caves Glòria Ferrer, batejades en honor de la dona de Josep Ferrer, el patriarca i actual president d'honor de la companyia. A la popular regió vinícola californiana de Sonoma –al costat de Napa– hi ha unes instal·lacions que malgrat la mala collita d'enguany despatxarà 1,4 milions ampolles d'sparkling i 3,6 de vi tranquil (no espumós), tant blanc com negre. Califòrnia és important en la història de la firma perquè és la localitat que va donar el tret de sortida a la internacionalització del grup, ja que aquell mateix any Freixenet va comprar Henri Abelé, centenària bodega de la Xampanya francesa, i ben aviat va posar els peus a Mèxic. Avui té també cellers a Argentina i Austràlia.

Segons va destacar el president de la firma, Josep Lluís Bonet, en una trobada amb periodistes després del festeig del quart de segle de Gloria Ferrer, és l'aposta per l'exterior la que ha permès a Freixenet situar-se en el mapa i, en les actuals circumstàncies, esquivar una crisi que s'ha notat sobretot en el mercat domèstic. “Ara tothom és conscient que cal anar fora però als anys seixanta no estava tan clar i Freixenet ho va fer, va anar a la conquesta del món des del Penedès”, va assegurar Bonet, que va reblar: “Si no dediquéssim tant d'esforç a la promoció, els beneficis pujarien automàticament”. Però la família, amb el visionari Josep Ferrer al capdavant, ho té clar: “No regategem ni un euro per créixer”.