Als Estats Units, fins i tot les paradetes de fira demanen el document d'identitat al client de més de trenta anys que es vol prendre una simple cervesa i té la sort d'aparentar menys anys dels que arrossega. No és d'estranyar, doncs, que el sistema de comercialització de begudes alcohòliques sigui força més complexe que en altres mercats –els fabricants no poden accedir directament al consumidor sinó que venen al distribuïdor i aquest, al detallista– i que les firmes hagin de recórrer a fórmules imaginatives per promocionar els seus vins, caves i licors.
És el cas de l'empresa catalana Freixenet, que acaba de fer gira per les principals ciutats nord-americanes amb una cinquantena de camions ambulants que reparteixen tapes i cava (sparkling wine s'anomena allà) en festes, festivals de música, restaurants i altres espais d'oci on té a tocar el públic que més li interessa: els joves.
Aquesta i moltes altres iniciatives comercials estan donant fruit i la firma de Sant Sadurní d'Anoia ja té als Estats Units el 5% de quota del mercat d'sparklings. Dels 500 milions d'euros que va facturar el darrer any fiscal, tancat a l'abril, el mercat nord-americà representa el 10% de les vendes.
La setmana passada, Freixenet va celebrar els 25 anys de la seva implantació als Estats Units amb bodegues pròpies (hi va haver un primer intent molts anys abans però va ser truncat per la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial). Representants de la segona i la tercera generació familiar es van desplaçar fins a les caves Glòria Ferrer, batejades en honor de la dona de Josep Ferrer, el patriarca i actual president d'honor de la companyia. A la popular regió vinícola californiana de Sonoma –al costat de Napa– hi ha unes instal·lacions que malgrat la mala collita d'enguany despatxarà 1,4 milions ampolles d'sparkling i 3,6 de vi tranquil (no espumós), tant blanc com negre. Califòrnia és important en la història de la firma perquè és la localitat que va donar el tret de sortida a la internacionalització del grup, ja que aquell mateix any Freixenet va comprar Henri Abelé, centenària bodega de la Xampanya francesa, i ben aviat va posar els peus a Mèxic. Avui té també cellers a Argentina i Austràlia.
Segons va destacar el president de la firma, Josep Lluís Bonet, en una trobada amb periodistes després del festeig del quart de segle de Gloria Ferrer, és l'aposta per l'exterior la que ha permès a Freixenet situar-se en el mapa i, en les actuals circumstàncies, esquivar una crisi que s'ha notat sobretot en el mercat domèstic. “Ara tothom és conscient que cal anar fora però als anys seixanta no estava tan clar i Freixenet ho va fer, va anar a la conquesta del món des del Penedès”, va assegurar Bonet, que va reblar: “Si no dediquéssim tant d'esforç a la promoció, els beneficis pujarien automàticament”. Però la família, amb el visionari Josep Ferrer al capdavant, ho té clar: “No regategem ni un euro per créixer”.
La regla dels vint anys
Alemanya representa des de fa anys el principal mercat de Freixenet, seguit de l'Estat espanyol, França, Gran Bretanya, els Estats Units i el Japó. Aquest últim país serveix a Freixenet per explicar l'actual canvi de dinàmiques. “Hi venem cinc milions d'ampolles, però no ha estat fàcil, hem trigat vint anys”, van recordar els membres del consell d'administració. “Als EUA s'hi va entrar a fons –recorden– però en els altres mercats es compleix la llei dels vint anys, encara que tot s'accelera i ara seran deu anys en països com la Xina”.
Juntament amb l'Índia i el Brasil, la Xina és ara el gran somni. No hi ha una estratègia definida per atacar els emergents perquè cada país és diferent i perquè es farà amb la cautela marca de la casa, però per anar fent boca, Freixenet acaba d'estrenar bar a Xangai.
































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.