De Cospedal paga 500 vegades més que Mas les línies aèries
Mentre que Catalunya apareix com el far de les retallades al pressupost públic, algunes comunitats han continuat augmentant partides de l'erari, com ara les ajudes a les línies aèries fins i tot durant els anys més durs de la crisi. El cas més sorprenent és el de Castella-la Manxa, on María Dolores de Cospedal va acompanyar el seu triomf d'una tisorada “exemplar per a Espanya”.
Durant el 2011, però, Castella-la Manxa està abonant 132,3 euros per passatger en fons públics destinats a les línies aèries que operen a la regió, 500 vegades més que els 25 cèntims que ha abonat la Generalitat de Catalunya que presideix Artur Mas.
El desequilibri entre els fons públics lliurats per les comunitats a les línies aèries és una de les conclusions de l'últim informe sobre el sector elaborat per la Comisión Nacional de la Competencia (CNC). És un dels últims estudis que elabora l'àrbitre de la lliure competència en l'etapa de Luis Berenguer, que avui traspassa la presidència de la CNC a Joaquín García Bernaldo de Quirós.
El període analitzat per la Comisión Nacional de la Competencia coincideix amb el quinquenni de la crisi (2007-2011). En tota la sèrie estadística, basada en dades facilitades per Aena i les mateixes comunitats, Castella-la Manxa apareix destacada amb una inversió mitjana de 39 euros per passatger. Però si el 2010 la factura ja va ser de 61,5 euros, aquest any es multiplicava per més de dos i ja superava els 132,3 euros.
Albacete, qüestionat
Una fita que recau en Cospedal aquest últim any, però en el socialista José María Barreda en els anys precedents. L'informe de la CNC entra en el detall de cada aeròdrom fins al punt de qüestionar viabilitats com ara la del d'Albacete (amb ajudes públiques de 272 euros per passatger) i de Ciudad Real (90 euros per passatger).
A l'aeròdrom de Ciudad Real es va enlairar el seu primer vol comercial el 2008 i va ser celebrat com el primer aeròdrom privat de l'Estat espanyol i una alternativa competitiva a Barajas, tot i costar 1.100 milions i ser a una distància de 235 quilòmetres, que equivalen a unes tres hores de trajecte si es recorren en cotxe.
El podi de comunitats que més fons aporten a les línies aèries per garantir-se que no abandonen el seu territori són Castella i Lleó (29 euros entre 2007 i 2011) i Extremadura (25 euros). En el cas lleonès, no obstant això, l'aeròdrom de Burgos s'anota la fita de consumir més recursos públics per passatger que cap altre de l'Estat: 226,6 euros per viatger entre 2007 i 2011.
Si s'analitza la inversió any per any, es dóna la circumstància que l'aeròdrom burgalès va ser el més car amb 352 euros per passatger el 2008, un rècord absolut a l'Estat.
En el cas dels aeroports catalans, el més costós en ajudes públiques amb relació al nombre de viatgers que registra seria el de Lleida-Alguaire, amb 34 euros per passatger el 2011. Per sota apareixen el de Reus (9,7 euros per viatger) i el de Girona (70 cèntims per viatger).
En el cas de l'aeroport de Barajas, el benefici de ser la gran porta d'entrada a la capital permet a la comunitat de Madrid no haver de desemborsar ni un euro de diner públic per subvencionar línies aèries que hi operin. Els diners destinats a mantenir vols eren testimonials entre el 2007 i el 2011 (0,002 euros per viatger).
LES XIFRES
250 milions en ajudes públiques del 2007 al 2011
La Comisión Nacional de Competencia xifra en 250 milions la factura d'ajudes públiques que totes les comunitats i ens locals han destinat a línies aèries des del 2007 al 2011 en virtut de 124 acords firmats.
Air Nostrum i Ryanair, les més beneficiades
Air Nostrum (franquícia d'Iberia) i Ryanair són les que sumen més ajuts públics. A una certa distància hi ha Vueling, Air Berlin, Air Europa, Spanair, Wizzair i Easy jet, amb ajuts al voltant dels cinc milions.
Demanda creixent de les línies aèries de baix cost
En un dels últims informes com a president de la CNC, Luis Berenguer alerta que “els fons estan contribuint a accentuar la desviació de la demanda de línies aèries tradicionals cap a les de baix cost”.
Ciudad Real, un aeroport per a 33.500 viatgers
La CNC evidencia la falta de rendibilitat d'infraestructures en els anys de la crisi, com l'aeroport de Ciudad Real, que veu caure l'afluència fins a 33.520 passatgers des del seu sostre de 53.557 viatgers del 2009.
El Prat i Barajas no consumeixen ajudes públiques
El Prat i Barajas són rendibles, i la Generalitat i la comunitat de Madrid no han hagut de pagar ni un cèntim d'euro per passatger a les línies aèries que hi operen per assegurar-se l'establiment de les rutes.