Els ponts de la discòrdia
Proposta La CEOE demanarà als partits el trasllat dels festius a dilluns i divendres
Alguns sectors empresarials, com ara el comerç i el turisme, no ho veuen de bon ull
Hi ha dubtes que l'Església accepti moure les seves festes
Nadal i Cap d'any serien intocables, i hi ha discrepàncies sobre la Hispanitat
La crisi econòmica és un terreny adobat per a les reformes econòmiques, especialment de caràcter laboral: l'acomiadament i la contractació, les pensions, la negociació col·lectiva... i ara el calendari laboral? La patronal espanyola CEOE hi sembla decidida, i, amb la productivitat com a guia, proposarà als partits polítics eliminar els ponts desplaçant els festius intersetmanals a dilluns o divendres, en un document que presenta avui i que inclou altres mesures. És una manera de no trencar la setmana laboral a canvi de fer un cap de setmana llarg. Però malgrat que s'hagi decidit a fer aquest pas, i que fonts patronals assegurin que tots els sectors hi estan d'acord, aquest consens entre el mateix empresariat no existeix.
Cada sector defensa els seus interessos, i mentre que la indústria ho veu de molt bon ull, les empreses més vinculades al turisme, sobretot el comerç, tenen les seves reserves. I això per no parlar de l'Església espanyola, que molts assenyalen com a element de resistència a la modificació de les festes religioses –la Conferència Episcopal no va voler pronunciar-se perquè no han decidit una posició oficial–. David Garrofé, secretari general de la patronal CECOT, creu que dins el mateix empresariat “el potipoti és tan important que mai no hi ha acord” i afegeix que “la Conferència Episcopal dirà que no es toquin les religioses, sinó d'altres amb menys tradició, i algunes veus empresarials li donaran la raó”.
La proposta de la CEOE per eliminar els ponts no inclou la possibilitat de moure qualsevol festiu, sinó que alguns serien intocables. Nadal i Cap d'any serien dos d'aquests, i inicialment també el 12 d'octubre, la Hispanitat, ho era, mentre que la resta, tant estatals com autonòmics i locals, serien flexibles. No obstant això, algunes veus de l'empresariat no veuen de bons ull que no es toqui la festa espanyola i sí les autonòmiques. Els canvis de dia dels festius no serien circumstancials, és a dir, que en funció de l'any i de com caiguessin es desplacessin o no, sinó que s'optaria per un calendari de festes de l'estil anglosaxó. És a dir, s'establiria per sempre que una festa se celebrés el primer, o segon, o tercer, o quart dilluns o divendres de mes. Per exemple, que Tots Sants se celebri el primer dilluns de novembre i no el dia 1, tant si aquest cau en dimarts com en divendres o en diumenge.
Sobrecost
“Un dia laborable que cau en pont té un impacte econòmic de 3.000 milions d'euros.” Aquesta és la xifra que calcula la CEOE que perden les empreses espanyoles per cada laborable entre festius, explica Javier Ibars, director de relacions laborals de Foment del Treball. Aquesta hipòtesi suposa que el 70% dels treballadors té festa aquell dia, percentatge que, segons admet el mateix Ibars, probablement no és tan alt. Tot i això, la patronal argumenta que, encara que treballin el cent per cent dels empleats, per a l'empresa aquell dia entre festius té un sobrecost. Per a la indústria, el sector més perjudicat pels ponts, és del 30% sobre un dia normal. A més del cost de l'energia –engegar màquines, forns–, la patronal creu que un treballador rendeix un 15% menys. “És una reducció molt important de la productivitat. Estem molt per sota de la mitjana europea, és important fer un esforç”, afegeix Ibars.
Una veu absolutament favorable al canvi de festius és la de la indústria, sobretot la pesant. El president de la Unió Patronal Metal·lúrgica de Catalunya, Antoni Marsal, creu que “el que importa és treballar un nombre d'hores a l'any [les que estableixi el conveni] de la manera més productiva possible” i denuncia l'alt cost que té que un procés es pari entre setmana: “El cost d'engegar els forns és altíssim.” També creu que serà millor per al treballador. “És conegut que els dies en què hi ha més accidents de treball són el primer i l'últim dia de la setmana. Amb els ponts encara és més així”, explica.
Des del sector del turisme, de l'hostaleria i del comerç, la proposta de la CEOE es veu amb dubtes i amb certa oposició. Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, creu que la proposta és massa intervencionista i que s'ha de deixar més marge a les comunitats autònomes i als ajuntaments. “Hi ha festes regionals i locals que és difícil canviar. No deixa de ser un niu de conflictes”, argumenta. En l'aspecte sectorial, constata que la proposta, que “com a teoria no està malament”, “afavoreix a la indústria, però no el comerç i el turisme”.
Pel que fa estrictament al comerç, creu que “hi ha dies que no es poden tocar” perquè són massa importants per al sector, com ara Sant Joan i Reis: “No m'imagino celebrant els Reis el dia 8.” A més, diu que als comerços no els resol res fer festa un divendres perquè el dissabte obren, i per això demana que els festius que es moguin es col·loquin en dilluns: “Una festa política sí que es podria canviar, però a dilluns. A divendres, mai, perquè trenca la setmana laboral del comerç.”
Si la unitat no existeix entre tot l'empresariat, dins mateix del sector turístic tampoc no hi ha unanimitat. Turisme de Barcelona no s'oposa a la proposta perquè creu que l'impacte a la capital catalana seria força reduït. D'una banda, perquè la majoria dels turistes que visiten la ciutat –més del 70%– vénen de fora de l'Estat i no els afectaria la reforma, i de l'altra, perquè creuen que els visitants de la resta de l'Estat que vulguin venir aprofitaran un cap de setmana llarg, i no deixaran de venir perquè no tinguin pont.
Els sindicats, disposats a parlar-ne
Si el govern de torn es decideix a fer la reforma dels festius, els sindicats hi tindrien alguna cosa a dir perquè alguns festius estan establerts a l'estatut dels treballadors. “Estem a favor que es racionalitzi l'horari”, explica Dolors Llobet, de CCOO, sempre que es mantingui el còmput anual d'hores. Camil Ros, de la UGT, diu que el sindicat està disposat a parlar-ne, però creu que “és un debat que no té ni solta ni volta”. Totes dues organitzacions coincideixen que el problema de fons de la productivitat no és aquest i que la proposta de la CEOE “és una cortina de fum per no parlar del problema real de productivitat”, que pels sindicats “depèn de la recerca i la innovació, del volum de les empreses, etcètera”, explica Llobet. Ros creu, a més, que la proposta és centralista.
La Diada, línia vermella a Catalunya
Els governs català i espanyol no veuen de mal ull la reforma, però amb matisos. El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va referir-s'hi fa uns dies i la va beneir sempre que hi hagi consens entre agents socials i administracions. També des del govern es veu bé si hi ha acord, amb alguns límits. “Hem d'assegurar tots els elements que ens facin guanyar competitivitat, i aquest n'és un més”, va explicar Ramon Bonastre, director general de Relacions Laborals del govern, que va afegir que “no pot ser que hi hagi ponts que facin improductiva tota una setmana”. A més, va deixar clara la línia vermella per a Catalunya: “No hem vist la proposta definitiva, però els que ens preocupa és que sigui una proposta recentralitzadora. Per nosaltres l'11 de setembre és intocable.”
Per una opció més flexible
Són diverses les veus que troben la proposta de la CEOE massa rígida. Una d'aquestes és la de la Cecot, patronal vallesana que forma part de l'organització estatal. David Garrofé creu que hi ha tants interessos que és difícil que prosperi una opció que advoca per canviar per sempre un festiu, i defensa “ser més flexibles i canviar alguns festius, els que facin falta cada any”. D'aquesta manera creu que “sí que hi ha espai per acords”.
Núria Chinchilla, directora del Centre Treball i Família de l'IESE, també creu que “no es pot ser tan rígid”, que “per dirigir persones cal ser més flexible”. Per a la conciliació i la productivitat “és més important racionalitzar els horaris de sortida de la feina” que no els ponts, argumenta, i afegeix que si es mou una festa “perd tot el sentit”.