Acomiadament de 12 dies
Guió La CEOE endureix les receptes anticrisi ara que Rajoy s'entreveu com a president Oferta Abaratiment dels contractes i regulació del dret de vaga
És un ritual que la CEOE elabori el seu receptari econòmic abans de cada cita electoral per enviar-lo als partits i sobretot als dos aspirants a presidir el govern espanyol. Precisament, quan les enquestes situen Mariano Rajoy a La Moncloa, a prop d'una majoria absoluta que dóna mans lliures per legislar, però, la patronal endureix les tradicionals receptes i planteja ara una reforma laboral que abarateixi l'acomiadament objectiu o procedent de 20 a només 12 dies i l'improcedent de 45 a 20 dies, ara amb un màxim d'un any i no de dos. “No s'ha de satanitzar la sortida del mercat laboral”, va exigir el president de la CEOE, Joan Rosell.
Malgrat que algunes de les propostes coincideixen fil per randa amb esmenes del PP a la reforma laboral, Rosell sosté que això no vol dir que Rajoy atengui les receptes patronals si guanya el 20 de novembre. “Seria el primer cop que un president del govern les recull totes, sovint els partits fan unes coses al govern i unes altres a l'oposició”, va prevenir. El líder patronal, però, veu cada cop més similituds en les receptes dels partits. “No només les del PP, sinó les del PSOE, el PNB, CiU i UPD no sonen malament”, va concedir.
En la reforma laboral ideada per la CEOE, la clau és la simplificació dels “43 tipus de contractes” i l'abaratiment de tots aquests. En el contracte indefinit, la indemnització en cas d'acomiadament improcedent cau dels 45 dies (33 dies en els contractes de formació i de joves i dones) a 20 dies. Si l'acomiadament és procedent, la patronal es queixa que el jutge acaba donant la raó al treballador en un 73% dels casos. A més de rebaixar la indemnització de 20 a 12 dies (sense que 8 els pagui el Fogasa, com ara), també vol tipificar les causes objectives en una llista –com a França– per restar poder al jutge laboral. En realitat, la CEOE pensa en un camí de transició que vagi de 12 dies a zero (gratuït per causes econòmiques, com ja passa en el cas del procedent disciplinari), quan entri en vigor el fons austríac, la guardiola que l'empresari dota mes a mes per a l'obrer i que aquest s'endú amb cada canvi de feina si és acomiadat o li complementa la pensió si conserva la feina sempre. Així ho admetia Rosell: “Si l'acomiadament és procedent, res, és procedent.”
En el diagnòstic laboral, Rosell preveu que “el punt més negre de destrucció de treball a partir del qual remuntem serà el primer trimestre del 2012”.
Si bé la CEOE rebla que respecta drets adquirits perquè la reforma afecta nous contractes, alguns experts avisen que l'abaratiment podria suscitar en l'empresari la temptació d'engegar una cadena de substitució de plantilla vella per nous obrers barats i més fàcils d'acomiadar.
El document de la CEOE recomana també que es reguli per llei les vagues, forçant una votació secreta entre treballadors i serveis mínims obligatoris, sobretot en serveis bàsics. Per millorar la productivitat, la CEOE vol enterrar l'IPC com a índex salarial i traslladar els festius estatals al dilluns més proper per suprimir els ponts.
Si bé no es plasma en un reclam, Rosell obre el debat del copagament en serveis socials, per frenar la demanda i “que tothom hi vagi el que hi ha d'anar i no exageradament”. En justícia el copagament seria l'arbitratge. Tot i dividir la CEOE amb la idea, Rosell manté l'objectiu d'inserir els sindicats en la vida de l'empresa a través del consell assessor o rector.
Empresaris o “indignats”?
Els sindicats van criticar amb duresa les propostes de la CEOE. Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, va comparar la patronal amb els “indignats”: “Ho volen tot i ho volen de seguida. Sembla el lema dels «indignats»”, va dir, i respecte de propostes com ara la rebaixa de l'acomiadament hi va afegir que és “una reedició del vell, vellíssim, programa màxim reivindicatiu dels sectors més retardataris de la patronal espanyola”. El líder de CCOO creu que la CEOE vol aprofitar les eleccions per imposar aquestes “velles reivindicacions” perquè “ha vist l'oportunitat per desmuntar el dret del treball i l'estat del benestar”. Cándido Méndez, secretari general de la UGT, va qualificar les propostes de “molt radicals” i hi va afegir que, si tiren endavant, “no contribuiran a resoldre els problemes de la crisi, al contrari, podrien provocar un agreujament, que s'endarrereixi la recuperació i que pugui continuar pujant l'atur.