Als antípodes del turisme de masses, que mou gran quantitat de persones en moments concrets de l'any i al voltant d'atractius àmpliament desitjats, està agafant molta força el turisme vinculat a les aficions, a les passions per tot tipus de temes, des de l'observació d'ocells i la flora, fins a la fotografia submarina, les maratons urbanes, l'astronomia, el cicloturisme i l'enologia. És un mercat hipersegmentat, però que està molt organitzat al voltant de grups d'interès i que internet ha dotat de molta visibilitat. El seu atractiu per a l'oferta rau en el fet que és un visitant molt motivat, que sap valorar una experiència positiva, amb un alt poder adquisitiu i que té un calendari de vacances que no ve determinat per la calor estiuenca, sinó per qüestions tan difícils d'entendre per a la majoria, com ara l'època de floració d'una determinada planta, l'època de d'aparellament d'un determinat animal i la verema.

És el fenomen que Chris Andersen, editor de la revista Wired, ha batejat amb el nom de long tail, la llarga cua, amb referència al principi de Pareto, que fins ara era la llei en el món del màrqueting. Internet està fent realitat quelcom impensable fins fa poc: que un petit operador turístic de Falset pugui omplir l'hotel amb visitants de casa i de tot el món amb una proposta d'experiència al voltant del vi. De fet, aquesta és la història de Marta Domènech, propietària de l'hotel-hostal Sport de la capital del Priorat, i quarta generació del negoci. Es tracta d'un establiment que va néixer fa noranta anys per donar servei als viatjants i traginers en una zona que per a molts era de pas, i que ara s'ha convertit en un destí en si mateix. “He deixat de ser hotelera i m'he convertit en operadora de turisme perquè el futur no és vendre llits, sinó experiències”, explica Marta Domènech, que reivindica que el Priorat és la Toscana catalana.

Gràcies a internet ha aconseguit seduir amants del vi dels Estats Units, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i els països escandinaus, mercats en què el vi del Priorat és molt preuat. Domènech explica que els cellers de la comarca s'han mostrat molt oberts a col·laborar amb aquest tipus de proposta que complementa la seva activitat principal, que és fer un bon vi. D'aquesta manera, a poc a poc la destinació comença a agafar una certa entitat i contribueix a dinamitzar aquests territoris de l'interior.