turisme
Els operadors avisen que el turisme rus perilla a Lloret
L'excés d'oferta d'oci nocturn, el turisme ‘low cost' juvenil i la manca d'atractius complementaris són alguns dels punts febles de la població de la Selva, segons Tez Tour
El cobejat turisme rus ha crescut els últims anys a Lloret de Mar –seguint una tendència d'arreu de Catalunya– i se situa al voltant del 7% actualment, però pot acabar fugint d'aquesta destinació turística si no fa alguns canvis, segons adverteixen alguns operadors turístics. Un n'és Tez Tour, un dels grans operadors russos i l'únic que té una delegació específica a Lloret, que exposa alguns dels punts febles d'aquesta població en una visió que comparteixen altres operadors russos, com Coral Tours.
Pel director comercial de Tez Tour, Eugenio Vasiliev, un dels principals perills per a Lloret –que ja va avançar en les jornades sobre turisme– és la seva clara aposta pel turisme jove i de baix cost, i la concentració de discoteques al centre de Lloret, que exposen el turista que ve en família a trobar-se amb joves borratxos i altres que van a lligar. “El turista que ve en família ha de creuar aquesta zona i, als pares de família, el que veuen no els agrada”, afegeix. Com passa a Europa, els russos associen Lloret en primer lloc a la festa, però el client que busca aquesta oferta és, en canvi, molt minoritari a Rússia. “Els estudiants s'han de treure un visat, i és complicat per a ells, i els que vénen amb els pares no es poden considerar turistes que busquen oci nocturn”, explica. En canvi, el segment familiar podria ser més potent sinó fos que el mercat jove i low cost hipoteca la temporada estiuenca.
Una de les ofertes que fa Tez Tour a Rússia són els “paquets fortuna”, que inclouen avió, visat, assegurança i l'estada en un hotel de tres estrelles a mitja pensió. Oferta que no és única d'aquest operador, però que explica en part l'increment de turistes russos a Lloret: “No és que els clients triessin Lloret, és que per capacitat hotelera hi acaben anant a parar”, avisa Vasiliev. Per això, creu que la dada del 7% de turisme rus lloretenc “pot ser enganyosa, perquè no vol dir que hagin demanat anar a Lloret, sinó que la seva primera destinació, que pot ser Barcelona, no pot absorbir tanta oferta”.
Oferta comercial fluixa
Un altre punt feble de Lloret, segons Vasiliev, és l'oferta comercial, que defineix com a “trivial”. “Lloret no té prou atractiu perquè vingui la gent a comprar”, exposa. Vasiliev conclou que és preocupant el fet que el sector hoteler “no veu el perill”. “Encara hi ha un missatge massa optimista, quan la gran sort de Lloret ara mateix és que té molts llits, però no és una aposta de futur.
LA XIFRA
LA FRASE
La direcció de Turisme demana la implicació dels empresaris locals
La Generalitat està estudiant les accions que portarà a terme contra els operadors que promocionin el “turisme de borratxera”. La directora general de Turisme, Marian Muro, va assenyalar que amb aquesta iniciativa es pretén evitar que es repeteixin aldarulls com els d'aquest estiu a Lloret de Mar. Muro va destacar que aquest control, que ara es focalitza a Lloret, es farà extensiu a altres destinacions. “És una infracció greu portar a terme activitats que produeixin danys greus als recursos turístics o que en minvin la capacitat d'atracció”, diu Muro. Malgrat tot, Muro va avisar que no n'hi ha prou amb aquest control per canviar el model turístic de destinacions com Lloret, i va reclamar la implicació de les administracions i els empresaris locals per aconseguir una transformació real.
Omplir cada any amb més costos però rebaixant preus
Durant el mes de setembre van fer estada a Lloret 123.973 turistes, dels quals 17.939 eren de l'Estat espanyol i 106.034, estrangers. El total de pernoctacions va ser de 688.834 (619.197 d'estrangers i 69.637 de turistes estatals). L'ocupació va ser del 74,14% i l'estada mitjana, de 5,56 dies. Durant el mes d'agost, el nombre de visitants va ser de 153.070, amb 893.556 pernoctacions. Aquesta xifra representa una davallada d'entre l'11 i el 13% respecte de l'agost del 2010, davallada que s'ha registrat en general a tot el sector hoteler català en benefici de càmpings i apartaments. Es dóna la circumstància, a més, que els hotels cada any omplen baixant preus, fet que, segons alguns ponents a les jornades, és insostenible. També hi va coincidir l'alcalde, Romà Codina.