Europànic sense fi
Grècia desferma l'alarma a les borses i entre els líders europeus per l'anunci d'un referèndum de ratificació del pacte de l'euro
Els mercats reaccionen amb vendes massives, sobretot a la banca, i l'Íbex 35 perd un 4,2%
De res no serveixen ni la grandiloqüència ni la solemnitat dels gestos dels dirigents europeus contra la crisi del deute i les seves conseqüències sobre la confiança internacional. El pànic està instal·lat en els mercats, que ahir, de nou, van expressar la seva irritabilitat tan sols un parell de jornades després de la, teòricament, crucial cimera dels líders de la zona euro per donar solucions al problema grec.
I va ser a Grècia on es va originar l'onada de pànic que va assolar les borses mundials: el govern de Iorgos Papandreu ha decidit convocar un referèndum sobre l'acceptació del nou paquet d'ajudes i solucions a la situació financera grega, per conèixer si els ciutadans estan disposats a acceptar les contrapartides que el país haurà de donar a canvi del suport internacional.
Aquesta possibilitat i les conseqüències en forma de campi qui pugui que podria tenir a Europa van enfonsar les borses, que es van trobar de sobte i sense previ avís amb la notícia, que Papandreu no havia ni tan sols insinuat durant la cimera del passat dia 26.
L'agència Fitch va resumir en dues frases el sentiment dels inversors: el rebuig del programa de la UE i l'FMI elevaria el risc d'una “suspensió de pagaments sobirana forçada i desordenada” i de “la potencial sortida de Grècia de l'euro”.
Encapçalats pel grec, amb un 6,9% de reculada, i l'italià, que va perdre un 6,8%, la resta de parquets van respondre també amb vendes massives (vegeu gràfic). L'Íbex 35, tot i no constar entre els més malparats, s'hi va deixar un 4,2%, que retorna l'índex al nivell dels 8.579,6 punts, un 13% per sota de l'inici de l'any.
La banca va ser la galdosa protagonista de la jornada, especialment a França i a Alemanya, on les entitats tenen més implicació dels seus balanços en el deute grec. Société Générale o el Commerzbank s'hi van deixar, respectivament, un 16,2% i un 9,4%, mentre alguns bancs portuguesos, com ara el BCP i el BPI, arribaven al mínim de la seva història.
Les primes de risc també van tornar a centrar l'atenció desesperada d'inversors i estats. La italiana, concretament, va traspassar el topall psicològic dels 450 punts bàsics i el rendiment dels seus bons a un 6,29%, una frontera que molts van recordar que va ser el punt de no-retorn a partir del qual van haver de recórrer al rescat Irlanda i Portugal, això sí, després de mantenir aquest diferencial durant un temps prou llarg.
Peculiaritats espanyoles
A l'Estat espanyol, per molts el següent a la llista de l'efecte dominó grec, la prima de risc va pujar fins als 372 punts bàsics, mentre a la borsa tots els grans valors del selectiu van caure, amb patacades importants, com ara les d'Iberdrola i Repsol (5,4%). Tot i que la gran banca també es va anotar pèrdues notables, no va arribar als nivells de l'europea, ja que Santander i BBVA van retrocedir un 4,8% i un 4%, respectivament.
