“El gran problema de l'assessor fiscal és la inseguretat jurídica”

A les XVIII Jornades Tributàries de l'Apttcb es parlarà dels problemes que els assessors fiscals tenen davant l'entramat normatiu del sistema tributari.

La seva associació s'ha manifestat literalment indignada pels continus canvis de criteri de l'Agència Tributària, fins i tot amb efectes retroactius, com ara que les retribucions percebudes pels socis de les entitats mercantils que són a la vegada administradors, poden tenir la qualificació de rendiments d'activitat econòmica i estar subjectes a IVA.

El gran problema de la nostra professió és la inseguretat jurídica. Cada vegada que parlem d'aquest tema, l'excusa de l'administració és dir que tenim un sistema tributari molt complex, cosa que no compartim perquè el problema no deriva de la pròpia complexitat, que és evident que existeix, sinó dels constants canvis interpretatius. Una de les coses de què ens hem fet ressò i a la qual precisament dediquem un espai molt especial en les Jornades Tributàries. Ho volem abordar de forma clara, ja que ni la mateixa administració ni els tècnics en la matèria aconsegueixen posar-se d'acord sobre si aquesta relació comença com a laboral, com a mercantil... Hi ha tanta casuística, que el llindar és molt sensible, i anar cas per cas crea una gran inseguretat jurídica. El que demanem és que es marquin uns criteris clars i que no estiguem permanentment amb aquesta inseguretat.

Què porta més inseguretat, els canvis de criteris o la proliferació de normes?

En aquest país, on la inflació legislativa és una constant, és un esforç permanent per al col·lectiu professional estar formant-nos constantment per com es legisla: molt i malament. A vegades, en una disposició que parla d'un tema x apareixen capítols que tenen relació amb altres normatives diferents de la que estem tractant. Hi ha molta dispersió de la norma, i això és una tendència que s'ha de disminuir. Hem d'anar a simplificar la norma, que cada vegada que en fem una eliminem l'antiga, perquè estem plens de règims transitoris. També hi ha un element afegit amb la crisi: que es creen normatives temporals, com la de l'IVA al 4% per als habitatges nous. I parlant de crisi, no es pot pretendre sortir-ne canviant el model econòmic de cop i volta i deixar de banda el sector immobiliari: l'IVA del 4% s'hauria d'estendre a tota la construcció i buscar fórmules imaginatives per donar sortida a l'estoc d'habitatges, com ara crear un entorn estable per als inversors estrangers i nous models de negoci basats en l'usdefruit, el lloguer amb opció de compra... Per la mateixa raó, també cal un IVA reduït en serveis turístics, i en general cal bonificar fiscalment fórmules de finançament alternatives a les entitats financeres tradicionals, com ara els business angels i la recapitalització, a més de desburocratitzar els crèdits ICO.

La creació del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris amb l'Agència Tributària, arreglarà alguna cosa?

Era una demanda insistent de tots els col·lectius professionals la creació d'un fòrum on trobar-nos amb l'administració i debatre els conflictes que se'ns generen en l'aplicació dels tributs. Va néixer al març, en un moment d'ebullició econòmica, política, fiscal... Per tant he de dir que ha valgut la pena crear-lo. S'han fet tres grups de treball, dos d'ells dedicats a la millora del model de col·laboració social i l'altre sobre la problemàtica del dia a dia en la implantació del sistema tributari. Nosaltres treballem en les dues primeres: el col·laborador social és la millor eina que ha tingut l'administració per arribar als administrats, i hem de tenir un plus de reconeixement i no ser uns simples intermediaris. Una de les aportacions ja ha tingut èxit: l'administració tributària ha dit que els professionals que no estiguin col·legiats o afiliats a una associació reconeguda del nostre àmbit professional no podran ser col·laboradors socials ni presentar documentació per compte de tercers. És un primer pas, però volem moltes més coses: volem treballar més de la mà de l'administració, estar presents quan es creïn les normes, en el dia a dia tributari.

Podríem dir que podeu evitar que qui fa la llei hi inclogui sense adornar-se'n disposicions que afecten altres àmbits?

Evidentment. El que seria bo seria estar present quan es crea la norma, perquè com que tenim l'experiència del dia a dia tenim més capacitat per veure si s'aconsegueix el que es pretén o si per contra serà una font de conflictes.

Fa la sensació que hi ha improvisació electoralista, amb canvis de lleis com ara la recuperació de l'impost sobre el patrimoni o la insinuació de crear un impost sobre les grans fortunes...

Estem en uns moments de consolidació fiscal en què l'administració necessita diners. És important racionalitzar la despesa, però mentre no es fa es prenen decisions com aquestes, amb intenció recaptadora, canviant les regles del joc a mitja partida, com el canvi en els pagaments a compte de l'impost sobre societats de les grans empreses. No sembla massa lògic des del punt de vista de la seguretat jurídica.

I se'n deriven possibles il·legalitats?

Hi ha el principi de la irretroactivitat de la norma, i si la portes als tribunals pot ser declarada inconstitucional.

És el que s'ha fet amb la normativa sobre les operacions vinculades.

Hi ha col·lectius que han presentat recurs contra una part, però nosaltres el que vam fer és intentar incidir en la norma, i es va aconseguir una millora en l'aplicació a les pimes d'una regulació que en principi anava dirigida a controlar les operacions internacionals dels grans grups empresarials. Els parlamentaris es mouen per temes polítics i a vegades no tenen en compte les coses que es deriven de les seves accions, i per això haurien d'estar més en contacte amb els sectors professionals, de la mateixa manera que ho fa l'administració.

La tendència que els impostos indirectes tinguin més pes que els directes està bé, o s'hauria de recuperar progressivitat?

Hi ha un principi general que són més justos els impostos directes, que tenen en compte aquesta progressivitat. Si volem un sistema fiscal amb aquesta equitat hem de tendir a impostos directes progressius ben construïts -l'IRPF ha de modernitzar-se i tenir en compte col·lectius maltractats, com el de rendes baixes-, el que passa és que estem en moments de consolidació fiscal i és més fàcil apujar l'IVA. Però ha de contribuir més qui té més renda o patrimoni. Una altra cosa és la bajanada que han fet amb l'impost del patrimoni... Recuperar-lo de manera temporal com han fet no deixa de ser una mesura electoral. Abans que el treguessin, els grans patrimonis ja no el pagaven perquè els dipositaven en societats amb activitat econòmica, i continuem igual. S'hauria de dissenyar un nou impost, com el que a França en diuen de les grans fortunes, establint uns paràmetres en relació amb la rendibilitat que donen els patrimonis.

Però es pot fer, tenint en compte que els diners es poden deslocalitzar mol fàcilment? No passaria com amb les Sicav del País Basc, que els van augmentar el tipus i no en va quedar ni una?

En la Sicav hi ha el risc que, si apuges el tipus, el patrimoni es deslocalitzi a un altre país europeu, com ara Luxemburg. El dia que tinguem l'harmonització fiscal europea serà una altra cosa.

L'administració tributària recorre a la via fàcil, a collar els que estan ben controlats, en comptes d'ampliar la base imposable buscant el diner negre?

Tenim una Agència Tributària molt ben informada i que detecta fàcilment les diferències que es deriven de les autoliquidacions. Fa la sensació que s'hauria d'esforçar més a detectar les grans bosses de frau, però no estic d'acord a afirmar rotundament que li és més fàcil incidir en els contribuents que ja estan declarant, perquè sí que ha fet actuacions en focus on s'ha detectat frau. El director general de Tributs em va dir que aposta per posar-ho fàcil al que vol complir i posar-ho difícil al que no té aquesta voluntat.

Si eliminessin la tributació d'autònoms per mòduls, s'acabaria una bossa important de frau...

Sí, però si no aconseguim que el contribuent tingui consciència tributària, canviant mòduls per estimació directa continuarem tenint el problema. La gent ha de veure que necessita contribuir segons la seva capacitat econòmica.