La Xina com a prestadora

Només un dia després que els líders europeus presentessin el gran pla per salvar l'euro, alts funcionaris van obrir converses amb la Xina en un intent de captar milers de milions d'euros en diners addicionals, cosa que va suscitar preguntes sobre el que demanaria Pequín a canvi de ser un jugador crucial al mercat europeu.

Tanmateix, en vista de la predisposició de la Xina davant qualsevol oportunitat d'estendre la influència a través d'Europa, els esforços d'atreure-la com a salvadora semblen de concreció difícil. El cap del nou fons de rescat europeu, Klaus Regling, va obtenir una cauta resposta dels funcionaris xinesos durant una visita a Pequín, on va dir que no esperava arribar aviat a un acord d'inversions amb la Xina. Un delegat del ministre de Finances xinès, Zhu Guangyao, va dir que el país –com la resta del món– estava esperant encara que els europeus donessin els detalls clau sobre com operaria el nou fons de rescat de l'euro i si seria rendible, abans de decidir si hi participava. Que Europa s'hagi girat tan obertament cap a la Xina per tal d'ajudar a estabilitzar la crisi del deute sobirà mostra la rapidesa amb què ha crescut el gegant econòmic xinès a l'escenari mundial. El seu ajut seria un moviment molt important, segons els analistes, i representaria l'establiment d'un altre ordre internacional. Seria un canvi tan important econòmicament com políticament. Els analistes esperen que la Xina faci algunes peticions difícils. Els funcionaris xinesos s'han queixat durant anys que Europa no ha reconegut el país com a economia de mercat. El primer ministre, Wen Jiabao, ho va dir recentment al World Economic Forum, a Dalia. S'espera que la Xina tingui demandes addicionals que impliquin ser tractada no tant com a pària sinó com a igual entre els gegants.