La intervenció del BCE frena l'escalada del deute públic italià i espanyol
La rendibilitat del bo d'Itàlia s'allunya de la fatídica barrera del 7%
El comissari Rehn creu insuficients les reformes de Roma i reclama un calendari
Ahir, un dia després de la tempesta, el Banc Central Europeu (BCE) va realitzar una “agressiva intervenció” per frenar l'escalada del preu dels bons italians i espanyols i situar el seu preu a nivells més suportables a mitjà termini. Encara que no existeixen dades oficials, diversos operadors consultats assenyalen que la institució dirigida per Mario Draghi va destinar uns 900 milions d'euros a comprar
en el mercat secundari deute públic italià i, en
menys mesura, espanyol.
El resultat d'aquesta intervenció va ser una dràstica caiguda de la prima de risc del bo italià, que a primera hora del matí va superar els 570 punts bàsics i va acabar tancant la jornada lleugerament per sobre dels 500. La rendibilitat del bo italià a deu anys, a més, es va desinflar fins al 6,2%, lluny del fatídic nivell del 7% que fins ara ha marcat el rescat d'un país i que Itàlia va traspassar amb escreix dimecres. En el cas del bo espanyol, la prima de risc també es va allunyar dels nivells rècord de dimecres i va tancar en els 400 punts bàsics.
El cop de mà que va donar ahir el BCE, però, podria no repetir-se en el futur. “Hem anat bastant lluny en el que podem fer, però no es pot esperar gaire més de nosaltres”, va declarar ahir el conseller del BCE Klaas Knot. El també president del Banc d'Holanda va recalcar que ara depèn dels governs dels diversos països garantir que els dubtes sobre la sostenibilitat del pagament del seu deute desapareguin “al més ràpidament possible”.
El mercat també va percebre com un èxit la col·locació per part del Tresor italià de 5.000 milions d'euros en bons a un any, encara que amb uns interessos històrics del 6,08% en contraposició del 3,5% pagat en la subhasta de fa només un mes. Malgrat aquesta rendibilitat, els analistes van valorar molt positivament l'elevada demanda de la col·locació, que va rebre peticions
per 9.947 milions.
Ràpida actuació
Malgrat la relativa tranquil·litat amb què va transcórrer la jornada, el comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, va reclamar a Itàlia més reformes i una ràpida aplicació d'aquestes reformes amb l'objectiu de recuperar la confiança dels mercats. “El més important
és restaurar l'estabilitat política i la capacitat per prendre decisions i, en
segon lloc, l'adopció de mesures immediates per complir amb els objectius fiscals i tirar endavant
les reformes estructurals que impulsin el creixement”, va dir Rehn.
El comissari va afegir que els tècnics enviats des de Brussel·les ja han realitzat una avaluació preliminar de la llista de reformes a les quals es va comprometre Berlusconi i la seva conclusió és que no són suficients per recuperar la confiança: “No van lluny en àrees clau, com ara
les pensions, i en moltes ocasions no especifiquen un calendari concret per
a la seva aplicació.”
