Catalunya ha arribat al 19,41% d'atur, patim un atur juvenil de prop del 43,1% i un dèficit fiscal del 8,4% del PIB o, el que és el mateix, de 16.434 milions d'euros anuals, és a dir, 2.256 euros per persona i any. A més, el govern català ha de pagar ara uns 4 milions diaris d'interessos, una quantitat que d'aquí a pocs mesos serà de 6 milions cada dia. El debat correcte no hauria de centrar-se, doncs, en si el sistema actual de finançament és millor o pitjor que l'anterior, sinó en com el reformulem amb l'objectiu de resoldre el greu problema que tenim. Altrament no hi haurà forma de salvar l'estat del benestar a Catalunya ni d'aconseguir que les futures generacions tinguin una qualitat de vida equiparable a la nostra.

En aquest context, quin és el futur de les joves generacions del nostre país? Aquest és el tema que el president de la Generalitat ha desenvolupat en la lliçó inaugural del curs 2011/2012 de la Fundació Universitària Martí l'Humà de la Garriga, davant 300 persones, amb el títol Un compromís amb les futures generacions. Segons ell, hi ha tres elements que hem de tenir en compte: ocupació suficient i de qualitat, garantir l'estat del benestar i preservar el medi ambient.

Sabem que en el darrer exercici a Catalunya s'ha registrat un diferencial positiu de 340 empreses creades més que no pas les que han tancat. Tanmateix, cal crear-ne moltes més però, segons el president, això no serà possible sense que l'empresariat recuperi reconeixement social i fins que no superem l'esgarrifós 30% de fracàs escolar, perquè ha quedat demostrat que, com més formació, més possibilitats de trobar feina. Però per frenar el fracàs escolar, no n'hi ha prou amb recursos materials si el professorat no recupera el prestigi social perdut, si no tornem a valorar la cultura de l'esforç i si no redefinim els currículums des de l'educació infantil fins a la universitat.

D'altra banda, l'estat del benestar no podrem mantenir-lo si no som capaços de renunciar a determinats elements no essencials, si no gestionem amb més eficiència els recursos i si no millorem la fiscalitat bo i lluitant contra el 20% de frau fiscal que tenim. I pel que fa al medi ambient, seguint Juan Carlos Castilla, Premi Nacional de Ciències Aplicades 2010 de Xile, cal més ciència i menys ideologia, atès que un excés d'aquesta en aquest àmbit trenca consensos.

Però, atesa la magnitud de la tragèdia, molts creiem que el president Mas queda curt: també hem de treballar més i amb més eficiència, guanyant el mateix o potser menys; hem d'innovar permanentment perquè cal fer més coses amb menys recursos i, per tant, hem de prioritzar l'emprenedoria. I tot això en el context descrit anteriorment i amb una restricció de crèdit que encara serà més important, atès que els bancs espanyols han de recapitalitzar-se amb un mínim de 26.161 milions d'euros més i, per tant, tindran menys recursos per prestar, condició indispensable fins ara per créixer i crear riquesa, que és condició prèvia per distribuir-la correctament.