Alarma a tres dies del 20-N
La prima de risc espanyola supera per primer cop els 500 punts
Pressió perquè Rajoy prengui mesures ràpides i contundents
L'Estat espanyol va travessar ahir la línia. La línia que, segons les convencions dels mercats financers, marquen quan un país necessita un rescat: els 500 punts bàsics de prima de risc. Ho va fer al matí, amb una escalada espectacular des de l'obertura pel nerviosisme dels mercats i l'alt preu pagat per l'Estat en l'emissió de deute prevista per ahir: el Tresor va col·locar 3.562 milions d'euros en obligacions a deu anys al 7,08%, el tipus més alt des del 1997. Finalment, el Banc Central Europeu (BCE), que era el blanc de totes les crítiques per no haver actuat amb prou decisió, es va decidir a aturar la sagnia i comprar deute, segons s'especulava als mercats, i la prima de risc es va relaxar. Ahir també van aparèixer informacions que indicaven que el BCE podria preparar el rescat dels estats amb problemes a través de l'FMI, i esquivar així el seu estatus que li ho prohibeix. D'aquesta manera, el BCE prestaria uns diners a l'FMI, i l'FMI els prestaria immediatament als estats espanyol i italià.
Tema de campanya
A només tres dies de les eleccions, l'alarma de rescat que es va encendre va ser present en tots els mítings de campanya. Des del PSOE, el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba i la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, van fer una crida a la calma i van descartar que l'economia espanyola necessiti un rescat. Però el que va centrar totes les mirades, perquè ningú no dubta que serà el nou president, és Mariano Rajoy. “Estem embargats, però ens en sortirem”, va dir el candidat del PP després que un espontani l'interrompés en un míting a Badajoz al crit d'“Estem embargats!”.
Embargats o no, el panorama que trobarà el líder popular serà molt complicat. És l'herència que queda quan s'agafen les regnes d'un país en una profunda crisi. Però no tot és herència. Ahir el diari britànic The Times culpava Rajoy de l'atac dels mercats al deute espanyol perquè no anuncia les mesures econòmiques que durà a terme per combatre la crisi. N'hi ha d'altres que li retreuen que no s'hagi afegit al govern de Zapatero en les reformes i mesures contra la crisi, tant necessàries –per als mercats i la UE– com impopulars.
La pilota és a la teulada de Rajoy, i els mercats ni s'aturen ni li concediran els cent dies de gràcia. El Financial Times l'insta a treballar “ràpidament” tan bon punt sigui elegit, i la CE ha reiterat que fan falta més reformes. Els empresaris, que esperen amb candeletes l'arribada del gallec a La Moncloa i li han demanat reformes molt profundes en l'àmbit laboral, ahir el van tornar a collar. La CEOE vol mesures “dràstiques i immediates”. Des dels sindicats creuen que la patronal ha vist en les dificultats la gran ocasió per exigir reformes que no van ser capaços d'acordar amb ells i l'actual govern de l'Estat.
Mentre les primes de risc de mig Europa es disparaven, les borses van reaccionar amb més calma, cosa que sorprèn perquè tal com es van moure ahir els bons, el més previsible era un daltabaix als parquets, i no es va produir. Descensos, però, n'hi va haver, d'entre l'1% i el 2% a les grans places del continent. L'Íbex va caure només un 0,4% gràcies a la moderació d'última hora de la prima de risc. Sembla, doncs, que els inversors compten que els problemes d'Itàlia i de l'Estat espanyol no arribaran al nivell de Grècia o Portugal.
Finlàndia defensa les dues velocitats
El ministre finlandès d'Assumptes Europeus, Alex Stubb, va recuperar ahir la idea d'una zona euro a dues velocitats en què els estats amb la màxima qualificació de solvència (triple A) ocupin el nucli dur, mentre que la resta, com ara l'Estat espanyol i els altres perifèrics, perdin influència a l'hora de prendre les decisions. “L'euro s'ha convertit en una moneda darwinista perquè preval la supervivència del més fort, és a dir, el mercat premia els països triple A i castiga aquells que han estat indolents amb les finances públiques”, va dir Stubb. El ministre finlandès, a més, va rebutjar la creació d'eurobons com a resposta a la crisi i va defensar sancions més dures per als països amb un dèficit excessiu o, fins i tot, la pèrdua de control sobre els seus pressupostos. Els estats amb la màxima qualificació són actualment Alemanya, França, Holanda, Finlàndia, Luxemburg i Àustria.
