Agafa impuls la primera cooperativa d'energia verda
Som Energia, fundada a Girona, aconsegueix 1.284 socis en menys d'un any
La primera cooperativa estatal d'energia verda signa a Lleida el primer projecte de producció
Més de mil dues-centes persones són sòcies ja de la primera cooperativa estatal de consum i producció d'energia verda,Som Energia, que va néixer i té la seu a Girona. Amb un creixement aproximat d'una desena de socis al dia, en un 90% de Catalunya i nuclis petits a Navarra, Mallorca, Madrid i Aragó, Som Energia té com a objectiu final “canviar el sistema energètic” fent una aposta decidida per les energies renovables, segons explica Gijsbert Huijink, vicepresident i soci fundador de Som Energia ara fa onze mesos, quan era professor a la Universitat de Girona.
Per arribar a aquest objectiu final d'aposta per les energies renovables, Som Energia vol generar, a partir d'aquestes fonts, tants kW d'energia com consumeixin els seus socis. Per això, s'impulsa la creació de nous projectes. “Ara, quan tenim 1.000 socis, el consum és més o menys de 3.500 kWh a l'any. Hauríem de produir 3.500 kWh dels nostres, de fonts renovables i que fossin projectes nous, perquè no interessen projectes existents, perquè en calen més”, assegura Huijink.
Aquesta mateixa setmana s'ha signat el primer projecte, a Lleida, per a la creació d'un parc eòlic. Es tracta de la instal·lació d'una coberta fotovoltaica de 100 kW, que tindrà una producció prevista de 140.000 kWh, el consum anual de 40 famílies, i que es preveu que generi energia d'aquí a un mes. Es tracta del primer pas per dur a la pràctica un model energètic que ja s'aplica en altres països com ara Holanda o Alemanya. A Alemanya, per exemple, hi ha dues cooperatives energètiques que tenen més de 100.000 socis, amb un creixement molt ràpid. Tenen un model creïble de proveïment amb un 90% d'energies renovables per als seus socis. “El que intentem fer és el mateix aquí”, explica Gijsbert Huijink, d'origen holandès.
Un projecte pel qual també aposta Som Energia és la instal·lació de cobertes fotovoltaiques en escoles i per això estan preparant per a l'any que ve la proposta per a les escoles de les comarques gironines. “Posar plaques solars a la teulada d'una escola, amb implicació dels nens i que part dels diners del lloguer arribin a la comunitat”, aquest seria un exemple ideal, segons explica Huijink, que, no obstant això, topa amb problemes administratius.
Autoconsum
El vicepresident de Som Energia afirma que una aposta molt interessant és l'autoconsum, que a l'Estat encara no està legalitzat. “Ara, quan poses plaques solars a casa teva has de posar un altre comptador, injectar a la xarxa i després comprar a la xarxa. Això vol dir fer factures, demanar permisos a distribuïdores que tenen molt de poder, etc.”, hi afegeix. A Holanda o Bèlgica, per exemple, explica Gijsbert, el consumidor té dret a produir 5.000 kWh a l'any i disposa d'un comptador bidireccional. Quan produeix més del que consumeix, el comptador va enrere. S'ha arribat al punt que cada productor consumeix tant com produeix: uns 3.000-3.500 kWh a l'any. En aquest moment, conclou Gijsbert, ja surt del mercat com a consumidor.
LA FRASE
LA DATA
LA XIFRA
Almenys 200 socis ja han “fet el salt”
Quan una persona es vol fer sòcia de Som Energia, ha de fer una aportació de 100 euros de capital social, que es retornen en cas d'abandonar la cooperativa. A partir d'aquell moment, el soci, a part d'involucrar-se en les diferents comissions o invertir en projectes de producció, des del setembre passat, pot decidir també “fer el salt” i canviar de comercialitzadora. Som Energia tramita el canvi de comercialitzadora i això no suposa cap canvi tècnic ni econòmic. Segons expliquen, la factura no és més elevada al final de l'any. “És un pas més per ajudar al canvi del sistema”, explica Marta Doncel, de Som Energia, que garanteix tota la transparència al soci que decideix fer el pas. Actualment, dels 1.284 socis –en data de divendres–, uns dos-cents han decidit ja abandonar les grans comercialitzadores per passar a Som Energia. “Oferim més control sobre el que passa perquè no som una empresa. Tenim els interessos dels socis i prou, que decideixen en assemblea quin camí seguir”, puntualitza Doncel.