Històricament Catalunya ha estat un model de diversificació i riquesa empresarial gràcies a una àmplia presència de petites i mitjanes empreses. En l'actual món global, el nostre país és molt petit si ho mirem des de la dimensió geogràfica, però la seva vertadera dimensió l'han de donar les capacitats de les persones i organitzacions que el conformen. Durant temps, i només perquè els interessava, han aterrat a casa nostra empreses multinacionals que han donat feina de manera directa o indirecta a un nombre important de catalans. Ens hi vàrem lliurar i no érem conscients que aquests llocs de treball, a la vegada, eren la seva força i element de xantatge. Els temps han canviat i aquestes empreses també han canviat els seus interessos. Comença la deslocalització, i l'administració pública, per tal de defensar els llocs de treball que aquestes proveeixen, dediquen importants esforços a intentar minimitzar l'impacte negatiu de les seves decisions. Reconec, per entendre què es pot fer, que és més fàcil disposar de recursos per atendre les poques grans empreses que tenen una quota important en el mercat laboral que les milers d'empreses autòctones, tot i que sumades també aporten una part important d'aquest mercat. Centrem-nos ara en aquesta valuosa xarxa d'empreses petites i mitjanes catalanes. Quina és la seva radiografia? En el vessant positiu hem de dir que encara avui estan facilitant ocupació a un nombre important de treballadors, també hem de parlar del seu arrelament al país i, finalment, cal fer reconeixement a l'esforç que fan, per damunt dels seus interessos immediats, per sobreviure a l'actual situació. En el vessant negatiu hi trobem uns responsables esgotats per la lluita del dia a dia i també per la decepció que els genera una certa sensació d'abandonament. Hem de fer, doncs, una aposta clara al costat dels propietaris i responsables d'aquestes empreses nostres. Els hem de convèncer que el país els necessita, que tenen la capacitat per liderar el viatge cap a la sortida i l'èxit. Fins ara els ha aguantat la seva capacitat de resistència; els hem d'ajudar a descobrir que ells poden!, que els cal substituir l'esforç –mot amb càrrega negativa– per la il·lusió, i que la capacitat d'iniciativa i d'imaginació també la tenen a les seves mans. Això és ADN de país, i ells en són els hereus. No estic exposant un discurs teòric, estic proposant un canvi de paradigma per agafar distància de la realitat i dels models d'ajut avui establerts, models dels quals no poso en dubte les bones intencions, però sí la seva eficàcia. Tinguem-ho clar, el nostre teixit empresarial és la clau per al rellançament del país, tant des del punt de vist econòmic com social. La nostra esperança són les persones que lideren aquestes empreses. Acompanyem-les!