Debat sobre gel
Els comerciants aposten per les pistes de patinatge per captar clients, tot i que no sempre funcionen
Veïns i ecologistes denuncien que són instal·lacions innecessàries, cares i contaminants
Mentre la instal·lació de Bargelona, la pista de gel de 1.200 m² que cobrirà la rosa dels vents de plaça Catalunya, avança cap a la seva obertura del pròxim dia 2, les veus contràries al projecte es comencen a fer sentir. Ecologistes, veïns i alguns partits polítics no estan d'acord a fer una despesa tan elevada –podria arribar als 700.000 euros– per una activitat “prescindible i contaminant”. A més, els mateixos comerciants discrepen sobre la utilitat d'aquest tipus d'iniciativa. El debat, per tant, és sobre la taula.
La Fundació Barcelona Comerç ha impulsat la col·locació de la pista de gel per “contribuir a l'ambient nadalenc de l'època de compres més important de l'any, amb la intenció de convertir Barcelona en ciutat de compres internacional per aquestes dates”. Altres espais de la ciutat, com els centres comercials Pedralbes Centre i La Maquinista, també disposaran de les seves pistes. “Fa deu anys que ho fem; és una iniciativa que dóna alegria, estimula les vendes i, alhora, és una manera de premiar els clients, perquè ens ho demanen molt”, explica Joana Calvo, adjunta a gerència de Pedralbes Centre. “La prova és que l'any passat gairebé arribem a les 10.000 persones”, explica.
Gràcia també pretén tenir pista pròpia, a la zona alta del passeig de Sant Joan, una idea impulsada per dues associacions de comerciants de la zona. El projecte, però, encara no ha rebut els permisos necessaris, ja que podria presentar alguns problemes tècnics. On ja és segur que sí que es podrà patinar aquest Nadal és a altres localitats del país, com ara Granollers, Manlleu, Palafrugell, Girona i Lleida.
Les pistes de gel temporals s'instal·len cobrint el terra (prèviament anivellat amb una tarima, si és necessari) amb una mena de manta frigorífica per la qual circulen uns tubs que s'omplen d'anticongelant. Per mitjà d'una planta refredadora, s'aconsegueix que aquest líquid arribi a -10 ºC, i es comença a ruixar el terra amb aigua vaporitzada, que en contacte amb el sistema de refrigeració cristal·litza en forma d'una finíssima capa de gel. Mentre el terra s'instal·la en només un dia, per aconseguir una placa de gel d'uns set o vuit centímetres de gruix han de passar quatre dies. Durant el procés de creació del gel, i també durant el mes en què la pista està operativa, la planta refrigeradora ha d'estar encesa en tot moment.
Poc sostenible
Les empreses instal·ladores es neguen a donar dades del consum d'aquestes instal·lacions, al·legant que “varia molt en funció de les dimensions de la pista i la temperatura ambient: no és el mateix muntar una pista a Barcelona que a Andorra”, sosté Marc Despodt, gerent de l'empresa Napapiri. Amb tot, aplicant les dades d'un estudi d'Ecologistes en Acció per a la pista que l'any passat es va instal·lar a Gavà (i que aquest any no tornarà a funcionar), es pot determinar que Bargelona gastarà uns 33.600 kW, que permetrien abastir 111 habitatges unifamiliars durant un mes.
A més, s'hi ha d'afegir l'inconvenient que tota aquesta potència no es pot aconseguir de la xarxa, de manera que calen grups electrògens per generar-la mitjançant la combustió de gasoil, amb el conseqüent problema d'emissions de CO2 i contaminació acústica. Un càlcul aproximat situaria en uns 31.000 els litres de combustible necessaris.
“No entenem la dèria de promocionar aquestes activitats”, critica Jaume Grau, de l'entitat ecologista. “El nostre hivern no és de neu i gel”, argumenta. Segons Grau, “es deixen de fer activitats més interessants, com el teatre i la música al carrer, per fer-ne d'altres absolutament alienes a la realitat cultural i climàtica del país”. “Ja prou insostenibles són unes dates de tant de consumisme que encara s'hi hagi d'afegir més despesa”, conclou.
Algunes associacions de veïns tampoc no són partidàries d'aquesta proposta. El president de la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB), Jordi Bonet, no hi veu “cap mena de valor afegit”, ja que suposa privatitzar la plaça mentre que ja hi ha dues instal·lacions estables a la ciutat, i és insostenible energèticament. Aquests arguments són justament els que va exposar el president d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, per oposar-se al projecte.
Entre les veus favorables a aquestes iniciatives hi ha la Confederació de Comerç de Catalunya, que les justifica per l'augment de la demanda que comporten. De fet, el president de l'entitat, Miguel Ángel Fraile demana la “màxima col·laboració” de l'Ajuntament, ja sigui amb aportacions econòmiques o exempció de taxes, ja sigui facilitant-ne la vigilància.
Ana Berdié, membre del centre de Retail Management de l'escola de negocis EADA, també confia en el gel com a reclam: “És necessari i molt bo crear centres de gravetat a les ciutats que atreguin el públic, i una pista de gel és una bona manera de fer-ho”. Segons Berdié, “les ciutats han de cercar tècniques per generar trànsit cap a les àrees comercials”. Amb tot, admet que, arran de la crisi, la societat “ha fet un canvi de valors i penalitza qui fa massa ostentació de la riquesa i una despesa desmesurada”. Per tant, opina que seria convenient “trobar l'equilibri entre els elements que es fan servir perquè el consum no es deprimeixi i l'ostentació o la despesa exagerada”.
Informació elaborada per Xavi Aguilar, Natàlia Borbonès, Sergi Casado, Eva Garcia, Lluís Martínez i Joan Tort.
A Tarragona les pistes no rutllen
L'hivern passat, els tarragonins van tenir dues pistes de patinatge a l'aire lliure. Les promovien els comerciants de dues zones cèntriques per combatre l'efecte que pogués tenir la recent obertura d'El Corte Inglés a la ciutat. Enguany, però, cap de les dues tornarà a obrir, donat que les dues associacions de botiguers no ho han cregut necessari i optaran per altres fórmules per fidelitzar clients i dinamitzar la zona.
La manca de pressupost i d'ajuts municipals pot haver influït en la decisió dels organitzadors, i això que les dues pistes de patinatge no eren de gel sinó sintètiques. Aquestes superfícies, que tenen un cost molt més baix i es fan amb unes planxes d'una mena de metacrilat que es fa més lliscant gràcies a l'aplicació d'un líquid específic, són molt més sostenibles, ja que no necessiten cap font d'energia per al seu manteniment.
El 1999, Reus també va tenir una pista de gel a la plaça Mercadal, però el manteniment va ser molt car i els veïns es van queixar del soroll del generadors, de manera que l'any següent tampoc no la van tornar a instal·lar.