L'ús compartit d'un espai de professionals independents que en el treball en comunitat troben unes oportunitats que no aconsegueixen estant tots tancats a casa (coworking) ja es comença a practicar a Catalunya i hi ha elements per pensar que creixerà ràpidament. No pas perquè els emprenedors s'afegeixin entusiàsticament a una filosofia nova de vida empresarial teoritzada des dels Estats Units, sinó que ho fan empesos per les circumstàncies. La teorització d'aquest concepte nou és que la complexitat d'algunes activitats i la velocitat amb què les necessitats dels clients canvien fan que sigui impossible que un professional s'ho pugui fer tot ell mateix i s'ha de treballar en equip, però això ja passava amb molts despatxos interdisciplinaris. El factor que impulsa a treballar d'aquesta manera és la necessitat, però no la d'adaptar-se a canvis tecnològics o de demanda sinó la d'espavilar-se com a empresari, i no per vocació sinó perquè l'empresa on ja havies de treballar coordinat amb professionals d'altres disciplines t'ha acomiadat. No és estrany que el col·lectiu dels arquitectes sigui dels que és més partidari d'aquest model a Catalunya.

El coworking és molt més que compartir una oficina per tenir unes despeses més baixes, però aquest estalvi és la motivació principal dels que són partidaris de tenir una taula en un espai comú quan es veuen obligats a engegar un negoci. Molts en fan sense saber què és, i si la relació amb els veïns de taula va bé poden arribar a descobrir els avantatges de compartir coneixements i fer negocis entre ells. Els centres que estan sorgint a Catalunya tenen prou feina, ara per ara, a ajudar els empresaris nous per força a introduir-se en un món nou.