Deia un personatge de la mítica i sensacional sèrie de televisió britànica Sí, ministre que el Regne Unit havia d'estar a la Unió Europea per dinamitar-la des de dins. Bé, potser no l'ha dinamitat, però és evident que el Regne Unit hi és quasi amb la mateixa intensitat amb què s'esforça per estar-ne fora. Aquest cop l'esforç ha estat total i s'ha negat en rodó a signar un nou tractat per a la UE.

Els britànics -i així ho explicava aquesta matinada el seu primer ministre, David Cameron- no han pogut ni volgut acceptar més regulació dels serveis financers que restin protagonisme a la totpoderosa City financera de Londres. La seva petició de poder quedar exempta d'aquestes regles ha estat qualificada pel president francès, Nicolas Sarkozy, d'inacceptable.

A pesar de la deserció britànica -Hongria, Suècia i la República Txeca confirmaven a última hora la seva disposició a signar-, els estats europeus, amb els 17 països de l'eurozona al capdavant, han acordat signar un nou tractat internacional que suposarà, entre d'altres coses, un reforç de la disciplina fiscal dels seus signants. Es segueixen així les recomanacions del nou president del BCE, Mario Draghi, i les directrius marcades per Alemanya i França i limitaran per llei el dèficit al 0,5% del PIB. Als estats que no compleixin se'ls podran imposar multes automàticament.

A més es donarà més poder a la Comissió Europea per tal que aquesta pugui demanar modificacions als pressupostos nacionals dels països amb problemes. La cimera també ha portat altres acords, com ara enfortir els instruments financers amb què compta la UE per evitar la fallida d'Espanya i Itàlia. Així s'avançarà al 2012 l'entrada en servei del fons de rescat permanent -estava prevista per al juny del 2013- i se'l dotarà de capital i no només de garanties per tal de mantenir a màxims la qualificació creditícia a la zona. També es recull que per aprovar el rescat d'un estat membre bastarà el vot del 85%. Es vol evitar així repetir vetos que retardin qualsevol acció de rescat, com el que van protagonitzar Finlàndia o Eslovàquia amb Grècia. A més la cimera ha aixecat un acord unànime per aportar 200.000 milions d'euros al Fons Monetari Internacional per reforçar la lluita contra la crisi del deute.

Ara bé, si el Regne Unit ha demostrat una altra vegada que allò de pensar que el continent són ells és més que un acudit divertit, Alemanya, amb Angela Merkel al capdavant, tampoc ha estat capaç de superposar els interessos europeus als vots nacionals i de nou ha deixat en suspens l'opció d'eurobons.

Per cert que es pot dir que, igual que la cimera de Brussel·les, el BCE s'ha quedat a mitges baixant els tipus però descartant qualsevol opció de compra massiva de deute. Nova decepció als mercats.

També decebedor ha estat l'incompliment del govern de Zapatero de transferir a Catalunya els 759 milions d'euros tal com marca la disposició addicional tercera de l'Estatut. Així el govern català encara veu més complicat quadrar el pressupost per al 2012, que tot just aquesta setmana ha començat a presentar a la resta de partits polítics. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, posa cara de circumstàncies quan se li pregunta si perillen les nòmines, mentre que la Generalitat reprèn les negociacions amb els sindicats dels funcionaris per tancar les noves retallades. Queda pendent quina serà la política fiscal que marcarà el govern per a 2012, el que ara com ara sembla la clau per aconseguir suports.

Ni Europa ni els pressupostos han fet pont. I això que agafar el metro al matí aquests dies donava una idea que la majoria de la població ha tingut una setmaneta descansada. Que ho aprofitin, perquè potser l'any que ve s'imposarà una nova racionalitat que eviti l'acumulació de festius entre setmana.

Quant a empreses, dues bones notícies. Ficosa, que últimament no està per gaires celebracions a casa, ha anunciat una nova planta a la Xina que duplicarà la plantilla de l'actual. També Macsa ha ampliat la seva planta a Sant Joan de Vilatorrada (Bages).