Compaginar la protecció d'un territori amb el seu aprofitament econòmic. Vet aquí el repte que té plantejat l'espai natural de l'Alta Garrotxa en uns temps difícils. És un dilema aparegut fa dècades –i no només aquí– però que continua sobre la taula pendent de resolució, com en poden donar fe els 300 habitants d'aquest bast territori muntanyós de 32.000 hectàrees repartit en onze municipis diferents i que es debaten entre guanyar-se la vida dignament, barallar-se amb les normes de protecció més restrictives i procurar no fer malbé el seu patrimoni principal, l'entorn natural. Dissabte, una cinquantena d'homes i dones –la majoria, joves– vinculats de manera directa o indirecta amb l'Alta Garrotxa –propietaris, habitants, treballadors– van participar en un debat a Montagut sobre el seu futur. Tanta assistència va sorprendre fins i tot els organitzadors, l'Assemblea Independentista de la Garrotxa i Maulets, dos col·lectius que s'han proposat promoure aquesta mena de convocatòries perquè els ciutadans hi diguin la seva en les qüestions que els afecten. No van ser cap novetat, en canvi, les aportacions del públic, contundents: que les administracions no els compliquin la vida amb burocràcia excessiva, que les normes s'adaptin sobretot a les necessitats de la gent del territori i que s'eviti la massificació turística com la que es pateix al corredor de Sadernes a Sant Aniol. També hi va haver qui es va queixar de la gestió del Consorci de l'Alta Garrotxa i, en concret, del fet que els veïns suposadament hi estiguin poc representats. D'altres van apuntar que les administracions haurien d'ajudar econòmicament qui està reobrint cases o negocis a l'Alta Garrotxa, si volen que es repobli. Per anar bé –es va concloure–, el pla especial que s'està redactant hauria de donar resposta a tot plegat. La sessió va demostrar que, per més complicacions que hi hagi, la comarca està molt viva i que la seva gent està disposada a sortir-se'n. En general, es va estar d'acord en la necessitat que hi hagi un ens de gestió –sigui l'actual consorci o no– per tal de regular les activitats de la comarca. I aquí és on apareix una ombra d'incertesa: la manca de recursos ha deixat el consorci sota mínims, fins al punt que la seva supervivència perilla. Els propers mesos seran clau per saber el futur d'aquest ens i, de retruc, què li espera a l'Alta Garrotxa.