La CEOE proposa un ERO al sector públic i recol·locar uns 500.000 funcionaris
Avisa que el personal de les comunitats és d'1,7 milions, però només 821.000 places són per competències traspassades
Rosell vol solucions empresarials
El laboratori de la CEOE dedica la millor proveta a examinar la seva bèstia negra: el sector públic. La patronal sosté que des del 1978 els 1.978 traspassos de competències de l'Estat a les comunitats han anat acompanyats de 821.357 places de personal, però les autonomies han elevat la contractació de personal a 1,7 milions i també ho han fet ministeris buits de competències com el de Sanitat. Solució: un ERO com a l'empresa privada.
En dos estudis dedicats a contractes i sous públics, la patronal que presideix Joan Rosell admet que el desfasament de 900.000 treballadors pot obeir al creixement de la població en 30 anys i a la millor atenció en serveis socials, però només en part.
Segons l'anàlisi de la CEOE, només el 47% dels assalariats autonòmics obeeix als traspassos de competències. I quants en sobrarien? “Menys de 500.000”, és el més precís que va dir Rosell tot esquivant donar-ne una xifra exacta. “Hauria de passar com en una empresa privada quan tens quatre línies de producció i només hi ha feina per a tres: aleshores hi ha expedients de regulació (ERO), recol·locació, reubicació, formació, i l'acomiadament és l'última solució”, va posar com a exemple Rosell. “No es poden tenir empleats públics cobrant quan no tenen feina a fer”, va reblar.
Per a la CEOE, el més nociu de la contractació pública és que és procíclica, és a dir, que creix en etapes de bonança econòmica i cau en èpoques de crisi com l'actual. Entre el 2008 i el 2010 que concentren els estralls de la recessió, per exemple, l'ocupació pública ha crescut un 7,4%, en contrast amb la caiguda del 12,1% en el sector privat. I el mateix passa amb l'evolució desigual dels salaris. Entre el 2002 i el 2009, període que suma anys de bonança i de crisi, els sous en el sector privat van créixer un 2,8%, però en el sector públic un 5,6%. En aquest punt, l'estudi de la CEOE elaborat per l'economista Alberto Nadal –germà bessó del cervell econòmic del PP, Álvaro Nadal– detecta un sobtat creixement de la despesa en salaris aliè a ministeris i conselleries per culpa de la creació d'ens, agències i organismes que no tenen fixat un límit de personal i de sou en els pressupostos generals de l'Estat i que són de distracció fàcil.
LA FRASE
“L'aturat vol cobrar 400 euros”
El president de la CEOE, Joan Rosell, va tornar a defensar amb passió les bondats del minijob, el contracte parcial per hores amb sou de 400 euros que vol importar des d'Alemanya com el bàlsam als cinc milions d'aturats. I el líder patronal ho fa invocant enquestes internes –de les quals no desvela la mostra ni la pregunta exacta– en què els aturats confessarien que l'anhelen. “A l'aturat li dius si vol continuar aturat o si vol això, i vol això”, va defensar Rosell.
A parer seu, és una solució d'emergència i els 400 euros s'han de veure com “un sou per quinze hores o les que siguin”. “On crearem ocupació si no és així? Aquí no crearem per decret una empresa fabulosa on tots els empleats cobrin 3.000 euros”, va dir. “Tant de bo se m'acudís alguna cosa per crear llocs de treball indefinits i de 2.000 euros, però no en sóc capaç”, es va disculpar. Els minijobs no entren ara per ara en la negociació de la reforma laboral.
