El novembre passat ha estat un mes en què les notícies econòmiques han estat negativament vertiginoses, en què el deute sobirà, l'increment galopant de l'atur, així com les contínues notícies de retallades a totes les administracions públiques, ens han abocat a un escenari d'incertesa empresarial i de quasi depressió col·lectiva.

Suposo que no són alienes a aquest escenari de desànim general les sensacions que he copsat darrerament a diverses reunions amb emprenedors i empresaris en què sempre se'ns demanava desesperadament suport per aconseguir recursos financers per a nous projectes. Un d'ells, i potser el més colpidor, és el de tres emprenedors que estan a l'atur i decideixen capitalitzar-lo per posar en marxa un projecte innovador en el sector editorial. La seva necessitat financera és aconseguir 42.000 euros i el seu desencís és que cap entitat financera els ha volgut donat suport; tan sols un banc, per cert de reconegut prestigi, sí que els ha proposat un crèdit, però pignorant el 60% de l'aportació.

Aquesta escena s'ha repetit en dos projectes més d'un sector de futur com és el mediambiental, i en què les respostes de les entitats financeres, en el millor del casos, han estat propostes de crèdits pignorant el 40%; fins i tot s'han arribat a demanar aportacions pel mateix import del crèdit, evidentment pignorant el 100% de l'aportació. Les respostes obtingudes d'aquest caire són comunes a tot el col·lectiu d'entitats financeres, ja siguin bancs o antigues caixes, per cert algunes de les quals intervingudes al 100% amb diner públic. La llista d'exemples reals que podria aportar en aquesta línia seria inacabable, la qual cosa em confirma que les estadístiques que ens diuen que el 80%-90% dels projectes d'emprenedoria no poden tirar endavant per manca de recursos financers i que el 40%-50% de les empreses no poden iniciar nous projectes per les mateixes raons, no són exagerats com jo pensava inicialment. Es fa difícil no caure en el desencís general, perquè cal tenir clar que més enllà de les estadístiques fredes, darrere de cada projecte frustrat, hi ha noms propis i famílies desencisades. Cal que la societat en general sigui conscient que la creació de riquesa, que el creixement econòmic i l'ocupació, en definitiva el benestar general, vindrà donat en gran part per la capacitat de finançament que posem a disposició dels nostres empresaris i dels futurs emprenedors, ja que les idees de nous projectes, pel que estem veient diàriament, no ens falten al nostre país, la qual cosa em permet ser optimista i continuar creient en un futur millor per a Catalunya.