De Guindos traurà autonomia pressupostària a Catalunya
Totes les comunitats necessitaran el llum verd de Madrid per aprovar els seus comptes
El ministre demana 50.000 milions més en provisions a la banca per sanejar els balanços del sector immobiliari
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va anunciar ahir en una entrevista al Financial Times que el govern estatal aprovarà al març una nova llei que establirà “estrictes instruments de control” sobre els pressupostos de les comunitats autònomes. “Tindrem controls a priori, de manera que, abans d'aprovar els pressupostos, els governs regionals necessitaran el llum verd de l'executiu central”, va assenyalar el ministre. “Les dificultats de liquiditat –va afegir De Guindos– representen veritablement una oportunitat per imposar dures condicions i mesures per frenar els dèficits de les regions.”
Aquest sistema avançat ahir per De Guindos s'inspira en l'aprovat recentment pels socis de la zona euro i que permet a Brussel·les revisar els pressupostos dels estats abans de la seva aprovació. Si Brussel·les veu comptes amb desviacions pressupostàries o amb poca credibilitat, pot instar els estats a corregir-los.
Les declaracions de De Guindos es produeixen la vigília que, avui, el Consell de Ministres estudiï un informe del Ministeri d'Hisenda sobre el sector públic per reestructurar més de 300 empreses dependents de l'administració estatal i ajustar més la despesa. De fet, la Intervenció General de l'Estat xifra en 4.000 el nombre d'empreses públiques. D'aquestes, 1.900 depenen de les comunitats autònomes i 1.700 més, dels ajuntaments. De fet, Mariano Rajoy, en el seu discurs d'investidura, ja va anunciar una reforma administrativa que inclogui la supressió d'organismes autònoms, agències i altres entitats públiques.
El nou govern espanyol, alhora, va perfilant de mica en mica el sanejament del sistema financer, i aquest sembla que ha de passar per més provisions que cobreixin els devaluats actius immobiliaris. Així ho va expressar també De Guindos al britànic Financial Times, en què quantificava en 50.000 milions d'euros les provisions extres que hauria de fer la banca espanyola per sanejar els seus balanços.
Aquesta via suposa descartar la creació de l'anomenat banc dolent, és a dir, la constitució d'un hòlding públic que a través de la compra dels actius immobiliaris sobrevalorats netegi els balanços dels grups financers. I és que la prioritat de Rajoy és que el definitiu sanejament de la banca no recaigui sobre les febles finances públiques.
Diversos anys
“Si un pren les valoracions internacionals, com per exemple les irlandeses, com a màxim estem dient que es necessiten unes provisions extres de 50.000 milions”, va explicar De Guindos. Va afegir: “En la gran majoria dels casos poden obtenir-les dels beneficis i podria fer-se en diversos anys.” L'augment ara de les provisions agilitarà el procés, perquè les entitats més febles no tindran més remei que fusionar-se.
Precisament ahir els grans bancs de la zona euro (vegeu quadre adjunt) van tancar la jornada amb pèrdues superiors al 2%, arrossegant així els índexs de referència. La pitjor part, però, se la va endur el banc italià Unicredit, que va recula més d'un 14% després d'anunciar que farà una ampliació de capital per 7.500 milions amb un descompte del 43% en el preu dels nous títols. El Santander, per la seva banda, va deixar-se un 3,8% com a conseqüència dels 341,8 milions de títols que ahir van començar a cotitzar com a bescanvi de les participacions preferents.
De fet, les incerteses que planen sobre l'economia van portar els bancs de la zona euro a dipositar dimarts passat un rècord de 453.181 milions d'euros en els comptes del BCE. Aquesta xifra supera lleugerament els 452.034 milions de l'anterior rècord, establert el 27 de desembre passat. La desconfiança i les tensions financeres fan que les entitats busquin les garanties de l'institut emissor en comptes de més rendibilitat a través de crèdits.
Alemanya queda sense economista en cap al BCE
Per primer cop, l'economista en cap del BCE no serà un alemany. El belga Peter Praet s'ha imposat al candidat de Merkel, Jörg Asmussen, i substituirà Jürgen Stark, informa Albert Segura. També Sarkozy aspirava a col·locar en el càrrec el francès Benoit Coeuré, però finalment aquesta lluita de poders s'ha resolt amb Praet com a home de consens. El nou president del BCE, Mario Draghi, aconsegueix així aïllar l'ala més ultraortodoxa (contrària a la compra de bons públics i als eurobons) i construeix un consell de govern més pragmàtic, disposat a continuar fent de bomber del deute perifèric i a no limitar-se només a complir el seu mandat de controlar la inflació. Stark va plegar precisament com a protesta per les compres de deute públic de Jean-Claude Trichet. Praet, de 62 anys, va ser director del Banc Nacional de Bèlgica.
