Diumenge, 27 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Economia
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 1 comentari Enviar un comentari

El gran basar

La zona sud de Badalona concentra el nombre més elevat d'empreses majoristes d'articles de moda i de regal de Catalunya

Ciutadans d'aquest país regenten gairebé tots els negocis, que resisteixen amb fermesa la crisi

De tot i a l'engròs. Una de les moltes naus de venda majorista de producte, sobretot de moda, que hi ha concentrades al polígon industrial Badalona Sud Foto: QUIM PUIG.

En uns temps en què molts polígons industrials agonitzen, i altres que van ser-ne han esdevingut ara un mer record d'èpoques millors, trobar algun complex que funcioni sense gaires obstacles és difícil i, a la vegada, encoratjador. Però el Barcelonès nord, una de les regions de l'àrea metropolitana que més està experimentant la crisi, té l'honor d'acollir un dels punts en què l'activitat econòmica encara perdura i, a més, amb un ritme envejable. Aquest oasi es troba concretament a la zona sud de Badalona, a tocar del municipi veí de Sant Adrià de Besòs, sota l'imponent figura de les tres xemeneies d'Endesa i a pocs minuts amb cotxe de Barcelona.

Aquí, en aquestes coordenades, s'hi emmagatzemen molts dels pantalons texans, bufandes, paraigües, bosses i bolígrafs que després es venen a centenars de mercats ambulants i milers de comerços d'arreu de Catalunya. Aquí, es concentra el nombre més elevat d'empreses de venda majorista especialitzada en productes tèxtils, de regal, de marroquineria i de bijuteria del país i part de l'estranger.

La peculiaritat d'aquest clúster empresarial és l'origen d'aquests emprenedors: darrere la gran majoria dels negocis, per no dir de tots, hi ha una família xinesa, arribada a Catalunya per guanyar-se una vida que l'Orient Llunyà els negava. Les dades així ho indiquen: de les prop de 200 empreses que hi ha al polígon Badalona Sud, unes 150 són d'origen xinès. Aquesta proporció, en constant creixement, també s'està expandint pel nou parc empresarial Grandland, on cada cop més empreses catalanes de serveis conviuen amb naus convertides en sabateries i basars d'electrònica a l'engròs.

Camisses, rellotges...

L'activitat a la zona, sobretot a les naus més properes al carrer Indústria, és contínua, especialment els caps de setmana. Diumenge a la tarda, quan a moltes llars la calma s'imposa abans no arrenqui una altra setmana, aquesta via és un autèntic mar de clients a la recerca d'estoc per vendre a les seves botigues de roba i regals. Els uns s'enduen paquets amb 50 pijames, els altres carreguen la furgoneta de camisses i sabates de totes les talles, i uns tercers compren caixes de rellotges i també de reproductors musicals.

Compradors catalans

Els que pensin que la majoria de compradors són també xinesos s'equivoquen: res més lluny de la realitat. “Gairebé tots són catalans; encara més, el 80% dels productes que venen aquests majoristes xinesos han passat abans per proveïdors d'arreu de l'Estat, i s'han fabricat aquí o a la Xina”, explica Lidan Qi, una de les principals assessores dels empresaris xinesos a Catalunya. Instal·lada des de fa molts anys al país, per mitjà de Mercachina, una de les societats que dirigeix i que té oficines al mateix polígon industrial, ha vist el naixement i l'evolució d'aquest mercat. I pot explicar les claus del seu èxit.

“Tot allò que els botiguers necessiten ho tenen a l'abast en un grapat de naus, a les quals s'hi arriba ràpidament amb cotxe i s'hi aparca fàcilment”, sosté. Els preus d'aquests productes, bona part importats d'una Xina on el cost de la mà d'obra és ínfim, acaba de convèncer els comerciants, que a l'engròs poden comprar pijames a tres euros i parells de mitjons a vint cèntims. A més de tots els punts de la geografia catalana, a la zona també hi arriben botiguers de l'Estat francès i, fins i tot, de les Canàries.

La diversitat de l'oferta i la seva concentració no els ha permès, però, esquivar la crisi. “La facturació, ha baixat d'un 50% de mitjana, i això ha obligat a reduir molt la quantitat de gènere a vendre”, afirma Qi. Malgrat tot, són molt pocs els negocis que han abaixat la persiana, fins al punt que, des de fa molt de temps, és gairebé impossible trobar naus buides.

A això hi ajuda el fet que, sobretot abans que esclatés la crisi, els preus del lloguer d'aquestes naus fos força més barat –en alguns casos, gairebé la meitat– que els dels locals del carrer Trafalgar de Barcelona, d'on provenen molts d'aquests emprenedors xinesos.

Menú i diari propi

En aquest sentit, els amos d'aquests negocis segueixen al peu de la lletra el manual del perfecte emprenedor. A la Xina –molts procedeixen de la regió agrícola de Zhejiang– recorren a la família per reunir el capital necessari per muntar el negoci. Arribats a Catalunya, i gràcies a un sentit del treball desenvolupat fins al límit, miren de prosperar amb un pèl d'ambició: si poden, cada família acaba tenint el seu propi negoci i, si en lloc d'un en poden tenir dos, encara millor.

La dedicació a la feina és tan gran que acostumen a dinar a les mateixes naus, gràcies a un servei de repartiment de menjar creat per la comunitat, que amb un parell de bicicletes reparteix plats de sopa i pollastre. Aquest, però, no és l'únic servei del qual es beneficien el miler de treballadors que hi pot haver: setmanalment també s'edita un diari en xinès, en el qual es recullen notícies i anuncis que els poden interessar.

LES XIFRES

50%
ha caigut
la facturació a la majoria de negocis, de mitjana. Amb tot, les poques naus que tanquen s'ocupen aviat.
6.000
poden arribar a tenir les naus més grans. Les més petites (500 m²) valen uns 3.000 euros al mes de lloguer.
150
negocis
xinesos hi ha a la zona industrial del sud de Badalona, i que suposen gairebé la meitat de tots els que hi ha.
La concentració de naus permet que els botiguers trobin ràpidament tot l'estoc que necessiten
Lidan Qi
assessora d'empresaris xinesos
No és un polígon de xinesos per a xinesos, la majoria de clients són catalans i molts dels seus proveïdors també són d'aquí

Les falsificacions i els tancaments del tèxtil català

J.G.N.

L'èxit de l'activitat que viuen aquestes naus industrials i es tradueix en beneficis econòmics per a qui les regenta, es barreja amb algunes ombres que, de tant en tant, enfosqueixen la imatge del polígon de Badalona Sud. El principal punt negre és el decomís de productes falsificats que es volen fer passar per originals de primeres marques, ja sigui de roba, calçat, complements o joguines. En aquest sentit, fonts de la Guàrdia Urbana de Badalona expliquen que, juntament amb la Guàrdia Civil, durant l'any 2010 van dur a terme fins a quatre operacions per perseguir aquest delicte contra la propietat intel·lectual. Llavors, van detenir sis persones i van intervenir 11.000 d'aquests productes, emmagatzemats en algunes naus i valorats en prop d'un milió d'euros. L'any passat, el valor del botí (uns 15.000 articles) en unes altres quatre intervencions es va multiplicar per quatre, i els dispositius establerts es van saldar amb la detenció de set persones. La consolidació del polígon, però, s'ha produït a un ritme inversament proporcional al viscut a l'altra banda de la ciutat, a Montigalà. Allà, fa prop d'una dècada, un consorci va arribar a agrupar prop de 300 empreses de marques tèxtils, la gran majoria catalanes. Entre un 20% i un 30% de les empreses van començar a plegar fins a mitjan 2008. Des de llavors, i en un context de crisi més agreujat, són prop del 40% les firmes situades en aquest polígon que s'han vist obligades a tancar.

Darrera actualització ( Dilluns, 9 de gener del 2012 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Vicenç Esteban (Badalona)

Ens hem deixat un del sectors clau de la nostra economía en mans extranjeres, inclós donan-los tota clase de facilitats per establir-se a casa nostra. El sector textil está en mans orientals, per que aquí no s'han adoptat mesures per protegir la nostra industria. Es veritat que els de fora venen amb el feixos de bitllets a la ma, per comprar el que els interesa. Han copat la venda  de tot a cent o tot a euro, per que els preus s'han d'actualitzar a la moneda corrent. Mentre tant els polítics de torn, sense adonar-se que deixem part de la nostra economia, al arbitri de unes decisions presses a milers de Km d'aquí.  Anem bé. Tenim al front de les administracions una colla d'ineptes.

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

TEI reforç Educació Infantil

AMPA Escola Lleida

25/05/12 23:46 - LLEIDA

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
L'Esglésis ha de pagar l'Impost de Béns Immobles com la resta de ciutadans?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter