Hem viscut un procés de creixement del parc i de decreixement de l'economia. La crisi ens ha alentit el procés de creixement, perquè havíem previst créixer més ràpidament. Vam començar a créixer a partir de zero, ja amb situació de crisi i ens ha afectat amb una pendent més llarga. Per això, avui no parlem d'ampliació del parc, no hi ha ni les circumstàncies ni segurament la necessitat, però el procés s'ha de produir. La crisi passarà, encara que trigarem molt de temps, però és indubtable que el territori necessita eines de foment del desenvolupament econòmic basades en la innovació, la tecnologia, la I+D. Avui el món que nosaltres coneixíem, i això vol dir Europa, EUA i Japó, està més convençut que mai que la inversió en I+D, la inversió en innovació i tecnologia genera fruits econòmics. Té un resultats evidents en llocs de treball. I després, podré dir. Malauradament són resultats que no són a curt termini. És una aposta de futur perquè el resultat d'aquestes inversions segurament les ha d'anar a buscar més a deu anys vista. La Xina i la Índia també està fent aquesta aposta.

Durant molts anys hem invertit en formar gent a les universitats i cal donar-los la possibilitat de treballar en llocs que permetin desenvolupar la capacitat adquirida. Però a més, cal insistir que el parc, sense universitat, no seria viable. Des d'aquí es fa una aposta pels sectors tradicionals industrials de Girona, com l'alimentari o de la construcció de maquinària, però també per sectors emergents. Hi ha el projecte rellevant de les plataformes 3D. Algú pot dir: hi ha sector 3D a Girona? No, no hi és i és precisament per això que ho fem. Amb el suport dels grups de recerca de la UdG pretenem atreure projectes d'empreses consolidades ubicades en altres entorns, ajudar a crear-ne de noves en aquests sector i que les empreses TIC puguin introduir una línia diversificada de productes i serveis relacionats amb 3D i que, per tant, siguin més compatibles. En definitiva, que en poc temps puguem dir que Girona és un lloc especialitzat, de referència al sud d'Europa, en 3D o de manera més general, en temes d'imatge. Aquesta especialització, amb un treball lent però constant, introdueix activitat econòmica al territori.

Encara és massa aviat per fer un estudi econòmic que, a més, costaria molts diners. Els meus càlculs diuen que un 30% dels 1.300 llocs de treball que hi ha són conseqüència del parc. A més s'ha encoratjat companyies i grups de recerca a crear llocs de treball i s'ha ajudat a fomentar l'emprenedoria. Estratègicament hem aconseguit que els 100 quilòmetres de distància física amb Barcelona no existeixin i s'hi instal·li, per exemple, el centre tecnològic Ascamm, dirigit al sector de la maquinària, el centre tecnològic Barcelona Digital dirigit al sector TIC-Media o el centre Spurna. A més, contribuïm a ampliar el territori cap a França, buscant col·laboracions, tecnologia i col·laboracions per a projectes europeus. El parc obre una porta a relacions internacionals amb un concepte diferent, molt tecnològic. També hi ha una visita de Perpinyà. Ajudem a internacionalitzar la tecnologia: ajudem a projectar els actors d'aquí amb la xarxa internacional de parcs o el programa d'atracció de talent. El parc impacta en el territori també intentant treballar l'especialització territorial en 3D a través de les plataformes 3D i el centre Spurna. Tot és responsabilitat directa del parc. També hi ha el tema de l'especialització de l'aigua, aquí en aquest cas, el paper l'ha assumit més la UdG. El parc contribueix “a vendre” el territori no només des del punt de vista turístic sinó també tecnològic. Cada vegada anirà a més. També ha encomanat que la resta d'institucions públiques i privades vegin en la tecnologia una oportunitat. I ha contribuït a la creació de vivers d'empreses privats, un concepte que deu anys enrere no haguéssim cregut, que en un entorn com Girona s'hagués pogut crear un conjunt d'empreses de l'àmbit d'innovació i tecnologia. També hem ajudat a la transferència de tecnologia de la Universitat de Girona

Busquem uns criteris de selecció, que permetin no ser ni massa laxos ni massa estrictes. El parc ha de fer créixer empreses basades en la innovació, tecnologia, R+D+I. Quan una empresa és d'aquesta tipologia, instal·lar-se al parc no és gens complicat.

Varia en funció dels m² i la tipologia d'empresa. Si és un emprenedor en fase de preincubació, el cost total és de 150 euros al mes. Si en un any no ha concretat la seva idea i no pot passar al següent estadi, el parc ja no li dóna possibilitats de continuar. Ha de ser capaç de passar a un concepte d'incubació; en uns espais en què càpiguen 5 o 6 persones, pot costar entre 400 i 500 euros mensuals. Si anem a empreses ja plenament consolidades, amb 200 treballadors, plantes de producció... estaríem parlant –per un espai de 45 m²– d'entre 900 i 1.000 euros al mes.

La inversió en educació o recerca pública no es mesura amb un retorn amb què al cap de dos o tres anys puguis recuperar el que hi has invertit. Des d'aquesta òptica es qüestiona que el govern de Madrid destinés 2.400 milions d'euros a crear parcs a tot Espanya en forma de préstecs. Tots vam demanar els préstecs sabent que eren préstecs, però la recerca pública no es pot sustentar amb préstecs. En el nostre parc el que va passar va ser determinant: el 2005 el govern de la Generalitat, conscient d'això, va dir que destinaria 120 milions d'euros al parcs universitaris. Aquells anys es van acordar les assignacions d'uns fons a cada universitat, que es donaven quan els préstecs vencien davant el ministeri. El primer venciment, el 2009-2010. Les circumstàncies econòmiques i una gestió poc fina de l'anterior govern no van concretar un compromís amb el ministeri de com es feia la compensació. El govern actual ha estat constantment acompanyant-nos per trobar una solució.Hem trobat solucions alternatives que asseguren l'estabilitat del parc avui i els propers anys. La solució ens permet garantir que anirà bé i s'hauran superat uns moments complicats que es van produir quan la Generalitat no va poder fer front als compromisos del govern anterior.

En el compte de resultats del parc, avui, els ingressos permeten equilibrar les despeses. Mai el parc no ha buscat beneficis, perquè és un projecte de perfil públic, però s'ha buscat que no generi cost.