COMERÇ
Més bars i restaurants de Girona regentats per xinesos
En els últims tres anys l'Ajuntament va concedir 63 llicències, noves o traspassades, per a activitats econòmiques portades per gent de procedència xinesa
La meitat eren per a bars i restaurants
En els últims tres anys 63 llicències van ser concedides per l'Ajuntament de Girona per a activitats econòmiques portades per persones de procedència xinesa. La xifra inclou tot tipus d'activitats (comerços petits, bars i restaurants o grans superfícies) i agrupa les obertures noves així com els traspassos d'activitats ja existents. Una tendència clara d'aquests últims anys és que la majoria dels xinesos que han iniciat algun tipus d'activitat econòmica han optat per dedicar-se al negoci de les cafeteries o els bars i restaurants: catorze llicències d'aquest sector el 2011 i tretze el 2010 –entre locals nous i traspassos– han estat atribuïdes a xinesos. Paral·lelament, entre quatre i cinc llicències dels anys 2010 i 2011 corresponien a grans superfícies o als tradicionals basars xinesos. Pel que fa als bars i restaurants, les xifres només confirmen una evidència: en molts barris de Girona, com ara el carrer Santa Eugènia i el sector de la plaça Poeta Marquina, però també el centre de la ciutat, molts bars i restaurants s'han traspassat a gerents de procedència xinesa i un calcul ràpida del nombre d'aquests establiments superaria fàcilment la trentena de llicències atribuïdes els últims anys.
Ja no es tracta del típic restaurant xinès o d'establiments especialitzats en cuina exòtica, sinó de cafeteries com les que sempre hi ha hagut i que a l'hora de traspassar-se passen a mans de gerents xinesos.
Xavier Nicolazzi, president de la Federació d'Hostaleria de Girona, tot i admetent que hi ha la sensació real d'aquesta tendència, fa observar que l'entitat que presideix no té cap constància del fenomen, ja que la federació només té un associat xinès.
Amb 664 xinesos censats a Girona l'any 2011, la població d'origen xinès és la vuitena nacionalitat en nombre de persones a la ciutat, per sota de les persones procedents del Marroc, Hondures, Romania, Colòmbia, Gàmbia i el Brasil que ocupen els primers llocs d'aquesta classificació de nacionalitats presents a la ciutat. .
“Aguantem més”
Una encarregada d'un restaurant xinès explica que l'explicació més lògica del fet quei últimament els seus compatriotes passen a regentar més bars i restaurants, és perquè la crisi ha posat al mercat molts traspassos a preus assequibles. L'altre factor, segons ella, és que els xinesos no llancen la tovallola fàcilment. “Si en un bar o restaurant l'activitat i els beneficis comencen a baixar i el local no funciona, la gent d'aquí el deixa ràpidament. Nosaltres insistirem i ho provarem més temps... Els xinesos aguantem més”, diu l'encarregada, darrere el taulell, tot i admetent també el factor de les diferències culturals.
Un col·lectiu amb realitats diverses
Com sol passar a l'hora de pretendre fer la fotografia d'un col·lectiu d'immigrants, la primera conclusió que s'imposa després de visitar uns quants establiments portats per persones xineses és, evidentment, que no constitueixen un conjunt homogeni i que hi trobarem gent amb actituds i recorreguts molt diferents. D'una banda hi ha establiments xinesos que ja fa anys que forment part del patrimoni gironí. Entre els més recents, la incomprensió lingüística pot ser una barrera important; més enllà d'“un cafè” o “una canya”, alguns pares xinesos –que pot fer deu anys que viuen aquí– han de sortir de darrere el taulell i cridar els seus fills, escolaritzats aquí, per fer-se entendre. Però també hi ha l'exemple invers, com Wu Bing Zhou. Té 21 anys, és originari del poble de Qing Tian, a la província de Zhe Jiang. Només fa dos anys que és a Girona, primer com a estudiant d'administració a Montilivi i de tres mesos ençà és el nou gerent de la cafeteria Plis Plas, prop de l'estació. Ell no necessita ningú per fer-se entendre i no ven cap especialitat xinesa. Només és un jove emprenedor, content del seu negoci i decidit a seguir a Girona per molts anys.