La pèrdua de llocs de treball i que milers de persones hagin quedat a l'atur és, sens dubte, la gran xacra de la crisi. L'impacte del deteriorament de l'economia en l'ocupació ha estat, a Catalunya i a l'Estat espanyol, molt més intens que a la resta de països europeus. En canvi, quan les empreses s'han reestructurat i equilibrat i han començat a créixer gràcies a les exportacions no s'ha traduït en creació d'ocupació. Així ho reflecteix l'Informe Anual de l'Empresa Catalana del 2010 publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona.

El catedràtic d'Economia Financera de la UPF Oriol Amat va presentar l'estudi i va explicar que “moltes empreses estan fent un esforç de desendeutament” i, a partir de la crisi, han equilibrat uns comptes massa palanquejats: “Des del 1990 fins al 2009, el patró de creixement de les empreses era desequilibrat, per endeutament, i al 2010 es va equilibrar”. Això té unes causes: “Han millorat la rendibilitat perquè venen més a fora i són més productives, perquè han reduït despesa salarial, però això és negatiu perquè baixa el PIB per capita.”

Aquesta visió de la crisi en l'empresa catalana i en l'ocupació la va compartir el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que va destacar que la crisi ha tingut coses bones, com la internacionalització de moltes empreses, però va advertir que això no ha anat acompanyat de creació de llocs de treball. “En les empreses més exportadores, la creació d'ocupació no és el seu fort, ni ho serà”, va assegurar. Són empreses més innovadores, sovint més tecnificades, que utilitzen més la tecnologia i que no necessiten tanta mà d'obra. “Si abans un treballador feia un llapis al dia, ara en fa 10.000”, va dir com a exemple. La conclusió, doncs, és que “l'ocupació haurà de venir de sectors més tradicionals, de menys productivitat”. Per tant, oblidin tot el que havien sentit: ni canvi de model productiu, ni R+D+I, ni més enginyers. La feina la generarà el comerç i el turisme, i també faran falta metges i mestres, perquè no hi ha més remei. “Abans un professor feia classe per 30 alumnes i ara també”, hi va afegir Mas-Colell, i va lamentar que l'administració no es pugui beneficiar del mateix augment de productivitat que l'empresa privada perquè bona part de la seva despesa salarial és no retallable.