Desconfiança màxima
Els bancs es refugien en la guardiola del BCE i hi dipositen el mig bilió d'euros que se'ls va injectar a l'octubre
Els dipòsits a Frankfurt podrien arribar a 700.000 milions
Frustren l'intent de reobrir el crèdit
On és el mig bilió d'euros que el BCE ha prestat a la banca perquè reobri l'aixeta del crèdit a famílies, empreses i governs? Al BCE mateix. Els bancs no es refien de ningú i, en comptes de deixar-se els diners entre ells en el mercat interbancari i fer que flueixin a l'economia real, aquests dies prefereixen redipositar la morterada que els ha injectat Mario Draghi a la mateixa guardiola de Frankfurt. I ho fan fins i tot sabent que estan perdent diners: el BCE els paga uns interessos de només el 0,25%, quatre vegades inferiors al preu oficial del diner, de l'1%, i molt menys del que guanyarien si concedissin crèdits a l'economia privada o compressin més bons públics. La seguretat per sobre
de la rendibilitat.
Draghi va inundar el mercat el 21 de desembre passat injectant a 523 entitats financeres 489.200 milions d'euros, però avui, només tres setmanes després, la banca europea manté aquesta mateixa quantitat dipositada a la caixa forta del BCE. És tot un rècord mai vist en la història de l'euro. Abans d'aquesta barra lliure de liquiditat, els fons que la banca guardava a Frankfurt eren la meitat: 251.350 milions el 20 de desembre, només un dia abans de la subhasta. I sis mesos enrere d'aquests préstecs massius els dipòsits eren deu vegades inferiors: únicament 51.111 milions el 14 de juny (vegeu gràfic). Aquest Nadal, els banquers han agafat els diners que Draghi els ha servit en safata i se'ls han guardat per assegurar venciments futurs, reforçar-se arran de l'enduriment dels requisits de solvència o tement que les
vaques de l'euro siguin
encara més magres.
Aquesta desconfiança frustra els plans de Draghi per donar un baló d'oxigen a les petites i mitjanes empreses i les famílies, però podria estar servint per ajudar els perifèrics amb l'aigua fins al coll sense que es noti massa. El més alemany dels banquers italians no volia infringir les regles del joc que prohibeixen al BCE fer cap compra massiva i il·limitada de deute públic (Angela Merkel i el club dels ultraortodoxos austríacs, holandesos o finlandesos el vigilen de prop). I per això va optar per la trampa d'ajudar els bancs perquè, alhora, ajudin els governs. Un “quantitative easing per la porta del darrere”, com ho anomenen a la City. És cert que el Tresor espanyol va col·locar el doble de deute del previst en la seva primera subhasta de l'any, dijous passat, però els analistes no es posen d'acord a decidir si va ser gràcies a la festa de liquiditat de Draghi o a la tisorada històrica de Mariano Rajoy (i descomptant les retallades que han d'arribar).
Draghi es vanta
Draghi es vanta d'haver “reactivat el crèdit”, celebra que els diners “tornen a circular a l'economia real” gràcies al mig bilió d'euros que ha deixat a la banca. I diu que els bancs que li van demanar diners no són els mateixos que els que l'han dipositat al BCE. Però Banesto mateix, per exemple, ha admès públicament que s'ha refugiat a la guardiola del BCE després de la subhasta del 21 de desembre. “Hem redipositat al BCE els fons obtinguts; això dóna estabilitat al nostre balanç, i més endavant ja veurem per a què els fem servir”, reconeix el director financer de Banesto, Juan Delibes.
Els interessos negatius que paguen aquests dies valors refugi com ara el deute alemany i el danès són una altra mostra d'aquesta psicosi generalitzada: mentre no es resolgui el serial de Grècia i s'aclareixi la refundació
de l'euro de Merkozy, en
la cimera del 29 de gener, els inversors s'estimen més perdre una mica de diners que arriscar-se a
fer operacions menys segures però molt més ben remunerades. A més, en aquest primer trimestre els bancs han d'afrontar venciments per valor de 230.000 milions d'euros. Tot indica que aquests dipòsits de la banca al
BCE continuaran creixent en les properes setmanes, i superaran el
mig bilió d'euros.
I els analistes consultats calculen que, després de la segona subhasta il·limitada, que Draghi celebrarà el 29 de febrer, les reserves dels bancs europeus a Frankfurt podrien enfilar-se fins als 650.000 milions o 700.000 milions d'euros. L'atac de l'agència Standard & Poor's, que a tres mesos de les presidencials franceses ha deixat Sarkozy sense la triple A i ha degradat la nota de vuit socis més de l'euro, podria diluir encara més els efectes de la pluja de milions de Draghi sobre les primes de risc. Malgrat Alemanya, el BCE haurà de continuar fent més compres de deute públic sobirà per refredar els interessos que ofeguen els perifèrics.
LA DATA
Els préstecs a la banca es disparen
Els bancs de l'Estat espanyol acaparen prop del 30% del total de préstecs del BCE: aquest desembre van demanar a Draghi una mitjana diària de 118.861 milions d'euros, un 21% més que els 98.000 milions del novembre. Aquesta és la tercera mitjana més alta de la història, només superada per la liquiditat que van rebre el juny i el juliol del 2010. La banca espanyola hauria demanat en la subhasta a tres anys del desembre fins a 90.000 milions.