Quan era xiquet , a mi com a tants d'altres, em solien posar al llit amb la narració d'una contalla. Era una de les habituals tot i que ja començaven a aparèixer les de nou encuny. Es a dir: aquelles on hi encontraves personatges no tradicionals i amb frases castellanes. Què encara semblaven augmentar més el possible misteri .

Aquest món es construïa sobre veritats a mitges, fantasia i insinuacions...

Entre contalla i contalla apareixien frases fetes, refranys , modismes de major o menor contundència. De les què , sovint , no entenies el significat . Una de les que se'm va quedar a la cabola va ser aquesta:

“ La tia Pepita del carreró, que menja pepites i caga meló”

I veges tu per on i per les voltes que el món fa , que no va ser sinó més major quan vaig descobrir el significat de la frase. I vàlid igualment per a aquests dies.

Òbviament que cal fer l'esforç de construir un paisatge diferent, modificar l'escenari. El valor del missatge però, no canvia.

Es a dir: tu agafes , com fan les agències de qualificació financera internacionals, les pepites d'ací i d'allà ( cotitzacions de borsa, informes financeres, memoràndums institucionals, etc...) . Te les tragues , és a dir, les manipules, modifiques o remenes i , posteriorment, cagues el meló en forma d'enormes beneficis .

Hi ha més encara perquè la Tia Pepita , eixe ens misteriós que ningú coneixia ni veia, té una terrible i perversa versemblança amb tota aquella mena d'organismes dels què no sabem res de res i que ho amaguen tot. Com són les agències de qualificació financera o les grans corporacions o les multinacionals.

I així descobrim quina saviesa tan certa i enorme ens donaven aquells exemples. I que no era només un joc d'infants i paraules , sinó un aprenentatge del món i el seu funcionament el que la meua àvia em contava cada nit . Amb tota la senzillesa possible i gràcia.