Economia

No era gaire difícil

Després d'un nefast 2011 (en tots els sentits), el 2012 ha començat amb forces renovades, com si s'haguessin temperat els ànims després dels decebedors cims de final del 2011 i sobretot amb el suport de les subhastes de liquiditat a 3 anys del Banc Central Europeu (BCE). Aquest ha estat el veritable suport per als actius de risc. De fet, els bancs, que han començat el 2012 igual de fluixos que van acabar el 2011, s'han vist impulsats en l'última setmana afegint-se a la festa de què gaudien des de l'1 de gener els sectors més cíclics, des d'automoció, fins a materials bàsics, industrials i acers.

Què n'esperem, del 2012? El més important és, primer, fixar els escenaris en què ens movem des del punt de vista polític, macroeconòmic i empresarial.

Pel que fa al macroeconòmic, després del bon inici d'any (sobretot als Estats Units) esperem que les dades reflecteixin un creixement més lent, almenys durant el primer trimestre, però encara apostem per una recuperació en la segona part de l'exercici fins a un creixement per sota del potencial, però positiu tot el 2012.

A Europa, treballem en un escenari de recessió en els dos primers trimestres, amb grans variacions entre els països perifèrics (més contracció a l'Estat espanyol i a la resta) i els més grans (Alemanya continuarà fent de locomotora). També esperem que el Regne Unit millori l'evolució d'Europa. A escala mundial, el suport dels països emergents, creixent menys però creixent, permetrà que la recessió no sigui més severa.

Des del punt de vista polític, els riscos continuen estant a Grècia, a punt de tancar la negociació de la quitació de deute que sembla que serà voluntària, el seu compliment en els ajustaments, com el de Portugal i Irlanda, les mesures pendents a l'Estat espanyol (reforma laboral, sobretot) i Itàlia, on la situació es podria fer més tensa a causa de la precarietat del govern de tecnòcrates i les mesures exigents que els cal prendre.

Aquí hi ha el risc. Les tensions per aquests fronts podrien arribar en qualsevol moment i la primera cimera europea de l'any, el 30 de gener, s'hauria de començar a enfocar a més creixement i ocupació sense deixar de banda els ajustaments. Pel que fa al punt de vista empresarial, l'ajustament en les estimacions de beneficis per acció va començar fa temps i tot i que encara en queda, aquest impacte és més limitat. Les companyies donen més males previsions per als següents trimestres, perquè la visibilitat encara és molt baixa. En tot cas, continua destacant el millor perfil financer de la majoria de valors. Les nostres apostes es relacionen amb mercats capdavanters a Europa (Alemanya) i barats en països emergents (com la Xina).

Quant a sectors, hem de prendre posició en els més cíclics, ja que són els més barats. Des d'un punt de vista macroeconòmic, cal avançar-se a una possible millora de la situació en la segona part de l'any.

L'altra clau perquè es reflecteixi tot el potencial de la borsa encara és la reducció de les primes de risc i això està íntimament lligat a l'evolució macropolítica que ja hem comentat. L'ajustament a la baixa ja hi és, però a poc a poc.

La pregunta no és si la prima de risc baixarà. Ho ha de fer perquè l'actual no és sostenible. La pregunta és quan, el famós timing, ja que quan això passi, es revelarà un potencial molt rellevant en les borses. Creiem que un ajustament més brusc és difícil a curt termini i serà més gradual. Quant als valors, hem apostat pels diversificats amb exposició a països emergents i a la zona dòlar. L'aposta diferencial encara són els bancs, que en un entorn normalitzat, són els més barats.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.