La Generalitat ha tret el retolador roig per traçar una altra línia vermella, d'aquelles que darrerament s'estan fent tan populars, pel que fa a la gestió individualitzada de l'aeroport del Prat després del qüestionament del model descentralitzat del govern espanyol.

La cancel·lació de la privatització dels aeroports de Barcelona i Madrid, anunciada per la ministra Ana Pastor dilluns passat, no va agafar ningú per sorpresa. Tirar endavant amb el procés en el context de crisi hauria significat malvendre les infraestructures. Fins aquí, res a dir-hi. Però la sospita és que no es tracta només d'un problema d'oportunitat de mercat sinó d'una marxa enrere en tota regla que pot deixar en paper mullat tot el que s'ha fet fins ara per fer de l'aeroport del Prat un gran centre de connexions internacionals. En altres paraules: el govern de Mariano Rajoy hauria posat el comptador a zero per tornar a la situació del març del 2007, quan un miler d'empresaris es van reunir a l'escola de negocis IESE per escenificar la seva preocupació pel futur de l'aeroport de Barcelona. Podrien ser anys de lluita llençats per la borda. “El ministeri no hauria de reobrir un debat ja superat sobre que els aeroports d'una determinada dimensió es puguin gestionar de manera separada”, explica Salvador Curcoll, director del gabinet d'infraestructures i territori de la Cambra de Barcelona, una institució que ha liderat totes les iniciatives per a un aeroport de primer nivell.

Al cap de poques hores de l'anunci de la ministra, la Cambra de Barcelona va enviar un comunicat als mitjans de comunicació en què advertia de la transcendència de la decisió: “Si l'aeroport de Barcelona no es pogués gestionar de manera individualitzada, se'n ressentiria el desenvolupament i, consegüentment, el sector turístic, el conjunt de l'economia catalana i els grans projectes de ciutat i d'institucions com la Fira de Barcelona”. La posició de la Generalitat, més mesurada, la va fer pública a la roda de premsa urgent el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que s'esforçava a desvincular la privatització de gestió individualitzada de l'aeroport: “La privatització va ser una decisió del govern socialista però per nosaltres no és el fonamental, podem determinar la implicació de les institucions catalanes en la gestió sense la venda”, va dir Recoder, que espera que la ministra plantegi alternatives que casin amb les aspiracions de Catalunya.

L'actitud “esperançada” que Recoder es va esforçar a transmetre als periodistes contrasta amb la preocupació, al departament de portes endins, o de la Cambra, per a la qual la privatització sí que era part de les seves demandes.

El professor de política econòmica de la UB, Daniel Albalate, no té cap mena dubte que el govern del PP acabarà executant la privatització quan es donin les condicions de mercat idònies, però que aquesta no serà per parts sinó que serà d'Aena com un bloc homogeni, per dues raons: “Primer perquè vendre un monopoli sempre cotitza més que la venda de les parts, per tant, els ingressos serien superiors, i segon, perquè el PP mai no ha estat favorable a introduir competència en el model, prefereix preservar-ne l'esquema centralitzat; el camí és clarament maximitzar l'empresa per fer un «campió nacional» al món”. En aquest sentit, el referent podria ser la privatització de Telefònica, que ha donat lloc a una gran multinacional amb seu a Madrid. En el cas d'Aena, el resultat esperat seria una gran gestora d'aeroports amb potencial per esdevenir un referent internacional.

Això talla de soca-rel les aspiracions catalanes que l'òrgan gestor de l'aeroport del Prat pugui decidir de manera autònoma aspectes com la seva política de tarifes o l'atorgament dels drets de vol que s'atorga a les companyia (slots), eines bàsiques per poder competir i guanyar connectivitat intercontinental sense supeditar-se a cap estratègia de xarxa, com passa ara com ara. A més, va en contra de la tendència internacional de dotar d'independència de gestió les instal·lacions.