“Les cooperatives suporten millor la crisi”

El cooperativisme és un model empresarial que es desenvolupa quan la societat recupera els valors que li donen sentit. Empreses centrades en la persona, que conjuguen els valors empresarials de l'eficàcia i l'eficiència, elements clau per a la competitivitat, els valors de la democràcia, la cooperació, la solidaritat, la generositat; empreses necessàries per aconseguir reactivar l'activitat econòmica. Hem de recordar què i qui ens ha portat a aquesta situació per no tornar a caure en cants de sirenes i consolidar l'activitat empresarial, sòlida, realista i de futur.

Desconec els motius, però probablement està relacionat amb l'estructura econòmica, més centrada en el sector terciari i menys en el primari (agrícola-pesquer) i industrial. També el fet de ser un territori fronterer hi pot influir, però això exigeix un estudi sociològic més profund. No obstant això, a les comarques gironines s'han desenvolupat experiències cooperatives molt particulars i interessants.

Una de les cooperatives referencials de Catalunya és a la Garrotxa, La Fageda, que ha sabut desenvolupar un model cooperatiu propi i que ha donat lloc a una millora inqüestionable del nivell de vida d'un sector de la població que habitualment té grans dificultats per desenvolupar-se en el món laboral.

En el turisme hi ha experiències cooperatives que han de servir com a referència a les empreses, especialment a les pimes, ja que la col·laboració entre les empreses ha donat lloc, per mitjà de la fórmula de cooperatives de serveis, a casos com Costa Brava Verd Hotels –premiada recentment per la Federació de Cooperatives de Serveis com la millor cooperativa del 2010–, Costa Brava Centre i, és clar, experiències cooperatives d'hotelers de Roses. En aquest àmbit de cooperatives de serveis també hi ha l'experiència de la Clínica del Son del doctor Estivill.

Hi ha casos interessants, com ara el del Petit Plançó d'Olot i el Centre Escolar Empordà de Roses.

Girona és avantguardista pel que fa a la creació de cooperatives de consum, l'últim exemple és la cooperativa de comercialització d'energia elèctrica produïda amb fonts renovables, Som Energia.

El treball associat ha donat lloc a Suara, una cooperativa d'atenció a les persones que és actualment una de les cooperatives catalanes de més dimensió quant al nombre de persones que hi treballen, i Garbet, una empresa d'inserció nascuda sota el paraigua d'Escaler, una de les tres cooperatives la fusió de la qual va donar lloc al naixement de Suara. Però també hi ha noves experiències en el món de l'atenció als infants, com ara les escoles bressol, algunes que neixen de l'esperit emprenedor de persones joves (La Casa dels Nins, a Empuriabrava) i altres que neixen com a continuïtat en un projecte empresarial individual que en arribar a la jubilació promou i facilita la creació d'una cooperativa perquè continuï l'activitat.

Sí, sens dubte. Especialment, les cooperatives de treball associat. La clau és que són empreses de persones i on els propietaris són les persones que hi treballen, per això les seves decisions tenen en compte, especialment, el manteniment dels seus llocs de treball.

Els problemes de gestió, com els de qualsevol altra empresa. Problemes derivats de la necessitat d'internacionalitzar-se, d'innovar, d'accedir al finançament..., els quals estan determinats també per la dimensió de les empreses i del sector en què desenvolupen l'activitat. A més, les cooperatives han de desenvolupar les seves particularitats, de manera que si ho fan bé acaben convertint-se en una fortalesa. M'explico: si es desenvolupen els mecanismes d'informació i comunicació empresarial en els diferents nivells de l'organització, quan es prenen les decisions estan molt més implantades que en altres empreses. La gestió democràtica té les seves exigències, però quan es gestiona correctament contribueix positivament a una millora dels resultats.

Que el cooperativisme es faci notar en la societat i es faci veure i es visualitzin les possibilitats que té la cooperativa com un dinamitzador de la sortida empresarial de moltes persones. La crisi ha vingut per quedar-se; per tant, la cooperativa és una fórmula en què les persones es responsabilitzen en la solució de les seves necessitats, que poden ser de treball, de consum, de cooperació amb altres empreses. Gestionar en comú els béns que són escassos, perquè permetin resoldre les necessitats de tots. Veiem com en el món, quan es prioritza la gestió d'un bé com l'energia, amb una sola perspectiva, Japó acaba danyant l'economia de moltes persones que mai haurien pensat que tenien res a veure amb aquell sector.