L'eurocambra censura el govern espanyol per haver donat privilegis a Barajas
El Parlament Europeu insta l'Estat a posar fi a la discriminació del Prat en els vols intercontinentals
L'aeroport català està vetat a 23 països de fora de la UE
Revés europeu contra Aena i el model aeroportuari centralista que ja només comparteixen l'Estat espanyol i Romania. El Parlament Europeu va renyar ahir l'Estat pels privilegis que encara dóna a Barajas i per haver discriminat l'aeroport de Barcelona en els vols intercontinentals.
El ple de l'eurocambra va aprovar per unanimitat una esmena de CiU per “demanar que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donin prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre”. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, els governs espanyols han signat almenys 23 tractats amb països d'altres continents que fixen Madrid com l'únic punt on poden dirigir-se els seus avions.
Ni una setmana després de l'esfondrament de Spanair, els eurodiputats van donar la raó al convergent Ramon Tremosa i van exigir a la Comissió Europea que vigili que l'Estat no posi traves a la lliure competència entre aeroports i no impedeixi que les companyies aèries que vulguin operar al Prat puguin fer-ho. La comissió d'Economia i Finances de l'eurocambra ja s'havia queixat d'Aena el 22 de novembre, precisament només un mes després que Brussel·les hagués apostat pel corredor ferroviari mediterrani i hagués cridat l'atenció a Foment pel seu model radial amb Madrid quilòmetre zero.
Un de cada tres països de fora de la UE amb vols a l'Estat està obligat a operar a Barajas, segons els tractats bilaterals signats pel govern espanyol –i denunciats per un informe de la Cambra de Barcelona el 2009–. Dels 80 acords bilaterals existents, 42 inclouen Barcelona, 15 més donen llibertat a les companyies per triar aeroport i 23 només deixen aterrar o enlairar-se els avions al de Madrid. Onze d'aquests països que tenen prohibit volar directament a Barcelona són africans; sis, de l'Amèrica Llatina; quatre, de l'Orient Mitjà; un, d'Oceania, i un, d'Europa. Fonts d'Aena admeten que aquests acords bilaterals, encara vigents, existeixen però han assegurat que “ja no suposen cap barrera ni impediment real”, i que sempre que una companyia demana operar a Barcelona se li permet fer-ho.
“Si aspirem que Catalunya sigui una economia de primer nivell en el context europeu i mundial, la condició necessària és que l'aeroport de Barcelona no sigui de baix cost, sinó que tingui una part important del seu trànsit en vols de llarg radi a altres continents”, va defensar Tremosa, autor de l'esmena que l'eurocambra ha inclòs en el punt 53 de l'informe sobre competència del democratacristià alemany Andreas Schwab.
L'eurocomissari Almunia no perdona Spanair
Brussel·les no perdona Spanair i no en té prou ni amb la seva fallida. L'eurocomissari espanyol Joaquín Almunia va advertir ahir que no pensa aturar la investigació i que, si demostra que les ajudes públiques a la companyia van violar la legislació comunitària, l'obligarà a retornar els diners. “Ha presentat concurs de creditors, però això no vol dir que la investigació s'aturi; si cal recuperar les ajudes públiques, intentarem fer-ho en la liquidació de la companyia”, va avisar. Els funcionaris de Competència de l'executiu comunitari haurien convocat la Generalitat a una reunió a Brussel·les el dimarts 24 de gener passat (només tres dies abans que Spanair fes llenya) per convèncer el govern que deixés d'injectar-hi fons. Almunia va engegar la investigació després de la denúncia de les low cost. El tancament de Spanair va abocar ahir a Ieasa, propietària del 85,9% de la companyia aèria, a presentar preconcurs de creditors.