El ball torna a començar. Si bé el Banc d'Espanya ja ha donat per reordenat el mapa bancari dos cops des de l'esclat de la crisi, el nou govern de Mariano Rajoy va inaugurar ahir la que espera que sigui la ronda definitiva de fusions i de sanejament que permeti restablir el flux del crèdit. Amb la reforma financera que aprovarà el Consell de Ministres avui, les entitats tindran quatre mesos per fusionar-se (fins al 31 de maig) i hauran de fumigar tot el risc immobiliari que acumulen en els balanços amb una dotació urgent de 50.000 milions aquest any. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, promet que la reforma no només reactivarà el crèdit, sinó que “traurà pisos al mercat a preus reduïts”.
Als ulls dels escrupolosos mercats, l'Estat espanyol presenta en el mapa bancari l'enigma de la ressaca de la bombolla immobiliària. En xifres, es tracta de 323.000 milions lligats al crèdit promotor, dels quals 175.000 milions es consideren actius problemàtics (88.000 milions en promocions en curs i sòl i 87.000 milions més en promoció acabada i pisos adjudicats). Ara per ara, bancs i caixes han cobert el 31% del sòl, el 27% de les promocions en curs i el 25% de les promocions ja acabades i pisos en el balanç. A partir d'ara i fins a final d'any, la cobertura del risc serà del 80%, del 75% i del 35%, respectivament.
En 1 any, el mateix que en 3
Tot i que alguna entitat ja ha castigat els beneficis per anticipar provisions, el govern espanyol insta ara a enviar al coixí 50.000 milions més, dels quals 5.000 correspondran al Santander, 3.000 al BBVA i així successivament en l'escalafó. Per a algunes com ara Bankia, empatxada de totxo en el seu balanç per la suma de Caja Madrid i Bancaja, aprovisionar tot aquest any serà un repte. Per mesurar l'esforç d'una ruixada de 50.000 milions ara de cop, cal pensar que el sanejament immobiliari de tot el sector entre el 2008 i el 2011 ha estat de 66.000 milions. “En un any farem gairebé el mateix que en tres”, recalca De Guindos. En el supòsit d'entitats en fusió, però, el marge per sanejar serà de dos anys.
Per a les fusions, tot i que De Guindos diu que “no hi ha recursos públics” el cert és que habilita ara l'antic FROB que tenia a mà 9.000 milions i eleva la seva capacitat a 15.000 milions per ajudar la nova entitat a reduir plantilla i tancar oficines. Les eines d'ajut públic són els bons convertibles contingents, anomenats cocos en argot financer, que són un tipus de títol de renda fixa que serveix de préstec i val com a capital i per a l'Estat no compta com a dèficit. Fins ara el tipus d'interès cobrat a bancs i caixes era un elevat 8%, però De Guindos només avança que serà “preu de mercat”. La paradoxa és que caixes i bancs ja ajudats podran aspirar a comprar entitats intervingudes, un supòsit que el president del BBVA, Francisco González, creu que “és el món al revés”.
Sis grans entitats
El ministre d'Economia va voler desfer la sospita que manegi les fusions amb el comandament a distància per definir un mapa al gust. “A priori no sé quantes en quedaran, però no es tracta tant del nombre com de situar-les en posició de poder donar crèdit”, sosté De Guindos. Fonts del sector, però, preveuen un escenari amb sis grans entitats i alguna de petita. En cas de matrimoni, la petició és el pla de viabilitat que es durà al Banc d'Espanya abans del 31 de maig i que requereix aval del supervisor i de l'executiu abans del 30 de setembre. Entre les que sortiran a subhasta –entre les quals hi ha Unnim–, González avisa que el BBVA aspirarà a Catalunya Caixa.
Els compromisos per a les fusionades són que com a mínim elevin el balanç un 20%, posin sota vigilància els sous dels executius i “almenys mantinguin el crèdit”. Un punt dubtós, perquè De Guindos al·lega que el crèdit cau un 10% de mitjana, però Botín es vanta que al Santander creix un 3% i que no fan “més préstecs perquè no hi ha demanda solvent”. El ministre confia a abaratir el finançament bancari. Quant a si serà –ara sí– la ronda definitiva, De Guindos marianeja: “A la vida tot és dinàmic.”
Comentaris
Jo estic a l'espera per veure si sobreviu alguna entitat catalana, aleshores ho mouré tot allí. I si no en sobreviu cap, posaré les nòmines en alguna banca ètica. Fóra ideal que sobrevisquessin almenys dues grans banques catalanes i que competissin aquí. Però serà exactament al contrari.
Si La Caixa es menja CajaMadrid anirà a parar a Madrid i serà gobernada des de Madrid. Adressem-nos tots als delegats de la Caixa i avisem que si es fusionen amb CaJaMadrid (o Bankia, els mateixos gossos amb diferent collar) els impositors treurem els estalvis de La Caixa i en n'anirem al Sabadell, o algun altra banc amb seu a Catalunya; o, si no en queda cap, a qualsevol banca ètica.
El que jo no entenc és que una entitat privada, com són els bancs cal que els ajudin de des l'Estat, i després tinguin la carota de publicar els beneficis que tenen. A més no són una entitat privada?, no es reparteixen els beneficis entre els seus propietaris/accionistes?, doncs les pèrdues per mala gestió també, o sinó que se'n vagin a fer punyetes, que si jo tinc un negoci del que sigui, ep menys un banc, si cal que tanqui tanco, i s'ha acabat. Perquè els bancs no?. O és que els "amos" dels bancs són els polítics, o és que els banquers, no bancaris, són els "amos" dels polítics?. O una cosa o l'altre, sinó no s'entén.
Ah!, m'ho deixava, si no romàn cap banc català, fotré tots els diners, pocs per cert, a un banc alemany, o francès o anglès, però nai a un banc espanyol, que facin "negoci" amb els meus diners els espanyols.
Si bankia es fusiona amb caixbank els de madrid triarán tota la merda sobra la caixa i li será dificíl sobreviure tindrán que puxar més comisións a los catalanes si volen sanexarla ...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.