Quan les coses van malament toca fer canvis. Normalment d'entrenador, que és el més senzill, encara que no sempre té tota la culpa i qui ha fallat és el nutricionista, o els mateixos jugadors. Ara el nou entrenador acaba d'aterrar i ja està fent que els jugadors s'assabentin per la premsa del que els espera. Per començar, reforma laboral. Sí, això de les primes, les fitxes, etcètera, ho pensa canviar per complet.

Encara no sabem de quina manera, però ja es comencen a fer comentaris. Sembla que les decisions aniran en la línia del que vol qui realment mana, que és l'associació aquesta de jerifaltes que controla tot el tema. I és que sembla que els clubs de futbol no són rendibles, estan gairebé tots en fallida perquè gasten més del que guanyen, diners que en molts casos han anat a construir nous estadis ara inútils, o a intermediaris gairebé sempre desconeguts que han fet el seu agost. Així que cal fer noves normes per reduir costos, sobretot els dels jugadors.

No es fan diferències entre lligues regionals, nacionals o les federacions a nivell supranacional. Cadascú a la seva manera s'ha excedit, i ara que no hi ha patrocinadors i es venen menys samarretes, la solució es basa en gran manera perquè els jugadors cobrin menys i sigui més fàcil acomiadar-los o traspassar-los. I és que el futbol és així. Encara que s'hauria de pensar en el llarg termini, amb un model econòmic i estratègic assentat sobre la base d'una política de formació i pedrera, i amb un model de retribució basat en resultats i esforç, pocs clubs funcionen així. En general preval el curt termini, el resultat immediat, la setmana actual, o la temporada actual com a màxim. I és en aquest context que molts clubs s'endeuten i sacrifiquen el futur per tenir un mínim de glòria en el present, gestionen canviant entrenadors i models retributius cada poc, cosa que fa que el model sigui inviable a llarg termini.

Només els que són prou grans per “no poder caure” acaben sobrevivint a força d'amnisties fiscals, lleis especials o altres ajudes. Aquells que tenen un model sòlid, sigui basat en la defensa i els elements més bàsics del jocs; o en els mitjans, la creació i la passada, la innovació i la solidesa de la sala de màquines; fins i tot si és en un joc vistós, plàstic i de laboratori; ja estiguin centrats a fer-lo amb recursos locals o basats en una bona gestió del sector exterior; els clubs que finalment són desitjats, estan sanejats i tot el món vol veure'ls jugar i assemblar-se a ells, són aquells que tenen una bona estratègia a llarg termini i un model econòmic clar, coherent i implementat des de la formació fins a la gestió i retribució a tots els implicats.

Doncs tot això és el que trobo a faltar en la proposta de reforma del nou entrenador.