Després de quasi quatre anys de caiguda controlada ara arriba l'hora de la veritat. O si més no aquesta sembla ser la intenció de la reforma financera que ha aprovat aquest divendres el Consell de Ministres i que obligarà les entitats a reconèixer sense embuts totes les pèrdues associades al sector immobiliari així com a aprovisionar-les.

A canvi l'executiu posarà a l'abast de les entitats financeres un pla d'ajuts públics condicionats, això, sí, a fusions que aportin un salt destacat en la dimensió dels bancs. Així per accedir a aquests diners caldrà que les fusions augmentin un 20% la dimensió de l'entitat resultant (un 10% en casos extraordinaris).

De les explicacions del ministre d'Economia, Luis de Guindos, també s'extreu que el govern vol estrènyer el control sobre la gestió de les entitats i en especial sobre les seves retribucions després dels escàndols protagonitzats per sous milionaris d'entitats en fallida. A més els bancs que demanin ajuts al FROB hauran de mantenir la seva activitat creditícia.

Es calcula que les noves necessitats de provisions passaran dels 50.000 milions d'euros i el calendari pressiona perquè les entitats hauran de fer els deures aquest any (2013 per a aquelles que es fusionin). En fi, ara tots a córrer. Tant de bo haguéssim començat la cursa fa tres anys!

Més enllà de la reforma financera segueixen els contactes per la reforma laboral. El govern es mira sindicats i patronal desitjant que l'acord sobre moderació salarial pugui anar més enllà perquè en el fons l'executiu de Rajoy no vol optar per la via del decret.

Amb els deures avançats el president espanyol ha assistit aquesta setmana a la cimera europea amb l'ànim de mostrar fermesa en els seus compromisos tot esperant -si bé de moment encara no ha arribat- que Brussel·les relaxi una mica l'objectiu de dèficit. En contra seu, però, hi juguen unes dades d'atur que no fan sinó mostrar la sagnia d'un mercat laboral agònic. Ja són més de 600.000 catalans i 4,6 milions d'espanyols els que no troben feina.

És en aquest panorama que s'ha celebrat la primera reunió dels presidents espanyol i català a La Moncloa. D'entrada qui sembla que s'ha anotat el gol és l'executiu del PP, que s'assegura -si més no durant aquest any- el suport de la Generalitat i del grup de CiU al Congrés per a l'aprovació de les mesures contra la crisi. El pacte fiscal, de moment un altre cop al calaix, si bé el president de la Generalitat, Artur Mas, afirmava després que sense pacte fiscal Catalunya farà “el seu propi camí”. Mas també ha condicionat el suport al govern del PP més enllà del 2012 al fet que l'Estat pagui els deutes pendents amb la Generalitat. Uns diners (els 759 milions derivats de l'Estatut) que de moment el govern català es nega a computar com a dèficit. Així ho ha transmès el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en la presentació de les dades provisionals sobre la liquidació del pressupost de 2011.Així, segons el càlcul del govern, que apunta una reducció de la despesa de prop del 7% (encara, però, per sota de l'objectiu marcat del 10%), el dèficit es queda al 3,29% (0,63 punts per sobre de la previsió). Amb tot, Mas- Colell ha refermat l'objectiu d'assolir l'1,3% aquest 2012.

En el plànol empresarial destaca la inversió de 18 milions d'euros per part de Càrniques Celrà en una nova sala d'especejament de porcí que generarà 200 nous llocs de treball. També l'ampliació de capital de Visoren. La firma especialitzada en HPO en règim de lloguer ha sumat 3,10 milions d'euros per part de diversos accionistes, entre ells Mútua de Propietaris (que controla el 39,9%).

Tot això en una setmana que es recordarà també per l'adéu a l'economista Fabián Estapé. Nascut a Portbou fa 88 anys, Estapé va tenir multitud de facetes però segurament una de les que reportarà més records serà la de mestre d'economistes. Mediàtic i no sempre políticament correcte, Estapé es va significar amb una economia i una societat pensades des de l'esquerra a pesar d'haver assessorat Franco en el disseny del pla d'estabilització econòmica.