A banda de remarcar que amb 34 anys CCOO és el primer sindicat de Catalunya, s'ha explicat l'acord de negociació col·lectiva amb la CEOE i els elements de repte que suposa aplicar-lo: forçar que s'obrin les negociacions dels convenis que estaven bloquejats per garantir que els treballadors puguin adequar les seves taules salarials perquè hi ha molts de treballadors que encara no tenen el seu conveni actualitzat i estan perdent diners.

També he vingut per situar l'anàlisi en el difícil moment econòmic que ens trobem, de molt d'atur i, en aquest context, insistir que les polítiques que fan els governs, d'ajustos pressupostaris durs, les retallades, en definitiva, són inútils, no ajuden a reactivar l'activitat econòmica ni a crear ocupació. Tot el contrari, ajuden a destruir-la i a deprimir més l'economia. Cal reclamar altres polítiques de defensa de drets socials i laborals.

El conjunt de la funció pública van voler evidenciar el rebuig a la manca de negociació del govern de la Generalitat en relació amb els representants dels treballadors públics. No hi ha hagut negociació, se'ls ha imposat una retallada brutal en les condicions de treball, no només en termes salarials, ja que en aquests moments, als treballadors públics se'ls han situat les retribucions al nivell de l'any 1997, sinó també a nivell de drets. S'han eliminat la major part dels drets que s'havien negociat des de l'any 1988 i estem en la pràctica, de nou, en un escenari predemocràtic. No es compleix el dret a la negociació col·lectiva i més del 40% dels treballadors tenen precarietat salarial. Hi ha molt de malestar que mostrem amb aquestes tancades que vam fer i els propers dies continuarem amb mobilitzacions. Podem entendre que hi hagi problemes, però se'ns han d'explicar amb tota la informació i posar un horitzó de recuperació de les retallades. Retallar les condicions de treball dels treballadors públics és empitjorar la qualitat dels serveis que rep la ciutadania i és també afeblir la capacitat d'autogovern de Catalunya. Les polítiques que està fent el govern van en contra de l'autogovern de Catalunya perquè no hi ha sobirania nacional, nogovern si no hi ha administració catalana potent, i aquesta es fonamenta en què els treballadors públics tinguin condicions de qualitat per poder atendre la ciutadania bé.

La situació econòmica té la tònica de la mitjana de Catalunya en termes d'atur i d'activitat econòmica. Hi ha alguns elements diferencials, com un sector turístic que manté la seva posició de pes en el conjunt de l'activitat econòmica del territori, però també hem d'analitzar que aquest any, que ha estat un any important des del punt de vista de l'ocupació hostalera i l'atracció turística, no ha tingut efectes quant a creixement de l'ocupació en els mateixos termes que ha crescut la presència del turisme. Això vol dir que els empresaris turístics del territori haurien d'entendre que en moments de crisi com l'actual el sector turístic ha d'estirar l'ocupació i la qualitat, i no pas augmentant els beneficis. Apostar sobretot de la qualitat per consolidar aquest sector, que no fos cas que si s'aposta per la precarietat a mitjà termini tinguéssim dificultats. Pel que fa a sectors més industrials és la tònica de Catalunya, la manca d'una política industrial activa per part del govern de la Generalitat està castigant a Girona igual que està castigant les comarques més industrials de l'àrea de Barcelona. La Generalitat hauria d'entendre que ha d'apostar al màxim perquè la industria gironina tingui plataformes de desenvolupament, d'innovació, de qualificació en el seu voltant d'accés a la cobertura de banda ampla..