Amb la desaparició de Spanair i la marxa enrere en la privatització d'Aena, no són pocs els que creuen que s'han esvaït dues de les potes necessàries per fer realitat el projecte de transformar l'aeroport del Prat en un hub, un nus de connexions internacionals. Tanmateix, també han estat moltes les veus que aquesta última setmana s'han pronunciat a favor de continuar endavant amb el somni. El president de la Generalitat, Artur Mas, deia divendres passat que en cap cas s'havia de deixar de creure en les potencialitats de l'aeroport de Barcelona i, per tant, s'ha de seguir treballant a favor de la seva internacionalització i a favor que la part catalana sigui majoritària i determinant en el seu òrgan gestor.
I és en aquest punt on els experts convergeixen, si bé no coincideixen en les possibles vies d'arribada. Oriol Balaguer, exdirector general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat entre els anys 2007 i 2011, assegura: “Dels quatre blocs que donen a un aeroport la categoria de hub –bones infraestructures, una companyia aèria amb vols intercontinentals i competitiva en el curt radi basada al Prat, gestió estratègica publicoprivada i un tracte excel·lent als passatgers–, tenim futur en tots.” El Prat, diu, disposa de “les infraestructures necessàries, tot i que amb deures pendents, i té companyies de les tres grans aliances: Star Alliance, One World i Sky Team. Ens falta una línia aèria i la gestió”. Balaguer creu que “el camí a seguir és Vueling”. Proposa que “amb el permís d'Iberia, assumís el rol que tenia Spanair a Star Alliance però a One World, l'aliança d'Iberia”.
També posa èmfasi en Vueling Joan Tarradellas, doctor en administració d'empreses i professor d'Eada: “Una de les esperances seria convèncer Iberia perquè Vueling fes el paper de gran línia aèria, amb molts vols compartits i potenciant-la moltíssim.” Creu que s'ha de ser moderadament optimista quan es parla del futur de l'aeroport de Barcelona. “El Prat va registrar el 2011, tot i la crisi, el creixement més gran –un 18%– dels aeroports europeus i, malgrat això, és l'aeroport del món per sobre dels 25 milions de passatgers que té un percentatge més baix –no arriba al 10%– de passatgers de connexió”, explica. Ara “el Prat ha quedat arrasat”.
Boston o Manchester
D'una altra opinió és Germà Bel, catedràtic d'economia expert en infraestructures. Per ell, la desfeta de Spanair “s'està exagerant” i tot plegat “no indueix a tanta frustració perquè encara no havia esdevingut el pilar d'un hub que no hi és”. Bel pensa que ara el Prat haurà de créixer a partir de companyies estrangeres, “i ja ho està fent”, encara que costi més. Posa l'exemple de Boston i Manchester, “amb una operativa intercontinental molt potent, sense companyia local”.
Mentre s'intenten pair els últims esdeveniments, Balaguer convida a tenir paciència: “Aeroports i loteries tornaran a l'agenda de les privatitzacions, però haurem d'esperar que passin les eleccions a Andalusia.” Segons ell, “ens hem d'aplicar un proverbi rus, que diu que podem caure però està prohibit quedar-se a terra”. En llenguatge futbolístic: toca remuntada.
Comentaris
No sóc un expert en tema de transports, però la més elemental anàlisi política en la situació actual penso que passa per tres punts: A) Aclariment i delimitació de responsabilitat s si és el cas, de la crisi de Spanair, no pot ser que quan tot el país s'està estrenyent el cinturó, uns molt més que altres, es passi sobre el tema alegrement, a la valenciana, (em refereixo als governants i antics governants valencians, no al poble valencià); B) No anar a trucar per a demanar caritat a les portes de l'enemic, més o menys real o potencial, jo diria més la primera cosa que la segona, (Iberia, Vueling, el govern central, el PP en definitiva), magnífic exemple de sobiranisme!, C) Comptar amb els recursos propis amb claredat i transparència, i no fer volar coloms
I naturalment, buscar sortides per als quatre mil treballadors que de la nit al dia, i sense resposabilitats, han perdut la feiina
En la mava modesta opinió penso, que cal sospesar i aprofitar totes les expectatives possibles. Totes, menys el desanim i l'aclaparament. Si Vueling es comprometés a seguir totes les rutes que feia Spanair, es podris sospesar. Clar que haurien de ser totes les rutes, les bones i les no tant bones. Em consta que altres companyies ja s'han apropiat a l'acte dels volts preferents, dels més sucosos, dels de més negoci, desentenen-se dels altres dels menys sucosos, dels de menys negoci. Si Vueling es comprometés a fer-los tots, servidor ho aprofitaria. Avui, Vueling depèn d'Iberia i d'Aena, amb el temps, poden passar moltes coses, impensades, imprevistes, insospitades. De moment interessa no perdre cap de les rutes que surten i arriben a Barcelona per reactivar l'economia, la poca que ens queda i la futura possible. Cal que siguem realistes i no recular a cap preu.
I quanta raó que tens Miquel,però amb la ma al cor,tu creus que tan Aena com Ibèria permetran que una companyia que en bona part depèn d'ells serveixi per activar l'economia d'un país i un aeroport que voldrien que ambdós fossin de 3rª ó 4tª categoria? Teu dic perquè d'aquesta tela en conec una mica,si te recordes en fa d'anys que al Prat i operaba una companyia de nom Air Condal,en ba durar poc de temps,jo i vaig treballar com a comandant de vol,aleshores Iberia no tenia el pes d'avui però tot i així van fer tots els possibles,per fer-la fracassar i s'en van sortir,com no? tenien el poder del regim per surtin-sen,així que com dius.Al temps.
Estic d'acord amb el Sr. Altimires que amb el temps poden passar moltes coses, però ara com ara Vueling està vinculada a qui està vinculada, i està dirigida per qui està dirigida.
Per escoltar que no quedi, però vaja, els fets són tossuts, si fa dos dies estàvem denunciant traicions i maniobres brutes, i possiblement, com es diu en castellà, cuando el río suena agua lleva, (en tot cas caldrà analitzar la naturalesa de l'aigua del riu), no ens passem ara d'ingenus i anem amb el lliri a la mà, perquè a hores d'ara, ja deu esta pansit el lliri, de tant anar-hi.
Si us plau, una dosi de realisme, si hem de confiar en Iberia, o alguna de les seves filials, anem malament.
Aquest article deu haver estat encarregat per CiU al PP i en Piqué. Però de lectors incauts no en queden tants com l'Avui deu pensar-se. L'estratègia de construir una alternativa potent al Prat amb Spanair al capdavant, com si no hi hagués un estat al darrere jugant amb totes les seves cartes per evitar-ho, s'ha mostrat d'una ingenuïtat absoluta, i CiU no ha trigat ni un moment a deixar caure la companyia, evidentment, com no dubta en deixar caure el que calgui per sostenir-se al poder. I no hi ha alternativa, i menys d'una companyia com Vueling, lligada als interessos espanyols més recalcitrans. No entenc un article tan absolutament ingenu i mancat de sentit comú. Remuntada¿? no hi ha opcions sense la independència, cap ni una, així que més val deixar d'esmerçar-hi recursos i energies.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.