Un dels principals riscos que subratlla aquesta tesi de final de carrera, és el de la política d'aparador aplicada pels polítics valencians, causa per la qual no sols no s'ha aconseguit créixer econòmicament ni falcar la feble economia valenciana fonamentada sobre el sector del taulell i la construcció.

A més del que ha suposat aquesta política d'aparador, el treball presentat per la jove estudiant de darrer curs d'Econòmiques, Chiara Dellarciprete, posa de manifest que els grans esdeveniments han donat fallida degut —entre d'altres raons— al fet que el País Valencià “compta amb ben pocs esportistes que practiquen les especialitats oferides i a la manca de tradició esportista en aquest àmbit”.

La jove llicenciada afirma, que “basar l'economia i el desenvolupament social de tota una comunitat autònoma en certàmens esportius o culturals esporàdics, no garanteix un desenvolupament sostenible i sols fomenta estratègies d'enriquiment ràpid, mitjançant l'especulació i l'explotació laboral dels sectors socials més desfavorits”.

A aquestes crítiques formulades per Dellaciprete, se li afig la denuncia d'un ús insostenible del territori i dels recursos naturals d'una geografia que històricament “ha caracteritzat els seus polítics per demanar suport estatal amb insistència, després haver donat proves fefaents d'irresponsabilitat i minúscula visió de futur”.

La creació de zones especials al Port Autònom, l'ampliació de línies del Metro, el disseny d'un circuït urbà per a la Fórmula 1, han estat fortament posades en entredit en aquest treball que ha estat qualificat amb la màxima nota per la Facultat d'Econòmiques de la Università de la Sapienza de Roma.

Ni tan sols ha estat ben valorat el fet que els grans esdeveniments hagen aportat un nombre considerable de visites a la ciutat que els organitza i, en tot cas, la correlació entre les beneficis i la despesa que porta implícits aquesta mena de propostes, aporta una balança negativa.