Amb tres dies de retard, i a només tres hores de la decisiva reunió de caixa (segon rescat) o faixa (expulsió de l'euro) a Brussel·les, Grècia va acceptar per fi les retallades exigides a canvi del seu segon rescat. El primer ministre hel·lè, el tecnòcrata Lukàs Papadimos, va arrancar l'acord in extremis a socialistes, conservadors i ultradretans, tot i que amb una excepció: finalment, Atenes no rebaixarà un 15% les pensions als jubilats que cobren més de mil euros, però a canvi haurà de retallar 600 milions d'euros extra d'altres partides pressupostàries. La meitat, 300 milions, es restaran de Defensa.

Però l'Eurogrup no se'n refia i, escarmentat pels constants incompliments i preses de pèl d'Atenes, encara trigarà uns dies a desbloquejar el pagament dels 130.000 milions d'euros d'ajuda. El ministre grec de Finances, Evangelos Venizelos, va demanar ahir al vespre als seus homòlegs de l'euro “suport polític” per al “nou, sòlid i creïble” pla de retallades que els duia tot just sortit del forn. Però els seus setze socis li van pagar amb la mateixa moneda: fent-lo esperar. De fet, no és fins al 20 de març que el govern grec ha de retornar els 14.400 milions de deute que li vencen i que comportarien que acabés fent fallida si no rebés el rescat.

Tant el ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, com el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, van advertir Venizelos que no esperés sortir de la reunió amb el xec dels 130.000 milions. “Encara no prendrem cap decisió definitiva, no és cap catàstrofe esperar uns dies més”, va defensar el luxemburguès, tot insinuant que podria tornar a convocar una reunió la setmana que ve. “Encara no es compleixen totes les condicions”, va advertir l'alemany. També va prémer el fre la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, contenta per l'acord “molt encoratjador” entre els tres socis de govern grecs, però que va avisar que encara “queden coses per fer”.

Venizelos també va confirmar als seus col·legues que ja ha pactat amb els creditors privats una quitació del 50%; és a dir, la condonació d'uns 100.000 milions. Això representa pèrdues de fins al 70% per als bancs, asseguradores i inversors que s'han enganxat els dits a Grècia. El president del BCE, Mario Draghi, també va insinuar que participarà en el rescat, tot i que no directament sinó renunciant a cobrar els beneficis dels 50.000 milions en bons hel·lens que Frankfurt té en cartera.