GÈNESI.

Englobat en un dels principals motors econòmics del país, el potencial real del turisme rural queda força diluït en les xifres totals de la indústria turística. Cal pensar que la suma de les places que ofereixen tots els establiments rurals no arriba a 16.000 a tot Catalunya, quan els hotels en tenen 287.000 i els càmpings 237.000, per tant representa el 2,9% del total. A més, la seva clientela és bàsicament interior: el 87,3% dels usuaris del turisme rural són catalans, i només el 8,3% són estrangers.

Però la fortalesa d'aquest producte rau en el fet que és un factor molt important de reequilibri i dinamització del territori. En aquest sentit, Solé recorda que el turisme rural neix com una activitat complementària de l'agrícola que proporciona uns ingressos addicionals al pagès: “També generem ocupació dins la família en persones que d'una altra forma s'haurien de buscar la vida fora”, assegura.

Des de principis dels anys vuitanta, quan arrenca el fenomen de les cases rurals, el sector no ha parat de créixer, vivint anys de boom, fins a arribar a l'actualitat a una certa estabilització. La Generalitat té comptabilitzades 2.029 cases ‘legals', quan el 2004 n'eren 1.283. Gairebé el 40% són als Pirineus i el 18,2%, a la Costa Brava. Però en els darrers anys els creixements més grans s'han localitzat a les marques turístiques de Terres de Lleida -on en cinc anys han duplicat l'oferta-, Costa del Garraf i Catalunya Central.

La crònica del turisme rural és, per tant, una història d'èxit, però d'èxit també es pot morir. Sense cap guia de creixement i amb uns requisits legals molt bàsics, el resultat ha estat una oferta molt heterogènia. Si bé la singularitat i el caràcter genuí dels establiments formen part de la idiosincràsia d'aquesta proposta turística, la barreja de productes i preus, on resulta difícil destriar el gra de la palla, alimenta la confusió i d'això s'aprofita l'oferta menys compromesa amb la qualitat. “Avui dia amb el mateix preu podem trobar cases amb un excel·lent producte i d'altres amb qualitat menys evident, que es beneficien de l'absència de mecanismes que aportin llum al mercat”, explica el subdirector d'Ordenació Turística.

El convenciment que tot això acabaria afectant la competitivitat del sector a mitjà i a llarg termini va empènyer la indústria a, d'entrada, millorar la seva estructura de representació. I és que una altra de les conseqüències d'aquest creixement desendreçat ha estat l'existent multiplicitat d'associacions, sovint de caràcter comarcal o intercomarcal, que feien difícil la interlocució davant l'administració.

Finalment, les dues confederacions que van trucar a la porta de la secretaria de Turisme amb una proposta de categorització representen el 60% del sector. Turalcat agrupa bàsicament les cases de Lleida i la Catalunya Central, i Concatur, les de Girona i Tarragona. “Durant molts anys cada casa ha fet la guerra pel seu cantó i això no ha ajudat a millorar la identificació del nostre producte per part del nostre client; si volem tenir la seva confiança ha de tenir informació clara”, afirma Oliu.

L'anomenat projecte CaTR, que ha donat lloc a la categorització per espigues, és un sistema pioner a l'Estat espanyol i Europa. L'agrupació espanyola del sector va voler tirar endavant un model de classificació amb objectius similars de clarificació de l'oferta que finalment no va ser implementat. A Castella i la Manxa hi ha un sistema similar al dels hotels i, com aquest, igualment obligatori. Precisament, una de les peculiaritats de la categorització catalana amb espigues és que és un sistema voluntari. “Hem pensat que és millor que l'establiment que sol·liciti les espigues ho faci com a part de l'estratègia de negoci i qui no estigui convençut que no ho faci, ja que la qualitat compromet molt i és una feina del dia a dia”, explica Abad.

La posada en marxa del sistema va superar una primera prova pilot el 2010, en la qual van participar unes 88 cases seleccionades, i una ronda posterior entre les cases representades a les dues confederacions al llarg del 2011, que va significar 388 establiments més que van obtenir les seves espigues el desembre passat. A partir del mes de juny serà obert a la resta d'establiments de tot Catalunya.

El mecanisme pel qual s'obté una determinada categoria és molt senzill. Consta d'un procés d'autoavaluació, en el qual els titulars de la casa informen la direcció general de Turisme que compleixen els criteris del CaTR i que aspiren a una determinada categoria. Posteriorment, tècnics de la Generalitat duen a terme un procés de verificació per certificar que la sol·licitud s'ajusta a la norma i atorga la categoria acreditada.

DISTRIBUCIÓ.

Ara bé, una de les conseqüències lògiques que portarà associat aquest sistema és la millora progressiva de la qualitat global, segons reconeix el president de Turalcat: “Primer, perquè els propietaris seran vigilants per respectar els criteris de la seva categoria, i segon, perquè el sistema estableix una gradació, i és molt probable que algunes cases aspirin a pujar de categoria amb el temps.” El president de Concatur afegeix que aquesta voluntat per incrementar els estàndards ja s'ha començat a detectar en aquesta primera fase de lliurament d'espigues, perquè algunes cases han introduït millores per pujar un esglaó.

PROMOCIÓ.

En molts casos oferta i la demanda s'han trobat gràcies al boca-orella i a les noves tecnologies com ara internet: el web de l'establiment sol ser la seva principal acció promocional, conjuntament amb la participació en fires sectorials. No és un àmbit econòmic en què hagi entrat la intermediació, perquè les places disponibles per establiment són limitades i, en aquestes condicions, la rendibilitat dels esforços promocionals és qüestionable.

Aprofitant la normalització que significa aquesta classificació en marxa, la Generalitat ha editat una guia que aplega tota l'oferta que disposa d'espigues, distribuïda per comarques i categories, que s'ha presentat aprofitant Fitur, la fira de turisme més important de l'Estat, que es va celebrar el passat gener a Madrid. Es tracta d'una eina que ha de contribuir a donar a conèixer les cases rurals catalanes arreu i augmentar la participació de la clientela de fora de Catalunya.

D'altra banda, el sector també veu la categorització com un instrument més amb què afrontar l'actual situació de crisi que també els està afectant. “Tothom va fent, però ja no es lloguen les cases com abans, els clients es miren molt els preus i no reserven fins a última hora. L'escenari ha canviat radicalment i ens hem d'adaptar”, subratlla Solé.