Aviat farà cinc anys que lidera laUGT a les comarques gironines, amb 14.000 afiliats.
Quin balanç en fa?
Quan vaig començar em van dir: “Hi ha molts temes institucionals, tu has anat molt de número dos, i creiem que la cosa serà més o menys igual”, però entre la crisi i la situació al sindicat, que hi ha molta més feina, això ha variat totalment. És un càrrec que ocupa molt de temps, de ser-hi molt i d'estar constantment en renovació perquè surten noves idees i sempre s'ha d'estar al dia. A nivell personal, la feina és molt i molt positiva, però també la gent que hi ha al meu entorn. A més, veig que som molt positius per a la societat i que estem treballant moltíssim.
Han canviat les prioritats?
Quan vaig començar era molt institucional i ara cada vegada prioritzem més la tasca amb el treballador. Si hi ha una assemblea i un acte institucional, primer és l'assemblea.
Quines són les principals problemàtiques econòmiques?
La més important és la destrucció d'ocupació, que fa que molta més gent vagi a l'atur. També hi ha molt poca manera de poder sortir d'un sector en crisi com és el de la construcció i que el treballador es reconverteixi amb plans de formació. Calen polítiques d'incentivar i regular la formació; el que no podem fer és parlar sempre de formació i no fer-ne. Els cursos que hi ha a comarques gironines sempre són molt i molt pocs. Després hi ha les relacions laborals, com les mantenim per no perdre drets en sectors en què ja és molt complicat; per exemple, a Girona, el sector dels serveis. És una mica dir: no destruïm ocupació, però conservem tots els drets laborals, que ja n'estem molt baixos.
Cap on s'hauria d'anar?
A potenciar els sectors que van millor. Sobretot, tornar a industrialitzar les comarques, que durant un temps no s'hi ha donat importància, però és on es crea més ocupació i on es mantenen millor les relacions laborals. També potenciar la feina d'empreses i sectors importants com ara l'agroalimentari. I la innovació; a part d'unes quantes empreses que ja fan exportació i van endavant, no s'hi ha dedicat gaire. Pel que fa a serveis i turisme, cal allargar la temporada, desestacionalitzar les temporades i l'ocupació, que permeti a la gent treballar més tot l'any.
Serveix sortir a manifestar-se?
Sí que serveix, però el que passa és que estàvem acostumats a sortir al carrer un dia i l'endemà es resolia, i ara no és així. Ara s'ha de picar cada dia. Però és l'única manera de reivindicar; a més, si l'empresa és petita, no podem demanar que el treballador faci vaga perquè quan es posi en contra anirà al carrer.
És difícil compaginar el sindicat amb la política?
En el meu cas és difícil d'hores perquè m'agrada dedicar-m'hi, però crec que no, entenent política com a municipalisme. Ho he combinat durant dos anys; quan vaig accedir a la secretaria general ja era regidora; per tant, havia pres un compromís de quatre anys i no el vaig voler tallar, i crec que el municipalisme és important perquè fas un servei al teu poble, te l'estimes més perquè el coneixes més a fons. Pel que fa al temps sí que hi influeix, perquè si vols dedicar temps al municipi, sí que hi influeix el fet d'estar al sindicat. És més un tema de conciliació que una dificultat. A part, jo sempre vaig dir que no volia tractar al municipi temes directes de personal o que afectessin el sindicat. Però crec que tothom hauria de fer-ho.
Com veu Torroella?
Amb molta potencialitat; és un municipi que té de tot. Mar, muntanya, riu, persones que treballen en la indústria, en el sector primari i d'altres que es dediquen al turisme. Té un nucli antic i, per tant, també té història i un futur, el parc del Montgrí, que té molta potencialitat i és just al mig entre l'Alt i el Baix Empordà.
Fa servir les xarxes socials?
Sí, molt, i m'agradaria fer-les servir més, però no tinc gaire temps. Les faig servir i al sindicat també intentem potenciar-les i estem organitzant un curs de xarxes socials per a la gent que és més a dins. Són importants i un punt de futur que cal treballar.
Quina és la relació amb CCOO?
A nivell institucional molt bona, ara són temps d'anar junts. Evidentment, a l'empresa tothom defensa les seves sigles i cadascú va a la seva. La gent de la UGT és molt d'arribar a consens, a pactes, i reivindicar, però sabent on som en cada moment. No hi ha problemes amb CCOO i, si n'hi ha, són de les persones que hi ha als centres. Com més problemes hi ha externs, l'enemic no és CCOO sinó que és a l'altre costat. Ser la primera força ens dóna valentia per tirar endavant; que la gent et doni confiança, veure que la gent s'afilia més, vol dir que compten amb tu malgrat tot el que es diu que no servim, que no fem... I llavors t'adones que la gent continua confiant i que en moments de dificultats és quan més s'acosten; per tant, molt bé. Això seria el balanç més positiu d'aquests anys de consolidar-se com a primera força sindical a Girona.
K

































Comentaris
Un economista de prestigi va dir "es l'economía, idiotes". Si aquesta frase la canviem i diem "es la banca, idiotes", ens trobarem en la mare dels ous. Sra. sindicalista, a veure si us entereu d'una punyetera vegada. En lloc de donar les culpes (com sempre) als empresaris, siguin micros, petits, mitjans ó grans teniu que movilitzar-vos contra la banca.
Un consell, en lloc de fer movilitzacions i vages generals que no porten a en lloc, perqué no anem tots junts (empresaris i treballadors) a manifestar-nos davant de les seus del Banc Central Europeu i a la del Banc d'Espanya per exemple???. Qué pasa Sra. sindicalista ? Que teniu por de la banca pot-ser? Ah! es clar, es molt més fàcil posar-se contra el pobre empresari. Vergonya Sra. sindicalista, vergonya.
Benvolgut Sr Xavier Trayter de Figueres. suposo que deu haver fet el comentari sense llegir l'entrevista i amb el clixé antic i despectiu de la paraula "sindicalista "perque si no, no entendria el que diu que vaig contra els empresaris en general . Teniu raó amb el tema de la banca , i i vull recordar que justament som els sindicats els que hem defensat sempre que la culpa és dels mercats , de l'especulació i dels lobbys financers i que el que cal és obrir l'aixeta i donar crèdit a les empreses i a les families. Por de la banca no n'hem tingut mai , justament perque com a sindicalistes defensem els treballadors i treballadores i per tant no tenim cap "negoci ocult"amb la banca,.En quan als empresaris hi ha de tot i li puc posar exemples concret a les nostres comarques gironines de bones pràctiques i de males pràctiques per part dels empresaris , perque sap que passa? que és el nostre dia a dia !!Quan vulgui, vosté mateix, en parlem! Ja sap on trobar-me : a la UGT !
No pot ser que un treballador estigui a l'atur i faci una feina, però tampoc pot ser que un empresari doni una feina sense tenir-ho regulat.
Dient això tens tota la raó Dolors i per desgràcia en aquest municipi, aquest tipus d'empresari abunda bastant.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.