Unió de Pagesos anunciava fa uns dies a Tortosa que els agricultors del cítric han dit prou. Resignats, donen la campanya d'enguany per perduda però anuncien mobilitzacions a curt termini (parlen de paralitzar el trànsit de cítrics per carretera la tardor vinent) si no es prenen mesures que els assegurin preus més justos per les taronges i les mandarines: “No és un avís, és una amenaça”, alertava Joan Montesó, responsable del sindicat agrari a les Terres de l'Ebre. Els productors diuen que es troben en “una situació inaudita” i denuncien que estan cobrant “preus irrisoris”. De fet, tant és així que per tancar les transaccions han tornat a la pesseta “perquè amb els decimals dels cèntims d'euro ens perdem”.
Els sindicats, com passa habitualment, carreguen contra “la gran distribució” perquè, asseguren, “tornarà a fer el gran negoci a costa nostra”. Montesó també s'agafa a un altre argument habitual per als agricultors: “El mercat no és transparent”, cosa que provoca, segons apunta, “que el consumidor sap que el quilo de mandarines li costa entre 1,99 i 2,40 euros però no sap que a nosaltres tan sols ens paguen entre 3 i 10 pessetes el quilo”.
Un negoci ruïnós, afirma, si es té en compte que els costos de producció oscil·len entre els 15 i els 20 cèntims el quilo. Amb aquest panorama, si la gran distribució és la causant de tots els mals, no hi ha cap canal alternatiu? Qui és aquesta gran distribució que provoca tanta misèria?
MÓN TANCAT.
Una solució podria ser que el productor es busqués la vida i, al marge d'intermediaris, provés de posar les seves taronges i mandarines en les cadenes comercials, tant del mercat intern com extern, però aquesta sembla ser una mala peça al teler perquè el de la comercialització de cítrics és “un món molt tancat, difícil d'entrar-hi perquè no deixa de ser un sector molt reduït i no és fàcil donar imatge de solvència i que es refiïn de tu”.
Ho explica Gerard March, cap d'administració de Cítrics Terres de l'Ebre, una societat integrada per una dotzena de productors que conreen 600 hectàrees i que arriben a una producció de 16 milions de quilos (90% clementines i la resta taronges).
Cítrics Terres de l'Ebre, que acaba d'inaugurar una pionera línia de triatge de fruita automàtica amb llum ultraviolada, coneix bé les dificultats del procés de comercialització i, de fet, malgrat que aspira a acabar posant la seva marca al mercat, de moment aprofita els canals de la gran distribució. Un dels membres de la societat és Garcia Ballester, centenària i potent empresa valenciana que té un bon posicionament en el mercat d'Europa central: “És una comercialitzadora que sí que dóna confiança i que està reconeguda.”
A Cítrics Terres de l'Ebre admeten que no controlar directament la distribució limita a l'hora de posar preu al producte -“això ja és un altre tema”- però “almenys col·loques la fruita en el mercat”. I col·locar la fruita en el mercat no és cosa fàcil.
D'una banda, hi ha el mercat intern, que és com una utopia: “Està tan matxucat que el gènere pràcticament es regala.” Els cítrics de les Terres de l'Ebre competeixen amb els de València, Andalusia (bàsicament Sevilla) i, coses del lliure comerç, els que es produeixen al Marroc (amb una cerca a internet n'hi ha prou per trobar ofertes de l'estil “venem 200 tones de taronges del Marroc”).
Al mercat europeu, per la seva part, el producte es valora més i els preus van una mica més a l'alça tot i les despeses de transport i les comissions dels intermediaris i de “la gran distribució”. Una distribució que està en mans de les grans cadenes comercials (a l'Estat espanyol, Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés controlen al voltant del 55% dels aliments que es consumeixen i a Alemanya el control que tenen monstres com Aldi, Edeka o Metro puja fins al 75%).
Un exemple de la “gran distribució” de fruites i verdures a Europa és l'alemanya Univeg Direct Fruit que, amb seu a Bremen, fa transaccions en 25 països i té una facturació de 3,3 bilions d'euros anuals.
Comentaris
En resum, que fa 50 anys que s'han acostumat a que els vagin a comprar les collites senceres sense haver-se de preocupar, com havien fet tota la vida, d'anar a vendre al Born i ara s'exclamen perquè el negoci el fan uns altres.
En part en Cagundeu té raó però ja m'agradaria veure a mi els que compren collites senceres o més ben dit compraven "acotxar el llom" i conrear els cítric com fan els pagesos.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.