El risc de ser preferents
Un matrimoni de 80 i 85 anys de Roses denuncia que no podrà retirar part dels seus 18.000 euros estalviats fins d'aquí a deu anys
Són un exemple dels milers de catalans afectats
Dolors Bordes i el seu marit, Albert Cortés, de 80 i 85 anys, respectivament, van descobrir fa quinze dies que no podrien recuperar els seus estalvis fins d'aquí a deu anys. “Em van cridar per renovar, perquè firmés perquè si no ho perdia tot, em van dir, i llavors hi vaig anar i m'ho van dir”, explica aquesta veïna de Roses, a qui encara tremola la veu quan ho explica. “I dic... que hem arribat al corralito? Això és el que heu fet..., un robatori a mà armada, per dir-ho d'una manera elegant.” El matrimoni de Roses va adquirir el producte bancari l'any 2000 en una oficina de La Caixa d'aquesta població, quan tenien entre 70 i 75 anys. “Sóc una persona de les antigues, de les que sempre volem allò segur i veure'ls a la llibreta era com tenir-los sota el matalàs.” Explica Dolors Bordes que el director de l'oficina els va assegurar que podrien treure els diners quan volguessin i que ells hi van confiar: “Ells ens deien, posi els diners aquí, no els toquem... i, amb tota la confiança, ho vam fer.”
La filla de Dolors i Albert, Isabel, es mostra indignada: “El que es desprèn és la impunitat que tenen els bancs... Van amb la prepotència dels que són intocables. Estem a mercè d'ells, que ens enganyin la gent gran, perquè una persona de 70 anys no contractarà un dipòsit de risc mai de la vida, això passa perquè no se'ls ha informat.” “En el contracte –hi afegeix Isabel– suposo que devia sortir en la lletra petita, però ells confien en el director, que els coneix de sempre, i en la propaganda que vetllen pels clients, que són honestos... I s'ha demostrat que no és així. És un engany.” L'única solució que veuen és agrupar-se amb altres afectats. “Aquí s'ha de fer pinya. De perdut ho tenim perdut”, hi afegeix Dolors, i, a més, insisteixen que el seu cas “s'ha de divulgar com més aviat millor perquè segurament hi ha molta gent que ha estat afectada i encara no ho sap”. Ara la família de Roses entregarà tota la documentació a l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Adicae) per associar-se i participar en les plataformes i reunions que es facin per denunciar el seu cas i altres casos. “A Roses, segur que hi ha molta més gent afectada”, conclouen.
Trenta mil famílies
Casos com el de la Dolors i l'Albert són els que recull Adicae. “Recollim tota la documentació i ho portarem davant el jutge”, explica un portaveu d'aquesta associació, que la setmana passada va anunciar l'inici de les primeres accions judicials col·lectives per la venda de participacions preferents contra vuit entitats financeres que van comercialitzar aquests productes a través de les sucursals. Inicialment, Adicae acudirà als tribunals en representació d'unes trenta mil famílies víctimes de la col·locació “enganyosa” d'aquests productes que es van vendre com a dipòsits a termini i, especialment, contra les entitats financeres que han portat a terme canvis “abusius”. Paral·lelament, tenen previstes una sèrie de reunions en diferents ciutats catalanes per poder difondre i aplegar més afectats. A les comarques gironines encara no tenen data prevista, però ja per avui dissabte s'ha convocat una manifestació a les onze del matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A l'Estat es calcula que hi ha un milió d'afectats i que, d'aquests, un 30% són catalans. Segons Adicae, les entitats financeres han emès 25.962 milions d'euros en participacions preferents des del 1999 venudes als clients a través de les sucursals i prop de la meitat –12.876 milions– entre el 2007 i el 2011.
LA XIFRA
LA FRASE
La CNMV intervé
A finals dels anys noranta, les entitats financeres van començar a emetre de manera més o menys generalitzada i massiva les participacions preferents, títols que reforçaven els recursos propis. Amb un ganxo d'una gran rendibilitat, emetien un deute perpetu sense cap garantia de pagament del cupó. Per minimitzar els efectes, bancs i caixes organitzaven un mercat intern de bescanvi d'aquests títols pel 100% del seu valor. A l'estiu, la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) va denunciar aquest mercat intern i va obligar les entitats a fer-lo més transparent i d'acord amb els actius. Les participacions preferents passen llavors a cotitzar en mercats secundaris però a un valor per sota del valor al qual al seu dia van ser adquirides a causa de la crisi financera. Arran d'això, les entitats ofereixen solucions als clients per minimitzar la caiguda, que consisteixen en el bescanvi dels títols de preferents per altres obligacions subordinades o obligacions convertibles. Per exemple, Caixa Bank va anunciar que el 99,47% dels titulars de participacions havien acceptat l'oferta de recompra per canviar el 100% del valor per subordinades a deu anys (70%) i convertibles en accions de l'entitat (30%).