L'Agència Espacial Europea (ESA) posarà en òrbita, el 13 de febrer, el seu primer microsatèl·lit a través del llançador Vega. Una operació que no seria possible sense la feina d'una companyia catalana. L'empresa de desenvolupament de tecnologia GTD, amb seu a Barcelona, ha elaborat el programari per a la família dels coets Vega, així com el programari d'altres llançadores com ara l'Ariane i el Soyuz. I és que el sector aeroespacial suposa una “gran oportunitat” per a les empreses de desenvolupament de programari, indica Gloria García-Cuadrado, directora del clúster aeronàutic i aeroespacial de Catalunya Baie. El conseller delegat i fundador de GTD, Carles Kinder, assegura que el sector té barreres d'entrada i que les certificacions necessàries per operar-hi s'adquireixen progressivament, però alhora destaca que l'aeroespacial té “gran potencial de futur” perquè no està lligat als cicles econòmics i té “aplicacions civils inacabables”. Per Kinder, malgrat que es pugui pensar que el sector aeroespacial ha arribat a la maduresa, per a empreses de programari com la seva hi ha oportunitats de negoci, com el desenvolupament de programes per a l'observació de la Terra, del clima o la vigilància del medi ambient. El mateix passa amb l'aeronàutica.

Kinder afirma que, malgrat que el sector viu una crisi i s'està reestructurant, la realitat és que cada vegada es vola més i fan falta més avions. “Com més es vola, la navegació esdevé més complexa i té més requeriments”, opina el directiu. “Això és una oportunitat per a les empreses tecnològiques que poden oferir productes amb alt valor afegit”, explica.

Però no només el sector TIC ha identificat el filó en el sector aeroespacial i aeronàutic. Activitats tradicionals del país, com ara el tèxtil i l'automoció, han vist en l'aeronàutica una oportunitat per créixer i diversificar la seva activitat. Una tendència que Gloria García-Cuadrado observa que va en augment des de fa un parell o tres d'anys. “Cada any rebem la sol·licitud d'una desena d'empreses que volen informació sobre com diversificar la seva producció cap a l'aeronàutica i l'aeroespacial”, explica García-Cuadrado. I és que la tasca de Baie, que aglutina 73 empreses, centres de recerca i organismes catalans vinculats a l'aeronàutica i l'aeroespacial, és orientar les companyies que vulguin introduir-se en el sector. Baie estudia el cas de cada firma que els demana consell, amb una anàlisi de l'activitat de l'empresa i l'elaboració d'un pla de desenvolupament a quatre o cinc anys. Si l'empresa compleix els requisits, l'últim pas és dirigir el candidat a companyies certificadores, com ara Applus+, que concedeixen els permisos per operar en el sector.

Segons la directora de Baie, entrar en aquesta indústria “no és un procés fàcil ni ràpid”, però si es té la capacitat necessària, “a la llarga aporta grans beneficis”. En l'aeroespacial, les barreres d'entrada són molt altes i és necessari que les empreses que vulguin diversificar la seva activitat cap a aquest sector tinguin un grau de maduresa important i disposin del personal adequat per fer front a projectes tecnològics de grans contractistes com ara Airbus i Boeing. En contrapartida, però, un cop se superen aquestes barreres el retorn és interessant. La majoria de vegades els contractes en l'aeroespacial són per a un termini de 15 o 20 anys, cosa que permet un desenvolupament de projecte i feina assegurats per un llarg període de temps. “És un sector poc especulatiu”, diu Garcia-Cuadrado.

Un exemple d'empresa catalana provinent de sectors industrials tradicionals que ha fet el salt a l'aeronàutica és Rücker Lypsa, de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), que es dedica a l'interiorisme aeronàutic i que va entrar en aquest sector el 2006 aprofitant la seva experiència en l'automoció. Altres casos d'empreses que han diversificat la seva activitat són Industrial Neotex, dedicada a la manufactura de tèxtil, i Aritex, que fa enginyeria per a la construcció d'avions i equips clau en mà per al sector de l'automòbil. També destaca el cas de la firma Mazel, una enginyeria industrial que ha aprofitat el seu know how en la fórmula 1 per passar a fabricar armaris d'emmagatzematge per a avions, així com el de la companyia Cimsa, que és el segon subministrador mundial de paracaigudes.