Portugal no es podrà tornar a finançar-se per si mateix en els mercats l'any que ve, com preveia el rescat de 78.000 milions aprovat fa només nou mesos. Aquesta és l'aposta dels mercats, que ja compten que Lisboa haurà de tornar a demanar ajuda per poder pagar els 30.000 milions de deute per al final del 2013 i el primer semestre del 2014. I tot i que la data encara és molt llunyana, a Washington i a Brussel·les ja es preparen per, un cop hagin apagat l'incendi grec, demanar al primer ministre Pedro Passos Coelho com s'ho pensa fer
per complir els terminis.

Merkel i Sarkozy ho han deixat molt clar, i Juncker i Rehn no es cansen de repetir-ho: la quitació grega és excepcional i no es repetirà. De fet, reconeixen obertament que ha estat un error obligar els bancs a assumir pèrdues i asseguren que mai més no es condonarà el deute a cap rescatat, com Portugal, ni rescatable. Però els creditors privats atrapats amb bons portuguesos no s'ho acaben de creure i es comencen a posar nerviosos. L'Institut de Finances Internacionals, directament, veu “problemàtic” i “improbable” que Lisboa pugui respectar els compromisos i emetre deute a llarg termini l'any que ve si continua suportant interessos de més del 12%.

L'assegurança d'impagament del deute de Portugal (els anomenats CDS) és la més cara del món i costa el doble que la de la no gens fiable Veneçuela. Amb el rescat grec al ralentí, els mercats castiguen actualment el deute portuguès amb una prima de risc de 1.135 punts bàsics (més del triple que l'italiana i l'espanyola, de 350 i 317), però fa poc més d'una setmana, aquest risc país vorejava els 1.650. Lisboa paga un 17%, rècord des que existeix l'euro, per col·locar els bons a deu anys, un 23% pels títols a cinc i gairebé un 25% a tres. Quan l'exprimer ministre José Sócrates va haver de demanar l'ajuda –abril del 2011– la prima de risc era de 510 punts i els bons a deu anys costaven un 8,5%. Portugal no és Grècia: Passos Coelho ha fet els deures, i Iorgos Papandreu només ho feia veure. Però tot i que s'ha sotmès a les mesures europees tampoc no li surten els números. La retallada dràstica ha passat factura a l'economia portuguesa i l'ha abocada a una recessió encara més profunda. L'IVA, per exemple, ha fet un salt històric de deu punts, del 13% al 23% per a alguns serveis i aliments. I funcionaris i pensionistes han vist com s'esfumava una o dues pagues dobles.

Standard & Poor's, com ja és habitual, encara els ho ha complicat més imposant-los la condemna de la degradació del ràting fins a “bo escombraria”. A Brussel·les s'ha extralimitat amb la dosi de xarop que subministra als portuguesos i tot plegat fa molt difícil que es compleixin les previsions que l'FMI va fer al desembre: que el PIB cauria un 3% enguany i el dèficit públic es limitaria a només el 4,5%. Citi, per exemple, augura que l'economia portuguesa encara s'esfondrarà el doble del previst enguany, un 5,8%, i que el 2013 encara tindrà una recessió del 3,7%.