El govern del PP va anunciar el passat 23 de gener que suspenia la privatització dels aeroports del Prat i Barajas i mantenia la gestió centralitzada d'Aena. Amb aquesta decisió, el govern espanyol anul·la el concurs convocat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, incloent-hi el consell rector de la societat de gestió de l'aeroport del Prat en què les institucions catalanes tenien una posició majoritària amb cinc de nou membres. Uns dies abans, el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va afirmar que el sector turístic espanyol només podia prosperar utilitzant “la marca Espanya”, i va demanar a les comunitats autònomes que fessin promoció turística a l'exterior amb aquesta marca i no pas “la regional”.

Aquest són dos exemples que il·lustren l'execució sistemàtica a càrrec del Partit Popular d'una política recentralitzadora i renacionalitzadora d'Espanya. Mentrestant, la situació financera de la Generalitat es deteriora a gran velocitat i l'any 2013 serà encara més dur per al govern de Catalunya. Els recursos que proporciona l'actual sistema de finançament són insuficients per mantenir el nostre estat del benestar, i la reducció del dèficit que s'ha de dur a terme per complir els objectius fiscals fixats per la UE, combinats amb la falta de capacitat d'endeutament de la Generalitat, només tenen una solució dins del model autonòmic de dependència en el que vivim: més retallades, més atur, menys activitat econòmica i més empobriment per als catalans.

En aquest context, “el pacte fiscal en la línia del concert econòmic” que pretén negociar el president Mas amb Mariano Rajoy és una quimera. CiU hauria de començar a preparar-se per iniciar l'únic camí possible que li queda a Catalunya per no dissoldre's, que no és un altre que el mateix camí que està liderant Alex Salmond a Escòcia.