Vist des de Berlín, Hèlsinki o Viena, Grècia és sinònim de frau fiscal, trampes amb la calculadora i de foc d'encenalls. Ara fa just dos anys, liderats per Angela Merkel, els vint-i-set es van conjurar per no deixar que Atenes fes mai fallida, però a la cancellera alemanya se li ha acabat la paciència i aquests dies està obrint als grecs la porta de sortida de l'euro. I no li falten raons. Ningú no es creu els polítics grecs: ni els de dretes, que van maquillar les estadístiques per amagar el forat, ni els d'esquerres, que han incomplert totes les privatitzacions i reformes estructurals acordades a canvi del primer rescat, de 110.000 milions.
“Ja no n'hi ha prou amb les promeses, mentre Grècia sigui un pou sense fons no hi posarem més diners”, va sentenciar ahir el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble. Schäuble, com els seus homòlegs del nucli dur finlandès, austríac o holandès, desconfia fins i tot de la paraula del primer ministre tecnòcrata Lukàs Papadimos, l'exbanquer de Goldman Sachs posat gairebé a dit pels mercats precisament per fer la retallada que els socialistes no es van atrevir a fer. Papadimos els ha promès abaixar un 20% el salari mínim, retallar 3.300 milions més i fer fora 15.000 funcionaris el 2012. Però a l'abril plegarà i, després de les eleccions, seran el conservador Andonis Samaràs o el socialista Iorgos Papandreu els que governaran i hauran de complir.
L'Eurogrup no en té prou amb el compromís del Parlament grec, i ahir a la nit va aprovar les noves retallades amb 200 vots a favor i 74 en contra, tot i les protestes violentes a la plaça Syntagma d'Atenes. No seria el primer cop que els diputats aproven estrènyer-se el cinturó, però després de cobrar l'ajuda europea no ho fan. Per això, els altres setze socis de l'euro no firmaran el segon xec de 130.000 milions fins que Samaràs i Papandreu no els prometin (per separat i per escrit) que si guanyen els comicis no vacil·laran i no es faran enrere. L'alternativa és convocar un referèndum per sortir de l'euro i suspendre pagaments. Fins i tot ja hi ha data: el 20 de març Atenes ha de retornar 14.400 milions de deute.
Ja no és cap tabú
Durant aquests dos anys de tragèdia hel·lena, sempre s'havia donat per fet que si Grècia abandonava l'euro, Portugal i l'Estat espanyol hi caurien al darrere com fitxes de dominó i la moneda única esclataria. Però ara que els bancs francesos i alemanys ja han assumit que de totes maneres s'hauran d'empassar un quitament amb pèrdues de fins al 70%, s'ha estès la idea que l'euro continuarà girant amb o sense Atenes. La resurrecció del dracma ja no és cap tabú, des que Papandreu va amenaçar de convocar un referèndum. Ho reconeixen en veu alta el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, i la vicepresidenta de la Comissió Europea, l'holandesa Neelie Kroes. I en veu baixa, el mateix Schäuble.
La prova definitiva que el govern alemany ja no es creu Grècia és la tolerància i flexibilitat que va mostrar amb Portugal en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dijous a Brussel·les. Les càmeres de televisió van enxampar Schäuble prometent al ministre de Finances portuguès, Vítor Gaspar, que si és necessari se li donarà més marge i ajuda. “Si finalment calgués fer un ajustament del programa portuguès, nosaltres hi estaríem disposats”, li va prometre. “Moltes gràcies!”, li va respondre Gaspar. Al grec Evangelos Venizelos, en canvi, ni aigua. Merkel s'ha passat de frenada i l'austeritat imposada ha condemnat tant Grècia com Portugal a una recessió encara més profunda. Però a Lisboa, com a mínim, fan els deures i les reformes que han promès.
Juncker ha disparat recentment contra “l'existència d'elements corruptes en tots els nivells de l'administració” grega. Segons Transparència Internacional, cada grec es gasta en suborns 1.492 euros l'any, sobretot als hospitals i oficines locals de recaptació d'impostos. I el govern ha descobert que 4.500 famílies de funcionaris ja morts encara cobraven la seva pensió. Els diputats de la Vouli, el Parlament grec, són l'elit econòmica de la política europea, dels més ben pagats: el seu sou base és de 8.500 euros mensuals, però es pot doblar fins a 17.400 amb els complements.
Des que existeix l'euro, el cost del treball a Grècia s'ha disparat un 54,1% (especialment en les empreses públiques), a Portugal ha augmentat un 28,7%, i a Alemanya, només un 18,6%. Però la productivitat per hora treballada s'ha estancat i és un 22% inferior a la mitjana comunitària. Tot i això, el salari mínim interprofessional hel·lè (14 pagues de 751 euros) supera el de Portugal (485 euros) i l'Estat espanyol (461,5). La inversió en recerca no arriba al 0,6% del PIB, i França i Alemanya hi destinen el 2,2% i el 2,8%.
Comentaris
“Converses sobre el futur” – ¿Què ens volen dir? | TREE CREATIVITY http://bit.ly/A0wclu
Ja me n'adonat, la culpa de la crisi grega és dels collidors de fruita i verdura, per no treballar a pa i aigua i no regalar el que els sobra del seu salari a la banca, als seus representants polítics i a l'església ortodoxa.
Mentre els corruptes grecs eren útils per a la compra-venda d'armes i en altres mercats europeus de suculents beneficis tothom mirava cap a una altra banda, inclosos els ara moralistes dirigents de la Zona Euro i en especial els germànics. La democratització de la corrupció, que és una assignatura on Espanya no és dels més endarrerits, amb totes les seves autonomies però sobre tot amb tota la maquinària d'imperi de fireta de l'Estat, no és viable i no ho serà mai. El deliri hel·lènic de Xauxa té un despertar dur i en part injust perquè les responsabilitat s per a tanta irresponsabilit at són molt i molt esteses i el dolor de debò serà per als grecs més dèbils. Tots els europeus en alguna mesura en som responsables. Els espanyols, entre els quals ens contem encara per simple desorganització nacional, viurem la nostra pròpia variant del retorn de la terra de cucanya. El Carnaval no pot ser tot l'any.
Això que els euròcrates volen fer amb els grecs és, simplement, una "barbaritat" (imposada pels "barbaroi" germànics del Nord). Si "despenjen" Grècia, el "bressol" d'Europa i de la nostra civilització, els únics que se n'aprofitaran seran els altres "barbaroi" de Wall Street. Els financers de Wall Street i de la City londinenca no toleren la concurrència de l'euro com a moneda de pagament i d'estalvi internacional. Cal ser molt ruc ( i molt "mesell" o ambues coses) per no adonar-se d'aquesta realitat quan es vol actuar per "salvar l'euro".
I, per acavar-ho d'arreglar, Merkel, Sarkozi and company volen, ara, embarcar-se amb els EUA en una "croada" contra l'Iran. Amb aquesta "Europa" no anirem enlloc... Jo estic amb el mestre Theodorakis. Si algú vol,de debò, combatre la corrupció, no cal començar tirant pedres al sostre del veí (sobre això, els euròcrates podrien demanar-li la seva opinió al Sr. Garzón...).
Salutacions,
Es un cami traçat de fa anys, els alemanys ho tenen ja tot a punt per el desembarcament financer, ara no poden envair Grecia per que quedaria malament, ara l'hen ensorrat i se la repartiran entre ells, ells i ells, amb engrunes per el Sarkozi. tot estara arruinat i es vendra per res i es clar els alemanys ho compraran tot.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.